Picaportes de Can Puiggener: “El problema no està a les llars, està al carrer”

Vuit veïns de Can Puiggener estan examinant porta a porta 400 habitatges del barri. Es tracta del projecte A-Porta, una iniciativa impulsada per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) que vol millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través del suport social, cívic, energètic i residencial. Can Puiggener és el sisè destí del projecte A-Porta i l’obra acabarà a finals d’any.

El punt clau de la iniciativa són els picaportes, un grup de vuit persones format pels mateixos veïns del barri que visitaran, un per un, 400 habitatges de Can Puiggener. A partir d’aquí, els picaportes podran assessorar a la resta de veïns en matèria de drets socials, civisme, pobresa energètica, gestió de residus i altres aspectes que afecten el seu dia a dia.

Després de superar el primer mes del projecte, els picaportes conclouen que “el problema no està ni en les llars ni en els veïns, sinó que el problema està al carrer”. Can Puiggener és una de les zones on hi ha més presència policial però, paradoxalment, és un dels barris on els veïns se senten menys segurs.

“La Guàrdia Urbana no baixa ni del cotxe; simplement es limita a fer acte de presència i passar de llarg”, explica una de les participants, Fouzia Enneddam. La picaporta ha assegurat que “si els agents passegessin pel barri, percebrien els problemes del carrer”.

En la mateixa línia, una de les altres participants, Mar Rull, considera que falten més agents cívics en els parcs infantils:

“Ens trobem amb moltes discussions entre nens que sovint es resolen a través de la violència. La figura d’aquest mediador els ajudaria a trobar altres vies d’entesa”.

El vandalisme és un altre dels problemes crònics que es denuncien al barri de Can Puiggener. Un dels vuit picaportes, Antonio Cortés, reconeix que “el barri està dotat dels recursos i mobiliari urbà necessaris, però no se’ls hi treu partit”. Per una banda, lamenta que “el veïnat se sent abandonat per l’Ajuntament tot i pagar els mateixos impostos que altres zones millor ateses”, com el Centre o La Creu Alta. Per altra banda, admet que la ciutadania no manté el mobiliari urbà, així com les instal·lacions municipals, en les millors condicions possibles.

Antonio Cortés, picaporta a Can Puiggener. Autor: David B.

Justament aquest és un dels objectius dels picaportes: educar i dialogar amb la resta de veïns per aconseguir una bona convivència. Fouzia Enneddam ho sintetitza així:

“Quan li expliquem a un veí quins són els seus drets com a ciutadà, també li estem explicant quins són els seus deures. Per aquesta regla de tres, si vol que el deixin dormir tranquil, ell també ha de respectar el silenci dels altres a partir d’una certa hora”.

Cortés afegeix que “els resultats del projecte A-Porta són molt més eficaços si els consells provenen dels mateixos veïns del barri. Per això tots els picaportes han de viure a Can Puiggener”. Els participants han observat que al barri hi ha un fort interès a realitzar les trobades del projecte A-Porta, però asseguren que quatre mesos no són suficients per aconseguir la seva missió.

“El nostre propòsit és parlar amb el màxim de veïns possible per conèixer totes les problemàtiques del barri i donar-los una solució. De moment, estem analitzant 400 habitatges de la zona del centre cívic, però tenim la intenció d’ampliar el camp de treball i la durada de projecte” avança la coordinadora d’A-Porta a Can Puiggener, Sara Cervelló.

Cervelló anticipa que estan treballant amb l’Ajuntament per allargar l’estada a Can Puiggener un any més. També assegura que el consistori té la voluntat de millorar les condicions del barri i generar un ambient més harmònic. De fet, els picaportes expliquen que aquest és un dels altres punt clau del projecte: “El fet que sigui una iniciativa finançada per l’Ajuntament genera la sensació que realment s’aportaran solucions” explica el picaporta Antonio Cortés. Actualment, el govern municipal està buscant més subvencions per poder materialitzar les conclusions del picaportes i donar continuïtat al projecte. De moment, el consistori ja ha aportat 40.630 euros a través d’ajudes a la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell.

Els veïns constaten que ha disminuït la conflictivitat al barri des que ha començat l’A-Porta. Concretament, diuen que no hi ha tanta crispació en la via pública i que els ciutadans semblen estar més calmats perquè s’està dedicant atenció als seus problemes.

Qui són els picaportes?

El projecte A-Porta està format per un equip de vuit persones de nacionalitats i edats variades per tal de ser una mostra el màxim de representativa del barri. Tots ells han de viure a Sabadell i es valorarà positivament que estiguin afiliats en alguna associació o entitat municipal.

No és necessari que tinguin cap titulació professional en concret, però sí que han de demostrar certes competències comunicatives i habilitat en les relacions públiques. A partir d’aquí, cada un d’ells rebrà una formació de sis hores on se’ls informarà dels diferents tipus d’ajuts i bonificacions que existeixen en termes d’habitatge i subministrament energètic. També se’ls explicarà com funcionen els serveis de mediació municipal, la recollida d’objectes voluminosos i l’aplicació de l’Ajuntament per comunicar els desperfectes de l’espai públic. Una vegada completada aquesta formació, els picaportes ja estan preparats per visitar la resta de veïns i assessorar-los en matèria habitacional, energètica o social. Les entrevistes no tenen una durada predeterminada, sinó que adapten el contingut i la llargada del discurs a les necessitats de cada casa.

Fouzia Enneddam, picaporta a Can Puiggener. Autor: David B.

Durant el primer mes del projecte, els picaportes han sortit en parelles. És a dir, a cada porta hi trucaven dues persones alhora per fer una entrevista conjunta amb els residents. D’ara endavant, els picaportes s’aniran independitzant gradualment en funció de l’habilitat individual que assoleixin. Des de l’organització calculen que, a finals de mes, cada un dels vuit participants ja anirà per lliure. El treball dels picaportes respon a un contracte temporal de 25 hores mensuals i a una remuneració de 218 euros bruts.

Entrevistes a domicili en època de pandèmia

A l’hora d’entrar en un habitatge, els picaportes s’equipen amb una pantalla facial, una mascareta quirúrgica i gel hidroalcohòlic. Durant la visita, els interlocutors es mantenen a metre i mig de distància i es netegen les mans amb gel hidroalcohòlic tant a l’entrada com a la sortida del domicili.Tot i que de moment no hi ha hagut cap incident, els picaportes reconeixen que alguns veïns es mostren una mica reticents a obrir-los la porta per por al contagi.

Foto portada: membres de l’A-Porta Can Puiggener: els picaportes Mar Rull, Antonio Cortés i Fouzia Enneddam. Autor: David B.