L’auditori del centre cívic del barri ha estat l’escenari aquest dilluns de la presentació de l’Estudi Social de Can Puiggener. Escoltar el barri per millorar la ciutat. Un treball que no només realitza una diagnosi de la seva realitat social, sinó que cerca proporcionar les eines per millorar les condicions de vida del barri amb els menors nivells de renta i de major percentatge de població estrangera de la ciutat.
El treball de 92 pàgines està dirigit per Sílvia Carrasco, investigadora principal del grup de recerca EMIGRA del Departament d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’equip format per Arnau Ribot i Marga Pérez. El documental de 15 minuts que acompanya l’estudi ha estat a càrrec de Sergio López.
L’acte ha estat presentat per Glòria Dalmau, directora de la Fundació Bosch i Cardellach, impulsora d’aquesta iniciativa qui ha agraït el suport econòmic de l’Ajuntament, Fundació Barnola-Vallribera i Escorxador Sabadell.
Seguidament ha pres la paraula Sílvia Carrasco que ha explicat la metodologia del treball que combina l’anàlisi de les dades estadístiques i sociològiques empíriques amb el treball de camp amb els veïns i veïnes del barri realitzat durant vuit mesos a l’any 2024. L’elecció de Can Puiggener no ha estat casual, sinó motivada pel fet de ser un dels barris on es detectava unes majors taxes de desigualtat social i de població immigrant de la ciutat.
Un mètode que vol donar veu als habitants del barri i conèixer les seves inquietuds i percepcions subjectives. Un treball de camp que permet “triangular” el conjunt de les informacions, objectives i subjectives, per realitzar una acurada radiografia social d’un barri amb una “identitat fragmentada” derivada de la seva complexa composició ètnica. Un barri dos nuclis diferenciats, Can Puiggener i el Pla (El Llano), que fou autoconstruït als anys 50 per treballadors immigrants del sud d’Espanya. A Can Puiggener viu una nombrosa comunitat gitana i des del 2000 és el lloc de residència, pels preus relativament assequibles de l’habitatge, d’immigrants procedents principalment del Marroc, però també d’Àfrica subsahariana i Amèrica Llatina que són una tercera part dels habitants del barri.
Aquest estudi -ha remarcat Carrasco- no només cerca fer aquesta fotografia sociològica del barri, sinó proporcionar els eines per la transformació social i millora de les seves condicions de vida tal i com es recull en les consideracions finals
Testimonis audiovisuals
La presentació ha continuat amb el visionat del vídeo amb els testimonis de l’històric dirigent veïnal Teodoro Montero o de Raul Raya, president del club de futbol del Llano de Can Puiggener, així com diversos veïns i veïnes procedents del Marroc o d’Àfrica i de joves de l’Institut Agustí Serra i Fontanet que han servit per mostrar algunes de les principals reivindicacions del barri: la policia de barri, la millora de la freqüència dels autobusos, la manca d’un centre d’assistència mèdica que obliga al veïnat a desplaçar-se al CAP de la Creu Alta i al pediatra de la Concòrdia o la desaparició de comerços tradicionals com carnisseria, peixateria, estanc… i d’oficina bancaria que obliga als veïns a desplaçar-se fora del barri patint les referides deficiències del transport públic.
També ha parlat de l’estat de degradació de molts edificis amb més de 50 anys d’antiguitat. En els aspectes positius de viure a Can Puiggener aquest testimonis destacaren el fet que al barri tothom es coneix en un ambient gairebé familiar i la proximitat a la natura i al riu Ripoll.
Cinc àrees temàtiques
Acabada la projecció, el jove antropòleg Arnau Ribot ha desgranat les cinc grans àrees temàtiques del treball d’investigació: economia i treball, entorn residencial, convivència i teixit comunitari, educació i serveis essencials i gestió pública.
Un barri amb una renda mitjana de 9.000 euros anuals, més de la meitat de la mitjana de Sabadell, amb la major proporció de població activa de la ciutat però amb una taxa d’atur que duplica la ràtio local. Una piràmide d’edat d’extrems amb el major percentatge de nens i joves de la ciutat, però també amb molts casos soledat obligada d’ancians que foren fundadors del barri.
Ribot ha considerat bona la convivència, malgrat la seva complexa composició ètnica i la proliferació dels discursos d’odi contra la immigració que sovint venen de fora del barri. Ha mostrat la seva preocupació per les elevades taxes d’abandonament escolar prematur i pel fet que només un 10 per cent dels joves cursin estudis superiors mentre que la mitjana de Sabadell està en el 30 per cent.
La salvació de La Baldufa
Aquí ha subratllat la importància de haver pogut salvar La Baldufa, l’únic grup d’esplai del barri, amb el suport de la Fundació Barnola-Vallribera. També ha esmentat la necessitat de millorar el transport públic, l’assistència sanitària o assegurar el funcionament de l’ascensor sovint espatllat. Tanmateix, per a sobre tot, ha subratllat es tracta d’evitar la visió “fatalista” d’un barri degradat que no es pot millorar.
Quatre consideracions finals
Marga Pérez, professora de l’escola d’adults i profunda coneixedora del barri, ha glosat les consideracions finals i recomanacions de l’estudi en quatre eixos.
- El primer i més important la promoció dels infants i joves d’un barri amb la població més jove de la ciutat. Ha posat com a exemple positiu l’experiència amb els alumnes del Agustí Serra i com molts d’elles estan cursant estudis superiors o de formació professional.
- El segon és crear un petit centre de salut al barri que podria estar atès per una infermera.
- El tercer rau en els problemes derivats d’un parc d’habitatges molt envellit i de les dificultats per accedir a pisos de lloguer a preu assequible.
- Finalment, ha indicat la importància de la millora del transport públic imprescindible a anar al treball o accedir a d’altres serveis públics.
En el torn de paraules ha intervingut Teodoro Montero que ha insistir en la necessitat d’implantar la policia de barri que durant uns quants mesos havia funcionat correctament. Lamine Souane, de l’associació africana que es reuneix al centre cívic, ha preguntat si l’Ajuntament tenia coneixement de les conclusions de l’estudi i si pensava posar en pràctica algunes de les seves recomanacions. El tinent d’alcaldessa Eloi Cortés, present a la sala, l’ha respost que ara rebien l’estudi, que ho estudiarien en profunditat i que implementarien algunes de les mesures que consideressin més adients.
Foto portada: l’ascensor de baixada a Can Puiggener, sovint avariat. Autor: J.d.A.
