Veïns del Centre, sector Creueta, veuen una paradoxa en el debat encetat a la zona: per un costat es pretèn pacificar la zona dificultant la circulació en vehicle privat, a la vegada que es redefineix tot el Centre. Però per l’altre, es manté un espai de 6.500 metres quadrats per a aparcament: el Vapor Turull. Inicien un procés de reflexió que busca reconvertir-lo en quelcom més.
Un seguit de veïns han començat a obrir el debat des de fa algunes setmanes a Twitter amb el perfil ‘Vapor Turull’, i aquest dijous han fet una trobada amb jocs infantils i un debat posterior per començar a apuntar propostes. S’hi ha sumat el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, i regidor d’Urbanisme, Maties Serracant (Crida, formació que ja havia fet algun acte similar en el passat). Els impulsors de la iniciativa posen de manifest com el Vapor Turull és un espai de gran capacitat i potencial: és més gran que Fira Sabadell i hi cabrien fins a tres esglésies de Sant Fèlix o vuit edificis consistorials. I ara està ocupat per centenars de places d’estacionament en rotació (zona blava).
No passa a cap gran ciutat de Catalunya que hi hagi un espai tan gran per a aparcament al mig de la ciutat”, apunta Laia Llonch, una de les veïnes. “Ara veiem que s’estan movent coses al Centre i creiem que és el moment de repensar l’espai”, afegeix Olga Herrero.
El veïnat ha fet diverses enquestes a peu de carrer, i ara volen començar a plantejar com pot ser el Vapor Turull del futur. L’espai està catalogat per a equipaments i zona verda i al llarg de la història els projectes que s’han plantejat han anat des d’instal·lar-hi el nou edifici consistorial fins a fusionar els museus municipals i l’Arxiu Històric en un sol complex cultural, o encabir-hi l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que finalment s’ha fet sota el Passeig de la plaça Major. També hi ha hagut alguns ensurts, com l’incendi del que queda del recinte fabril que dóna lloc a l’espai, fa alguns anys. L’espai segueix en precari.
“Cal que la gent se senti seu l’espai”
Sense propostes concretes encara (“hi cabria una escola bressol pública, habitatge social… ho hem de decidir entre tots però s’ha d’estudiar bé”, diu Herrero), el punt comú són les zones verdes, davant la manca d’espais naturals en aquesta zona de la ciutat. I busquen teixir complicitats a la zona: “volem implicar la gent perquè aquestes coses ja se sap que si no l’Ajuntament no les tira endavant”, diu Llonch, mentre que Herrero assegura que “cal que la gent se senti seu l’espai”.
