Sabadell, Terrassa i Sant Cugat concentren bona part dels trasllats de la comarca, i cada ciutat té les seves manies: aparcament, escales, permisos i calendari. Una empresa de mudances amb seus a Terrassa i Sant Cugat respon el que els clients pregunten més sovint.
La tardor i l’hivern són mesos de molta feina per a les empreses de mudances del Vallès: contractes de lloguer que s’acaben, famílies que s’instal·len abans de les festes i parelles que, després d’anys al centre de Sabadell o de Terrassa, se’n van a una casa a Sant Cugat, a Matadepera o a Castellar. Qui s’hi posa per primera vegada sol fer les mateixes preguntes. Les recollim amb les respostes de l’equip de Mister Mudanzas, que té oficina al carrer de les Parres de Terrassa i al carrer de Sant Medir de Sant Cugat i que acumula més de 7.000 trasllats.
1. Quant costa, de veritat?
Per a un trasllat local dins del Vallès, amb el desmuntatge i el muntatge dels mobles inclosos, les forquilles habituals són aquestes: un estudi o un pis d’una habitació parteix dels 490 euros; un pis de dues o tres habitacions es mou entre 850 i 1.190; un habitatge gran, entre 1.190 i 1.490; i una casa o un àtic amb terrassa, a partir de 1.490. Un port petit (pocs mobles, un trasllat parcial) va dels 200 als 590 euros.
El que fa que un pressupost surti de la forquilla no acostuma a ser el volum, sinó dues coses: l’accés (un quart sense ascensor a la Creu Alta o a Ca n’Anglada pot doblar les hores) i l’embalatge, és a dir, si el client ho empaqueta tot o ho fa l’empresa. Un bon pressupost ha de ser tancat i per escrit, fet després de veure l’habitatge o de revisar-lo per videotrucada.
2. Sabadell, Terrassa i Sant Cugat: és el mateix?
No. A Sabadell, al nucli antic i al voltant de la Rambla, el problema és el camió: carrers estrets, zones de càrrega ocupades i la necessitat de reservar espai amb l’Ajuntament en alguns casos. Per a les mudances a Sabadell el primer que es mira és el portal i l’amplada del carrer, no el nombre de caixes.
A Terrassa el mapa canvia: molts edificis dels anys seixanta i setanta a Sant Pere Nord, Can Palet o Ca n’Anglada, amb ascensors on no hi cap ni un sofà. Allà l’eina clau de les mudances a Terrassa és l’elevador exterior, que puja els mobles per la façana fins al balcó i estalvia hores d’escala.
I a Sant Cugat la dificultat és una altra: cases i torres a Valldoreix, Mira-sol o la Floresta amb carrers amb pendent, camins estrets i jardins pel mig. En les mudances a Sant Cugat es decideix abans amb quin vehicle s’hi entra i des d’on es fa el porteig, i sovint el que mana és el volum: són habitatges grans, amb mobles de mida i amb més caixes de les que semblen.
3. Cal demanar permís per aparcar el camió?
Depèn del carrer. Als tres municipis, ocupar la via pública amb un camió de mudances durant unes hores pot requerir una reserva d’estacionament, i cada ajuntament té el seu tràmit i els seus terminis. El consell dels professionals és deixar que sigui l’empresa qui ho valori i ho gestioni: moltes vegades, amb un horari ben triat i un vehicle adequat, no cal; d’altres, és imprescindible i no demanar-lo acaba en una multa o en trenta viatges des de la cantonada.
4. Quan s’ha de començar a preparar?
Un pis de tres habitacions són entre 60 i 90 caixes, i això no es fa en una nit. La regla pràctica és començar quatre setmanes abans: la primera, per buidar (tot el que no entrarà a la casa nova no hauria de pujar al camió); la segona, per embalar el que no es fa servir cada dia (llibres, roba de l’altra temporada, decoració); la tercera, per la cuina i els armaris; i l’última, per l’imprescindible. Etiquetar cada caixa per habitació estalvia hores en el muntatge: les caixes que diuen «cuina» es col·loquen soles; les que diuen «coses» es queden al passadís un mes.
5. I si les dates no quadren?
És el cas més freqüent del que sembla: s’ha de deixar el pis de lloguer el dia 30 i les claus del nou no arriben fins al 10. La solució és el guardamobles: es recull tot a l’habitatge d’origen, es custodia unes setmanes o uns mesos i es lliura al nou domicili quan el client està a punt, amb un únic proveïdor i una única assegurança per a tot el procés.
«El trajecte entre Sabadell, Terrassa i Sant Cugat és el de menys: són quinze minuts. El que decideix si una mudança surt bé és tot el que s’ha preparat abans que el camió arrenqui», resumeix Marc Vergés, fundador de l’empresa i autor del llibre ¡Socorro, me mudo!, on ha recollit l’experiència de milers de trasllats al Vallès i a Barcelona.
