Esperanza Béjar
Advocada Fiscalista. Directora oficina Sabadell JDA/SFAI
L’alça de la inversió en criptomonedes i la quasi nul·la regulació sobre aquesta matèria ens ha portat a un panorama en què hi ha més dubtes que certeses. Al nostre article volem donar llum sobre la imposició directa a IRPF i Impost sobre Societats de les diferents operacions amb criptomonedes.
Des del punt de vista de l’inversor, cal distingir quan les operacions siguin realitzades per persones físiques o societats. Quan la inversió la faci una persona física, les transaccions de criptomonedes generen un guany o pèrdua patrimonial a l’IRPF que s’integrarà a la base imposable de l’estalvi.
La imputació temporal d’aquest resultat s’ha de fer en el moment en què es produeixi:
- La venda de criptomonedes.
- Permuta per una altra criptomònada.
- Pagament de béns i serveis mitjançant criptomonedes.
Més problemàtica ens trobem quan la inversió la realitza una societat que estarà obligada a reflectir en la seva comptabilitat aquest actiu, però de quin actiu es tracta?
En aquest sentit, l’ICAC a la consulta 4 del BOICAC número 120/2019, considera com a immobilitzat intangible la inversió en criptomonedes realitzada per una societat, havent de valorar-se inicialment a preu d’adquisició o cost de producció tal com estableix la NRV 5a i 6a del Pla General Comptable. En aquest punt, cal assenyalar que segons la normativa actual l’immobilitzat intangible amb una vida útil indefinida s’ha d’amortitzar comptablement en 10 anys, si bé la deducció fiscal d’aquesta amortització està limitada a un 5% anual tal com estableix l’art. 12.2 de la LIS.
És raonable amortitzar criptomonedes? Sembla clar que les criptomonedes poden patir pèrdues de valor reversibles, però no pèrdua de valor pel simple pas del temps. Tot i això, amb la normativa actual l’amortització constitueix una despesa deduïble amb la limitació anteriorment indicada, i no ho és el deteriorament tal com disposa l’art. 13.2.a) de la LIS.
Traçabilitat i documentació de les operacions
Amb independència de l’escassa regulació i els diferents criteris interpretatius, la veritable problemàtica del trànsit de criptomonedes és la dificultat en la traçabilitat i documentació de les operacions en la majoria dels casos. Per acabar amb aquesta opacitat, el Ministeri d’Hisenda ha publicat un projecte d’ordre per la qual s’aprova el model 172 “declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals a Espanya” i el model 173 “declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals a Espanya”.
Fins a l’aprovació definitiva d’aquests models, no vull acabar aquesta nota sense fer una sèrie de recomanacions per documentar totes les operacions amb criptomonedes:
- Realitzar resums de totes les operacions realitzades, compra, venda, permuta, etc.
- Documentar aquestes operacions per qualsevol mitjà possible, transferències realitzades i rebudes, valoracions dels actius en el moment de les operacions, si no es pot obtenir cap document acreditatiu fer captura de pantalla.
- Utilitzar programes específics i plataformes que operin amb criptomonedes i que realitzen informes fiscals.
Foto portada: Esperanja Béjar, en una imatge d’arxiu. Autor: cedida.
