-
El músic s’exhibeix amb tres suites de Bach per a violoncel.
-
Sobrietat i sentiment en un concert original.
El violoncel•lista barceloní Arnau Tomàs va actuar divendres al Principal en un concert que havia atret les mirades dels entusiastes de la música de cambra. De fet, Tomàs és ja un assidu de la nostra ciutat participant juntament amb el seu germà Abel i la pianista coreana Hyo-Sun Lim en el Trio Ludwig en diverses ocasions.
Però aquesta vegada l’Arnau hi acudia sol, amb la intenció de presentar tres suites de Bach per a violoncel incloses en el seu cd presentat al novembre passat. No és fàcil endinsar-se en les obres d’un compositor mitjançant un sol instrument i molt menys si aquest és el violoncel, amb un so completament ronc, greu i força aspre. Malgrat aquests inconvenients, l’Arnau aconsegueix transmetre la malenconia de les composicions de Bach amb finor i delicadesa. L’acústica del Principal és ideal per a aquest tipus de concerts, on un únic instrument és capaç d’arribar a tots els racons del teatre. Les notes més suaus, properes al silenci, només són importunades pel pas dels ferrocarrils subterranis però el públic intenta oblidar el malson que dura uns segons.
La primera part del concert té com a protagonistes les suites números 1 i 2 de Bach. Es tracta de peces aparentment senzilles però que denoten un treball intens amb un equilibri gairebé perfecte. Les melodies es repeteixen amb estructures que van de les més greus i severes a algunes de més alegres. No oblidem que la base de les suites és el dramatisme aconseguit amb la successió de diverses danses i amb un component barroc indiscutible. Per això, la negror de l’escenari, juntament amb el seient de l’Arnau i la seva pròpia vestimenta tenen aquí una connotació gairebé teatral.
Amb la suite número 3 s’inicia la segona part, on es percep un petit canvi melòdic. Es diria que té alguns components més alegres i festius, tot i que ràpidament apareixen novament fragments típics on queda palès el virtuosisme de l’Arnau, especialment en l’últim moviment. Els aplaudiments del públic, que no omple ni la platea, tenen com a premi la interpretació de la sarabanda de la suite número 4 de Bach, fragment d’una sensibilitat extraordinària i on novament l’Arnau pot engrandir la seva categoria interpretativa.
L’Arnau Tomàs és des de fa uns anys un referent en la música per a violoncel. La decisió d’enregistrar les suites de Bach ha estat un encert i una manera de retre homenatge a unes peces autèntiques i misterioses. En alguna entrevista, l’Arnau ha confessat que després de més de vint anys estudiant-les a fons ha fet aquest pas per tal d’oferir una versió personal, sense oblidar les pertanyen a un dels referents mundials del violoncel, Pau Casals. L’Arnau forma ja part d’aquests músics que de forma tímida i callada expandeixen l’ombra del virtuosisme. Les seves mans, unides al seu sentiment i al seu violoncel no deixen indiferent. Val la pena tenir-ho en compte.
El pròxim concert de cambra organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell tindrà lloc el dia 13 de febrer amb la interpretació de “Les set últimes paraules de Crist a la creu” de Joseph Haydn per part del Qvixote Quartet.
