El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat aquest dilluns el projecte arquitectònic d’ampliació, que comptarà amb dos edificis en dos palaus diferents connectats per un passadís cobert. El projecte preveu la creació d’un bulevard que connecti el Palau Victòria Eugènia, que es rehabilitarà, amb l’interior del Palau Nacional. El museu incrementarà la seva superfície i passarà dels 49.000 metres quadrats actuals a 71.417 metres quadrats. El cost estimat és de 112,66 milions. El projecte té firma sabadellenca. I és que porta el segell de l’estudi sabadellenc Harquitectes.
La principal finalitat és representar de forma permanent la totalitat de la creació artística de Catalunya, sense límits cronològics. Les obres estaran dividides en dos grans blocs. Començaran el primer trimestre de 2028. La primera part estarà enllestida el tercer trimestre de 2029. I és que la nova etapa del MNAC es vol fer coincidir amb el centenari de l’Exposició Internacional de 1929, en paral·lel al projecte del nou Montjuïc i la transformació que comporta.
El projecte arquitectònic
El projecte arquitectònic de l’estudi sabadellenc HArquitectes -que ja lideren l’ampliació del MACBA al Raval de Barcelona- i Christ & Gantenbein, titulat ‘Passatge del Museu’, contempla la rehabilitació i el rescat patrimonial del Palau Victòria Eugènia, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. També reorganitza alguns espais del Palau Nacional -actual seu del MNAC- connecta els dos edificis per articular un sol museu en dos espais.
Un dels aspectes destacats del projecte és el passadís cobert que connectarà els dos palaus, oferint una lectura unitària dels seus espais i enllaçant el vestíbul d’accés del Palau Victòria Eugènia amb l’interior del Palau Nacional. Aquest particular bulevard podrà acollir usos independents a més de facilitar la connexió directa amb la trama urbana.
Un dels arquitectes del projecte i soci d’HArquitectes i Christ & Gantenbein, Josep Ricard, ha explicat que una de les grans particularitats del projecte és que l’edifici disposarà de llum natural. “Posarem l’art sota la llum”, ha apuntat. També ha indicat que es respectaran els “atributs molt adequats” del Palau Victòria Eugènia, que ja va ser concebut com a espai expositiu. A més a més, el museu “baixarà a la ciutat” i tindrà la porta principal a la plaça Carles Buïgas, més ben connectada amb la ciutat i amb el transport públic.
Pressupost i calendari estimat
Del pressupost previst de 112,66 milions d’euros, la Generalitat n’aportarà el 50 per cent, l’Estat el 30 per cent i l’ajuntament de Barcelona el 20 per cent. El projecte arquitectònic farà la redacció de l’avantprojecte durant el segon trimestre d’aquest any, la redacció del projecte bàsic entre el segon i el quart trimestre de l’any i la redacció del projecte executiu entre el quart trimestre de 2026 i el segon trimestre de 2027. La licitació de les obres es farà entre el tercer trimestre de 2027 i el primer trimestre de 2028. I les obres de construcció es faran dividides en dos grans blocs i diversos lots. Arrencaran el primer trimestre de 2028. Les obres del primer lot del bloc 1 acabaran el tercer trimestre de 2029.
Un dia “històric”
Per a presentar oficialment el projecte arquitectònic, el MNAC ha reunit la màxima representació política de Catalunya amb representació de les tres administracions (el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni) responsables de l’equipament i nombroses personalitats de l’art i la cultura.
Harquitectes
Harquitectes és un despatx d’arquitectura fundat el 2000 a Sabadell per David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó. Són coneguts per una arquitectura austera i vinculada al clima mediterrani, amb ús de materials com maó, formigó o ceràmica i estratègies passives de ventilació i llum. Entre les seves obres destacades, hi ha l’ampliació del MACBA que s’està duent a terme, el projecte del MNAC presentat aquest dilluns, la rehabilitació del Vapor Cortés de Terrassa per a l’entitat del tercer sector Prodis, la rehabilitació de la cooperativa Santsenca per a fer un centre cívic a Sants (Barcelona) o també a Barcelona la rehabilitació de l’antiga fàbrica de vidre Planell per fer un centre de formació d’adults.
