L’artista sabadellenc Gerard Torres Sanmartí inaugura aquest dijous a l’Acadèmia de Belles Arts Conversa amb Camil Fàbregas, una exposició nascuda després de cinc mesos de treball al taller de l’escultor, mort l’any 2003. La mostra estableix un diàleg entre dos creadors de generacions diferents i obre un cicle d’iniciatives impulsades per la Fundació Ars per reivindicar el llegat de Fàbregas, autor d’obres emblemàtiques a Sabadell com la polèmica La vaca cega.
Fàbregas va néixer a Moià, però va ser un artista sabadellenc per formació, trajectòria i petjada urbana. La seva petjada a la ciutat abasta l’escultura religiosa i monumental de postguerra. Des del conjunt escultòric de l’església de Sant Salvador, les pintures murals de Sant Vicenç de Jonqueres o els monuments a Anselm Clavé, Sardà i Salvany o Fleming al retirat monument a l’alcalde Josep Maria Marcet. A banda, Fàbregas va mantenir una estreta relació amb el conegut artista de Caldes de Montbui Manolo Hugué. A ell, i al poeta Joan Maragall, els va dedicar el relleu de La vaca cega, que va comportar una agra polèmica i va durar poc més d’una dècada a la Casa Duran fins que el mateix artista va demanar que fos retirada el 1992 i ara mateix està al pati del primer pis de l’antiga masia.
Ara, la Fundació Ars, que custodia el llegat de Fàbregas, ha volgut que l’artista sabadellenc Gerard Torres Sanmartí hagi pogut dialogar artísticament amb Fàbregas, a partir d’una estada de prop de mig any al seu estudi. El resultat és Conversa amb Camil Fàbregas, que es presenta aquest dijous a la sala 1 de l’Acadèmia de Belles Arts.
“És una conversa fictícia però un diàleg real. He treballat cinc mesos al seu estudi i he fet una sèrie de treballs que referencien Camil, aportant la meva mirada personal i com jo em relaciono amb els clàssics i fins a quin punt el seu llegat encara persisteix”, assegura Torres. La mostra aplega dibuixos, teles, llibretes i documentació sobre la figura de Camil Fàbregas, que es vol reivindicar. “És un artista conegut en el món artístic local, i una mica més enllà per la seva vinculació amb Manolo Hugué. Però pels artistes més aviat joves no és tan conegut. Per això el treball de divulgació de la Fundació Ars és tan important”, diu Torres.
Què n’ha après ell, de Camil Fàbregas? “Com un artista de rigor i disciplina també va trencar qüestions dins l’academicisme. Va estudiar amb dos deixebles de Rodin, un figuratiu acadèmic que després va experimentar amb la forma. I amb Camil això també passa, amb les seves formes més geomètriques o la sèrie de les màscares. Es va relacionar amb personalitats culturals, polítiques i religioses i es va dedicar plenament a fer encàrrecs, una feina molt rigorosa, però fora dels encàrrecs va tenir un estira i afluixa artístic molt interessant”.
El llegat i la Fundació Ars
Fàbregas va morir l’any 2003 sense descendents ni hereus. I va llegar el seu estudi i la seva obra a la Fundació Ars. “Preserven i divulguen el seu llegat, entre altres activitats [com l’edició de llibres o la revista digital Quadern]. Fàbregas els va llegar la seva obra, i la seva casa-taller [al cèntric carrer del Migdia]. Allà la fundació hi treballa i justament ara han volgut habitar el taller i elaborar aquestes obres”.
L’exposició és el primer pas d’un cicle per reivindicar l’energia creativa de l’autor. “Estem treballant altres qüestions que concretarem properament però la idea és que no acabi aquí i que continuem amb aquesta reivindicació”, finalitza Torres.
Altres inauguracions
La mostra s’inaugura dijous a les 19 hores a Belles Arts. Fins al 4 de desembre. Simultàniament es donarà el tret de sortida a tres mostres més. En primer lloc, L’art de l’esbós, a càrrec de l’alumnat del Grau de Disseny de l’ESDI de la menció Moda. D’altra banda, la mostra pictòrica Els marges, de Domènec Triviño. I finalment L’obradora, de Lola Carbonell i Joan Carreras, a cura d’Auri Alòs.
