Foto portada: dos dels quadres de l'exposició i l'artista. Autor: cedida.

La pintora sabadellenca Elisabeth López exposa a Nova York

Fa dos anys vam entrevistar la jove pintora Elisabeth López Sáiz en motiu de la seva exposició a Londres. Ara torna a ser notícia, i en aquest cas havent fins i tot fet el gran salt a l’altra banda de l’Atlàntic, ja que a Nova York és on actualment poden gaudir dels seus treballs.

Parlem amb ella perquè ens expliqui com va sorgir aquesta oportunitat i quines impressions n’ha recollit fins ara. 

Continues vivint a Londres, tot i la pandèmia. Com ha estat aquest darrer any?
Amb el tema del Covid vam haver de deixar de donar classes, i això va suposar molt més temps lliure per a pintar. La veritat és que el confinament en el meu cas particular va anar molt bé perquè he pogut pintar entre 20 i 25 quadres, tot i que no tots necessàriament acabats per a exposar, sinó que també he aprofitat per estudiar nous processos, fer exercicis de tècniques com l’aquarel·la, que tenia una mica abandonada, provar coses noves, treballar colors diferents… També hi va haver moments de manca d’inspiració, de ‘bloqueig’ momentani, i els aprofitava per aprendre a escoltar-me a mi mateixa, veure què sorgia, i conéixer-me millor. En definitiva, ha estat un any molt productiu tant pel que fa a resultats com a processos. La part dolenta és que se m’han posposat o endarrerit diverses exposicions que tenia previstes -per sort, cap no s’ha cancel·lat-. 

Com sorgeix l’interès d’un exposant de Nova York en la teva obra? 
Va ser una mica surrealista, perquè jo anava, al juliol, a una exposició meva a Venècia i arribava tardíssim per culpa del tren que ens portava. Tan tard que vaig arribar a la galeria a falta de 15 minuts de que tanquessin, el dia de la inauguració. I clar, estava estressada i no gaudint massa de l’esdeveniment. Fins que al vespre, en un dels ponts de Venècia, com si fos una pel·lícula, rebo un email. Era l’Agora Gallery de Nova York, que em contactaven perquè estaven interessats en exposar la meva obra. Ens vam posar en contacte, vam fer tots els tràmits i aquest març per fi s’ha inaugurat l’exposició. Val a dir que tenen quatre quadres exposats a la galeria, però a més hem arribat a un acord perquè durant un any puguin exposar deu de les meves obres en una versió on line perquè qualsevol persona interessada les pugui veure i adquirir-ne alguna si ho desitgen. 

Aquesta ha estat la teva primera exposició fora del continent europeu -ja havies exposat a França, Itàlia o Espanya, a banda del ja mencionat  Regne Unit- . Has trobat moltes diferències en la manera de gestionar-ho tot?
Clar, tampoc puc opinar gaire perquè aquesta ha estat la meva única experiència amb els americans. Però sí que puc dir que la manera de fer que tenen, almenys aquesta galeria en concret, és magnífica. S’ocupen de tot, ho gestionen tot, et simplifiquen moltíssim la feina… Estic encantada. La llàstima és que òbviament no he pogut viatjar per a assistir -hi.  Però amb l’ajuda d’uns amics que viuen allà vam organitzar una videotrucada per tal que em pogués connectar a la inauguració de manera virtual i va ser molt emocionant.

Tens altres exposicions previstes?
Doncs de les que et comentava abans que estaven endarrerides, una a Madrid i dues a Londres – una a la Brick Lane Gallery i una altre a una fira d’art a l’octubre-. Mentrestant, segueixo fent de professora d’art a una escola infantil i també pinto per encàrrec, així que per sort no em puc queixar de com em va tot. 

Foto portada: dos dels quadres de l’exposició i l’artista. Autor: cedida.

Comments are closed.