El bon policia, un text poc conegut de Santiago Rusiñol, ha estat el muntatge triat per clausurar el Fresc Festival 2021. Dos excel·lents actors, Arnau Puig i Ricard Farré, donen vida a tots els personatges del divertit text, seguint la tònica de la resta d’espectacles teatrals que han conformat aquesta edició del Fresc Festival, amb un màxim de dos intèrprets a escena.
Parlar de Santiago Rusiñol és parlar de L’auca del senyor Esteve. Però aquesta no fou la seva única obra, i de fet el Teatre Nacional de Catalunya ha portat recentment dos títols seus a escena:, Els jocs florals de Canprosa i L’hèroe. Tot i que El bon policia està catalogada – per qui sigui que cataloga aquestes coses – com a una de les seves obres “menors”, el cert és que a la seva estrena al Teatre Romea l’any 1905 va provocar una forta polèmica, per algunes de les idees que deixava implícites. La perspectiva del temps ha fet que ens quedem amb el que realment és: una comèdia d’embolics, amb apunts de denúncia política i social que a hores d’ara continuen vigents, i on l’èxit de la funció recaurà, principalment, en el treball dels actors.
Arnau Puig i Ricard Farré son dos dels actors més interessants de la seva generació. Contemporanis de companyies com La Calòrica -Puig s’hi va afegir pel muntatge L’Editto Bulgaro– o Els Pirates – de la que en forma part Farré -, no els hem pogut gaudir massa sovint a la nostra ciutat – a Farré el vàrem veure, per exemple, a Les Dones Sàvies, també al Fresc Festival, en un altre duet colossal, en aquell cas amb Enric Cambray-. A El bon policia ambdós intèrprets fan còmplices el públic de les seves trapelleries a escena, gaudeixen i fan gaudir, i el resultat és tan satisfactori com divertit.
El protagonista, Josep, és un policia bo, d’aquí el títol. Vidu i amb dos fills petits, comparteix la seva vida amb el seu amic Anton, una relació de la que se sobreentén que hi ha quelcom més que amistat entre ells. Josep, lluny de ser el malhumorat policia arquetípic dels primers films de Chaplin, per exemple; es algú tendre i que empatitza amb aquells que trenquen la llei per pura necessitat, mentre els que manen fan i desfan al seu antull, i aparentment sense conseqüències. Les opinions de Rusiñol sobre la corrupció dels poderosos, la llibertat sexual, les dificultats econòmiques de la classe treballadora o l’anarquisme queden ben patents al text. La resta de personatges – nou, a partir dels dinou del text original – es reparteixen entre els dos intèrprets, que es guanyen a pols les ben merescudes ovacions amb les quals el públic els ha acomiadat. Menció especial també per l’escenografia, a base de panells modulars que permeten canviar d’atrezzo i escena amb la mateixa facilitat amb que els actors canvien de personatge només amb una peça de roba i una nova veu. Alguns d’aquests panells reprodueixen quadres pintats pel mateix Rusiñol, tan apreciat com a pintor com ho fou en la seva faceta d’escriptor.
Per acabar, i cloure definitivament aquest Fresc Festival 2021, col·loqui postfunció de la mà de Toni Polo i els dos intèrprets, on han explicat el procés de gestació del projecte, com Xavier Albertí els va recomanar aquest títol, com van ser els assajos en plena pandèmia, i com estan gaudint de l’èxit que els ha acompanyat des de l’estrena.
Foto portada: un moment del muntatge. Autor: David B.
