Ja han passat dues dècades des que Josep Salomó, expresident de la Joventut de la Faràndula, i M. Mercè Fisa Chuecos van decidir crear l’Associació Artística Encert i afegir-se, així, a l’ampli ventall de companyies de teatre amateur de Sabadell. Més de 20.000 espectadors – exactament 20.042 – han vist les propostes d’aquest grup, que és, de llarg, un dels que més actuacions ofereix fora de la ciutat.
Amb motiu d’aquest aniversari, la companyia presenta, fins al 30 de setembre, una exposició gratuïta a la planta baixa del Casal Pere Quart (Rambla, 69). La mostra es pot visitar de dilluns a divendres, de 17 a 21 h, i els dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h i de 18 a 21 h. L’exposició permet fer un recorregut pels cartells de tots els espectacles presentats fins ara i inclou vídeos, fotografies i una selecció dels nombrosos premis que la companyia ha obtingut en certàmens d’arreu del país.
Entre els muntatges portats a escena durant aquests 20 anys destaquen comèdies “de saló” –La mare, quina nit!, Avui no sopem o Ens ha caigut la sogra!-; obres d’intriga –Crim contrarellotge i Una trama mal ordida -; peces de microteatre, com La botiga del desig, i lectures de textos musicals, entre moltes altres propostes. Conversem amb els dos fundadors per repassar la trajectòria de la companyia i conèixer alguns dels seus projectes de futur.
Com i per què vau crear Encert?
[Mercè] Simplement, perquè ens venia de gust fer teatre de text adreçat a un públic no infantil. Estàvem vinculats a la Joventut de la Faràndula – i continuem sent-ne socis -, però allà les opcions passaven principalment pel teatre musical infantil, amb l’única excepció puntual d’algun muntatge al Nadal a la Nit. Nosaltres volíem fer coses diferents i, amb aquesta intenció, vam crear la companyia. La primera obra d’Encert va ser Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, un dels meus autors predilectes.
L’exposició mostra l’àmplia varietat d’obres que heu representat. Com seleccioneu els títols?
[Mercè] Primer busquem els textos. Jo consulto sovint la biblioteca de l’Institut del Teatre de Terrassa. Poca gent ho sap, però és oberta a tothom i funciona com qualsevol altra biblioteca. Després, les set persones que formem la junta directiva decidim quins textos podem portar a escena. No seguim cap patró preestablert, com ara fer un any una comèdia, l’any següent una obra d’intriga i després un drama. Triem els textos que ens agraden. També anem molt al teatre a Barcelona, cosa que ens permet conèixer propostes diferents i trobar inspiració.
Una de les característiques més destacades -i sovint premiades- dels vostres muntatges és l’escenografia.
[Josep] Sí. M’agrada cuidar molt el mobiliari, el vestuari i l’atrezzo perquè tot contribueixi a l’experiència de l’espectador. Sé que això significa anar una mica a contracorrent, perquè actualment molts muntatges són minimalistes, però a nosaltres sempre ens ha agradat treballar-ho tot amb molt de detall. Fem escenografies de gran format, que són costoses de muntar, desmuntar, transportar i emmagatzemar.
Parlem de l’exposició. A quin dels dos se li va acudir la idea?
[Josep] En realitat, a cap de nosaltres! Va ser una idea del regidor de Cultura, Carles de la Rosa. Quan va saber que celebràvem 20 anys, ens va dir que havíem de mostrar a la ciutat tot el que havíem fet fins ara i ens va cedir l’espai. També hem comptat amb l’ajuda inestimable del nostre fotògraf, Xavier Espinal, que ha treballat moltíssim en els muntatges i collages que es poden veure a les parets.
[Mercè] L’únic que em sap greu és que l’exposició no mostri una altra faceta nostra a la qual tenim una estima especial: la participació en la cavalcada de Reis, on ocupem un lloc destacat amb les carrosses. Que l’Ajuntament compti amb nosaltres any rere any ens fa molta il·lusió.
Què diferencia Encert de la resta de companyies?
[Josep] Crec que cal valorar que som la companyia que portem més lluny el nom de Sabadell, perquè fem bolos arreu del país. Això és especialment important per a un grup com el nostre, que no disposa de teatre propi.
[Mercè] També som un grup molt obert. Volem donar espai a persones que no han fet mai teatre i procurem que tothom tingui una oportunitat.
Què milloraríeu de la situació de les arts escèniques a la ciutat?
[Mercè] Sobretot, crec que falten sales. Hi ha moltes companyies i molt poques disposen d’un teatre propi. La resta hem de fer mans i mànigues per quadrar els assajos a l’Estruch – un espai que, d’altra banda, agraïm poder tenir a la nostra disposició – i trobar un lloc on estrenar. Em refereixo a sales de teatre adequades, perquè, de vegades, s’actua en espais que s’utilitzen com a escenaris, però que presenten moltes mancances tècniques.
[Josep] Aprofito per aclarir que, des del primer moment, Encert ha estat sempre un grup autosuficient econòmicament. No hem demanat mai cap subvenció ni tenim intenció de fer-ho. Ens autofinancem: amb els ingressos de la venda d’entrades d’un muntatge preparem el següent.
De totes les obres del vostre currículum, en teniu alguna de preferida o d’especialment estimada?
[Mercè] Jo en destacaria tres. En primer lloc, Avui no sopem, perquè arribava molt al públic i molts espectadors se sentien reflectits en allò que passava a escena. També Una trama mal ordida, perquè reivindicava el passat tèxtil de Sabadell. I, òbviament, T10, perquè la vaig escriure jo, l’hem portat a escena en tres etapes diferents i dona oportunitats a molts actors de totes les edats. Són 22 intèrprets que es reparteixen 85 personatges!
[Josep] Jo em decanto per Això no és vida, perquè és l’obra més radicalment diferent de totes les que hem fet i presenta una dificultat particular. I, òbviament, també trio T10, que és la peça que hem escollit per celebrar els 20 anys.
T10 es representarà al Teatre Principal de Sabadell aquest dissabte, 19 de setembre, a les 20 h. Les entrades estan exhaurides des de fa setmanes.
A banda de l’actuació al Teatre Principal, quina és la propera fita del calendari?
[Mercè] El 25 d’octubre serem a l’Auditori del Casal Pere Quart amb Traieu-me d’aquí!, una comèdia d’autoria pròpia ambientada en un hospital i basada en un fet real que ens va passar. És una peça de microteatre d’uns 15 minuts de durada, interpretada per quatre adolescents d’entre 15 i 16 anys. Treballar amb gent tan jove ens satisfà molt.
I de cara al 2027?
[Josep] Encara estem en procés de selecció del text. Reconec que aquesta vegada anem amb una mica de retard i que ens hem de posar les piles, però l’actuació al Principal, el muntatge de microteatre i l’exposició ens han ocupat molt de temps.
Acabem amb un desig de futur.
[Josep] Desitgem poder continuar endavant i trobar la persona adequada per mantenir l’esperit i la filosofia que sempre ha tingut Encert. Aquesta filosofia és tan simple com garantir que fer teatre no costi mai ni un duro a ningú que participi en la companyia, tant si és actor com si forma part de l’equip tècnic. Assumim totes les despeses de desplaçament i dels àpats, i procurem que els nostres socis se sentin sempre recompensats per la seva feina. Intentem ser un grup cohesionat, i crec que ho hem aconseguit.
