Ja és prou destacable que una companyia de teatre infantil sigui coneguda més enllà del seu país, però arribar literalment a les antípodes és quelcom segurament inèdit en aquest sector. Després de cloure el 2025 actuant al Barbican de Londres, Engruna Teatre, companyia que el 2026 farà 20 anys, serà de l’11 al 19 d’abril a la Sydney Opera House d’Austràlia amb el seu espectacle Univers, que defineixen com “una experiència sensorial per a la primera infància plena de poesia visual, música en directe i moviment”.
Com tots els espectacles d’Engruna —en porten més d’una desena al currículum—, aposta per l’ús de nous llenguatges escènics que encisen petits i grans, jugant amb la música, les escenografies i les il·luminacions per fer arribar experiències inoblidables i irrepetibles als espectadors. Les seves històries han tractat temes tan sensibles com els refugiats de guerra (a Sopa de pedres), la superació personal i l’acceptació d’un mateix (a La nina del cap pelat), o la síndrome d’Asperger (a Dins el cor del món, Premi Butaca 2024 a millor espectacle familiar), entre d’altres. A Univers, exploren “com allò més petit i aparentment insignificant pot canviar-ho tot de la manera més inesperada”.
Una companyia amb una forta presència femenina dalt i darrere l’escenari, capitanejada per la seva fundadora, Mireia Fernández, amb qui parlem en aquesta entrevista. “A Engruna Teatre no fem teatre familiar perquè no puguem fer teatre d’adults, sinó perquè realment volem fer-ne per pròpia elecció. Tenim molt clar que els nens no són ‘el públic del futur’, com diuen alguns, sinó que són el públic del present. El teatre que fem ens permet no casar-nos amb titelles, dansa o altres disciplines, sinó que, depenent del projecte, n’emprem unes o altres, o les barregem”.
Explica’ns una mica com va néixer Univers.
En plena pandèmia! A causa de les restriccions de la COVID ens vam trobar que no podíem fer feina d’investigació a les llars d’infants. Llavors va sorgir l’oportunitat de fer-ho a La Tombarella, que era —ja no existeix— un espai de criança i joc lliure situat a la Creu Alta (carrer Dinarès) i que, en ser una cooperativa, es regia per una normativa diferent de la de les llars d’infants pròpiament dites. Allà vam poder fer tot el treball d’investigació amb els nens. Després vam estrenar al festival ElPetit i, a partir d’aquí, el vam portar a altres festivals. És un muntatge molt fàcil de transportar gràcies a la seva concepció escenogràfica.
Com va sorgir l’oportunitat d’actuar a Austràlia, i especialment en un edifici tan emblemàtic com l’Òpera de Sydney?
Amb Univers ja hem girat força. Hem recorregut gairebé tots els països d’Europa i fins i tot vam estar a Corea del Sud. És un espectacle molt intuïtiu, sense text, on no cal parlar amb els nens perquè, de manera instintiva, pugin a escena a interactuar amb els objectes: ho entenen sense paraules. Una de les parades d’aquesta gira va ser a Edimburg, el maig del 2024, on vam formar part del festival Imaginate. Aquest festival té moltíssim prestigi al sector i, entre el públic, hi havia la directora de l’Òpera de Sydney, que es va enamorar de l’espectacle i ens va proposar portar-lo allà. Farem tres representacions diàries, incloses algunes de la versió per a públic neurodivergent, titulada Beyond the Universe, adaptada per a nens i nenes amb capacitats diverses, d’una edat més elevada que el públic d’Univers, i on hem ajustat la música, les llums, els objectes, etc., a les seves necessitats.
Què té de diferent Univers respecte a altres espectacles infantils?
Està ideat per a la primera infància, és a dir, de 0 a 2 anys, nens molt petits. La particularitat és que és molt participatiu i són els mateixos nens els que construeixen el que passa a escena a través del joc. Hi ha un màxim de 25 nadons per funció —adults a banda—, per tal de garantir la qualitat de l’espectacle i el gaudi dels infants que hi participen. Per a nosaltres també és curiós veure les diferències culturals segons els llocs on actuem, com reaccionen els nens d’un lloc o d’un altre —sempre parlant en general, és clar, però a grans trets sí que es veuen les particularitats de cada indret.
Teniu actualment una desena d’espectacles “en cartera”, vius. Com us organitzeu?
Som tres sòcies, l’Anna Farriol, la Txell Felip i jo mateixa —a banda de tot l’equip tècnic—, i ens anem rotant pels bolos segons les necessitats del calendari. En aquests vint anys hem fet alguns espectacles més dels que apareixen actualment a la web, però alguns hem decidit “descatalogar-los” per raons diverses, i per això només oferim els que s’hi mostren. Aquests inclouen la nostra creació més recent, Do2 Llops, que esperem que també tingui molt d’èxit.
Com vau rebre la notícia del Butaca per Dins el cor del món l’any passat?
Amb molta alegria, però sent conscients que això dels premis és molt relatiu. Ja havíem estat nominades anys abans amb Sopa de pedres i, en aquella ocasió, no el vam guanyar, i tampoc no passa res. Dins el cor del món és un muntatge pel qual vam fer una feina d’investigació brutal: des d’anar a pescar i nedar amb tonyines fins a aprofundir en el tema de l’Asperger amb professionals de la matèria. L’objectiu era que tot el que passés a escena ho haguéssim pogut conèixer també de primera mà. Aquesta feina de documentació i investigació la fem amb molt rigor. A diferència d’altres obres nostres, més infantils, Dins el cor del món és un muntatge per a nens i nenes a partir de deu anys i menciona temes com la reproducció humana, cosa que sembla que va “xocar” alguns adults, tot i que està explicada des d’un prisma purament biològic.
I esteu preparant algun altre muntatge?
Sí, ja estem immerses en un nou projecte en fase d’investigació. Nosaltres mai plantegem les obres concebent-les com a “teatre infantil”, sinó que simplement fem obres de teatre i les adaptem a les edats que pertoquin en cada muntatge. A vegades el mateix procés et porta a canviar la idea inicial: per exemple, Univers originàriament estava pensat per a nens una mica més grans, però durant el procés vam veure que, per concepte, era ideal per a la primera edat, i ho vam adaptar així. I amb moltes ganes de continuar fent això durant molts anys més!
