• El públic gaudeix del format de l’espectacle.
• Andrés Salado dirigeix amb ímpetu l’OSV.

Ple absolut al Teatre La Faràndula per assistir al nou muntatge de la Fundació Òpera Catalunya. L’última òpera de Georges Bizet, Carmen, era el reclam amb una història molt coneguda, amb uns personatges passionals fins a límits insospitats i una música que ha esdevingut molt popular. Tot plegat, un èxit assegurat que ha fet que el públic aplaudís en diverses ocasions les interpretacions dels solistes així com al final de l’espectacle.

Tarda de diumenge inestable pel que fa al temps però intensa a l’interior del Teatre la Faràndula. Feia dies que les entrades s’havien exhaurit per assistir a la representació de l’òpera Carmen, l’última del compositor francès Georges Bizet, presentada per primera vegada el 1875 i inspirada en la novel·la de Prosper Mérimée escrita el 1845.

Carmen, Carmencita, la gitana rebel i descarada, és sempre un personatge controvertit, pertanyent a una Sevilla plena de soldats i toreros que l’empaiten, que se n’enamoren d’ella. I ella és lliure, resistent, constant en tota la història. Accepta el seu destí sense moure’s de les seves conviccions. La història de Carmen és especial perquè en cada visionament podem extraure conclusions diferents o com a mínim diverses. No podem quedar-nos només amb el que es mostra, amb el que es veu, amb els diàlegs. Tot plegat és molt més intens. La història va de llibertat, de la lluita per aquest bé tan preuat, d’una dona que vol viure lliure, que vol ser ella, que no vol estar sotmesa al designi d’altres persones. En un primer moment podria dir-se que és una dona del carrer, una bandarra que només vol entabanar els homes. Res més lluny de la veritat. El personatge de Carmen és saviesa pura, tant natural com coherent, deslligat d’estereotips que sí que tenen tots els altres. I ella és lliure, vola sola. Per això segurament també pateix una mena de solitud, la de la incomprensió.

Pel que fa a l’espectacle en si, cal destacar la il·luminació, que ha estat magnífica en tot moment, així com l’escenografia, amb una mena de plaça que tant podia ser la d’un poble o d’una de toros. I, és clar, la música, les cançons. Res no és indiferent en aquesta òpera, començant per l’obertura, on es presenten tres temes musicals que se sentiran al llarg de l’obra i on es mostra l’ambient festiu d’una corrida de toros, amb l’espectacular so de la corda, la fusta i els metalls. Després, la presència dalt de l’escenari de Carmen, amb una de les cançons més conegudes, l’Habanera, on ja s’ha pogut observar la gran veu de la mezzosoprano ucraïnesa Olga Syniakova, aplaudida en diverses ocasions. Carmen ja es mostra lliure des del primer moment, incidint en la seva visió de l’amor, mentre es mostra seductora davant José, el brigadista del qual s’enamora en un moment i interpretat pel tenor argentí Nacho Guzmán. Guzmán també ha estat una de les veus destacades del muntatge, així com la de la soprano Tina Gorina, que ha fet de Micaëla.

El segon acte ha destacat pel so rítmic dels fagots i del tambor, sense oblidar les intervencions de les flautes que han donat com a fruit una sèrie de danses, amb pizzicatos ben diferenciats. Novament ha estat la intervenció de Carmen, amb la Chanson bohème, la que ha aixecat els aplaudiments del públic, que ha sabut entendre la dificultat d’un tema ple d’aguts i que es va desenvolupant de manera vertiginosa fins a arribar a un ritme molt fort.

No ha estat l’únic moment àlgid de la funció. La presència del torero Escamillo, el baríton sabadellenc Pau Escamillo, interpretant la cançó Toréador en garde, ja presagiava el que havia de venir. Una barreja de veus impressionants, començant per les de Rosa Maria Abella, soprano, i Helena Ressurreição, mezzosoprano, Frasquita i Mercedès respectivament, amigues de Carmen, i continuant per les del tenor valencià Jorge Juan Morata, Le Remendado, i del baríton Cristòfol Romaguera, Le Dancaire. Un conjunt de veus espectacular que, unit a la força de l’orquestra, ha estat genial. No acabaven aquí les sorpreses interpretatives. El so de les castanyoles obria la porta a un duet entre Don José i Carmen, on el primer canta La fleur que tu m’avais jetée, tema líric total que obliga al tenor a elevar el to de veu. Molt probablement ha estat el millor moment de Guzmán. Després, un cant a la llibertat esplendorós, amb una simbiosi de música orquestral, veus i cors.

Impossible assenyalar tots els moments importants de la funció, perquè tota ella ha estat d’una gran bellesa. Sí que cal accentuar els sons del tercer acte, amb el clarinet, l’arpa i les violes com a preponderants, així com la Marxa dels contrabandistes amb els de les trompes com a acompanyants. I tot plegat amb les veus solistes i el joc de les cartes que transmeten la mort de la protagonista. I una altra vegada la presència de Micaëla, Tina Gorina, introduïda pel clarinet. Una interpretació lírica molt depurada que ha acabat amb grans aplaudiments. No gens menyspreable l’enfrontament, real i vocal entre Don José i Escamillo. Abans de la tragèdia, la Chanson del toréador, amb l’aparició d’Escamillo per la platea del teatre vestit de torero, la qual cosa ha fet molta gràcia al públic assistent.

No és cap misteri. Carmen és assassinada per Don José, en un final molt tràgic que s’allarga, com si no volguéssim acceptar-lo, com si esperéssim que aquesta vegada Carmen fugiria o que Don José deixés marxar Carmen. Però no; L’òpera acaba amb el duet entre Carmen i Don José, C’est toi! C’est moi! Où vas tu? Laisse-moi!, amb una superposició de veus molt lírica. El destí és inevitable.

La mort de Carmen a mans d’un embogit Don José és el final, però també el principi dels aplaudiments, del reconeixement de l’esforç de moltes persones que han fet possible l’èxit de l’espectacle. Tots pugen dalt de l’escenari, actors, ballarins, responsables dels diferents àmbits, d’il·luminació, d’escenografia, dels Cors. Finalment també, el director de l’OSV, un Andrés Salado orgullós per com ha sortit tot. Entre el públic algú que deia que Sabadell necessita una altra Faràndula. Veient-la plena de gom a gom potser tenen raó. Sabadell mereix un auditori més digne.

Temporada 2025-2026

El mateix públic ha pogut saber les òperes que es representaran la temporada 2025-2026, Les Noces de Figaro, Norma, L’holandès errant i La Traviata.

Foto portada: estrena de l’òpera ‘Carmen‘ a la Faràndula, el 27 d’abril de 2025. Autor: D.Jiménez.