Sobre l’escenari no hi descansen res més que quatre butaques i una tauleta. Els seients no es miren. Se situen un al costat de l’altre, encarant el públic. Sobre la tauleta, un gerro amb tulipes i una pila de llibres. Més que una sala d’estar familiar, l’espai sembla l’emplaçament d’un imminent debat polític, i d’alguna manera s’hi converteix: el tema d’Un déu Salvatge, de la dramaturga francesa Yasmina Reza, ha estat sempre com el fracàs del diàleg dona pas a una violència inherent a l’ésser humà.
Una qüestió que, tot i haver sigut plantejada per primer cop el 2006, és ara més evident que mai. D’aquí que el director i actor Pere Arquillué hagi volgut recuperar-la, traduint-la al català i portant-la, entre d’altres, a la Faràndula de Sabadell.
Dissabte el teatre es va omplir sota la promesa d’una comèdia humana d’èxit internacional. Un clàssic contemporani que parteix d’una situació absurdament quotidiana: una baralla entre nens. A escena, dues parelles que es reuneixen per discutir com resoldre de forma responsable la batussa entre els fills, on un d’ells ha perdut dues dents. Un acte de civisme que, des que s’encenen els focus, el públic assumeix com el que realment és, una incòmoda farsa. Una racionalitat impostada que s’entén com a impostada gràcies a la magnífica actuació d’en Pere Arquillué, la Laura Aubert, l’Ivan Benet i la Laura Conejero. És la precisió de la seva actitud corporal, gestualitat, silencis i mirades el que permeten copsar els sarcàstics atacs que el diàleg, directe i punyent, amaga fins que la situació esclata.
Un déu salvatge és una obra que interpel·la el públic i genera debat. Porta a un extrem còmicament surrealista el que a priori es presenta com una anècdota insignificant, revelant com la part passional, visceral i violenta que tots portem dins desborda quan ataquen el que més ens estimem.
Aquest és, de fet, un dels principals motius que fan d’Un déu salvatge una obra tan entretinguda. El públic riu i s’escandalitza davant d’uns personatges estrambòtics, que despullen i airegen unes misèries i fracassos que, en realitat, són els de tots. El públic s’hi veu reflectit, i aquesta és la grandesa del text de Reza i de l’actuació dels intèrprets.
On més es representa Un déu salvatge?
Pels interessats, la gira 2025/2026 d’Un déu Salvatge d’Arquillué no s’ha acabat. Encara queden dates per a l’octubre als teatres de Sant Cugat, Granollers i Girona i pel novembre al Palau Firal de Congressos de Tarragona.
Foto portada: un moment de l’obra ‘Un Déu salvatge’. Autor: D.Jiménez.
