Quatre veus perfectament acoblades i l’afecte cap a una llengua, la catalana, que veu que s’adapta a l’harmonia de la música barbershop, gràcies a Metropolitan Union. Un espectacle on les cançons més conegudes, fins i tot icòniques, passen pel filtre d’aquests quatre cantants a cappella. Tot un descobriment.
Hi havia expectació per veure en directe a Daniel Morales, Martí Doñate, German de la Riva i Joan Mas, els quatre components del grup Metropolitan Union. Bàsicament per saber com quedava aquesta mena d’experiment de sentir temes de la música popular catalana amb la melodia barbershop. El resultat ha estat espectacular. Nascuda a finals del segle XIX i principis del XX, la música de barberia estava formada per quatre veus a cappella que es dedicaven a entretenir els clients d’aquests establiments.
Metropolitan Union ha captivat el públic que omplia el pati del Casal Pere Quart ja des de l’inici de l’espectacle amb No ve d’un pam, de La Trinca, la cançó tradicional catalana La gata i el belitre i Rossinyol que vas a França. Tot plegat amb una simpatia desbordant i recordant els barbarismes que cometem diàriament quan parlem català. De fet, és un dels pals de paller de la funció. A les magnífiques veus, s’afegeix una classe de llengua catalana. Alguns dirien que a Sabadell sempre hem dit “algo”, però els membres de Metropolitan Union ens recorden que la nostra llengua és rica i no cal anar a parar a falsedats lingüístiques.
L’origen d’aquest pas que fan els quatre cantants neix del mateix públic que els demana si no hi ha cançons d’aquest estil en català. Llavors, els arranjaments arriben de la mà de diverses persones que ells anomenen amb orgull a Sabadell. Però és que no només és això. A Baixant de la Font del Gat, l’explicació de la història també és cantada d’una manera genial, i la interpretació del Virolai o Virolailo, amb aires de swing, és la bomba (no sé si això és un barbarisme). I no diguem amb l’adaptació de Setze jutges, una bogeria. També hi ha lloc per a la polèmica amb la paraula reflexada/reflectida de la cançó Boig per tu, on sempre s’ha dit malament. Coses de la llengua oral, que els porta també a assumir el mot barbershopejar (no sé si ho he escrit bé), és a dir, transformar una cançó en melodia barbershop.
Metropolitan Union conforma una simbiosi perfecta entre cant i teatre, entre espectacle i pedagogia. També hi ha hagut moments “seriosos” on s’ha explicat la relació entre els Cors d’en Clavé i la música barbershop. Mentre una sonava a les barberies dels Estats Units, l’altra ho feia als ateneus. Per cert, Sabadell va ser designada Vila Claveriana al març d’aquest any, un fet que ha passat una mica desapercebut, però que és una notícia importantíssima, ja que mostra una vegada més la trascendencia musical de la nostra ciutat. Així ho han volgut recordar els cantants, fent esment de la tasca de la Coral de Belles Arts, per exemple.
Impossible reflectir aquí un vespre ple d’emocions, però sí que cal destacar alguns dels moments més àlgids, com el Happy Birthday cantat al Manel Sabés, membre actiu de Joventuts Musicals de Sabadell o la sorpresa de la presència de tres dels membres del Barbershop Classic Quartet, Lluís Vila, Xavier Ribera i Llorenç Balsach que van cantar amb els membres de Metropolitan Union la cançó Sweet Adeline. Abans, però, van recordar al company del grup desaparegut, Joan Ollé. Recorden, davant un públic que majoritàriament els reconeix, el pas del temps, que fa quaranta-tres anys que van actuar a l’auditori de la Caixa i que mai no haurien pensat estar allà amb aquells quatre cantants que ara fan el mateix que ells, però en català.
Interessant també la interpretació de “Les flors de maig”, una de les obres més emblemàtiques i corals de Josep Anselm Clavé, composta al voltant de 1858 i que es canta en anglès per competir als escenaris dels Estats Units. El Daniel, el Martí, el German i el Joan no deixen passar els guardons que han aconseguit aquests últims anys, el campionat i medalla d’or internacional el 2024 i el campionat i medalla d’or d’Espanya en l’edició anterior, el 2023.
El comiat arriba amb una altra cançó popular, L’hora dels adeus, la versió catalana de la tradicional cançó escocesa Auld Lang Syne, composta pel poeta Robert Burns el 1788 i que el públic acompanya fent petar els dits. Hi ha més, un final potser inesperat, però que posa un colofó que ha estat ple de complicitat i empatia, una genial adaptació del tema Smile de Charles Chaplin. Abans, però agraïments a dojo per a arranjadors, tècnics de so i a la Joana Soler, presidenta de Joventuts Musicals de Sabadell. Els quatre membres de Metropolitan Union saluden exultants al públic que passa pel passillo, perdó, passadís…
