• Hugo Colacho reivindica la figura del mític cantant
• L’espectacle Volver, amb el grup Tango Sur, barreja música i ball

L’Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell va ser protagonista divendres d’un espectacle ple de màgia. Mentre que a l’exterior molta gent gaudia de l’encesa de llums de Nadal, a l’auditori del carrer d’en Font, Hugo Colacho feia visible la personalitat de Carlos Gardel, amb la seva veu, amb la seva sensibilitat. Un espectacle on no va faltar la presència del tango i del seu instrument més representatiu, el bandoneó.

Petit i gran concert el celebrat divendres a l’auditori de l’Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell. Petit, per l’intimisme i la familiaritat dels assistents; gran, per la figura homenatjada, un Carlos Gardel que roman en les ments de molta gent i que ha deixat una empremta molt important en el món de la música i del tango en particular. Carlos Gardel és d’aquells personatges que sorprenen els que s’acosten per primera vegada a la seva veu, unida, inexorablement, a una vida de grans penúries, de pobresa, amb una infantesa i una adolescència uruguaiana en habitacions de lloguer del barri de San Nicolàs de Montevideo, però també a Argentina. El mite està envoltat de misteri, perquè diverses ciutats i països es disputen el lloc del seu naixement. Les dues més importants, França i Uruguai. No només això; també hi ha controvèrsia sobre l’any del seu naixement, 1890 o 1893. En vida, Carlos Gardel tampoc no va donar detalls del lloc de naixement. El que sí que sabem és que es va nacionalitzar argentí el 1925. El vincle amb Sabadell és indiscutible. Gardel és net del coronel Carlos Escayola, un dels cinc que va tenir a l’Uruguai l’emigrant de Sabadell Joan Escayola. Així ho asseguren investigadors i estudiosos de la seva biografia i que va quedar plasmat en el documental El padre de Gardel, dirigit per Ricardo Casas.

A l’espectacle de divendres no s’ha deixat de banda aquesta eventualitat i s’ha tornat a enaltir la figura de Carlos Gardel, un compositor, és important assenyalar-ho, que componia xiulant. La seva imatge ha estat present a l’escenari amb dos retrats del cantant immortal fets per l’artista i pintora sabadellenca Maite Batalla. I quina millor manera de mostrar la personalitat de Gardel que fer-ho amb la música de les seves cançons, amb la greu i magnífica veu d’un emocionat Hugo Colacho, acompanyat en la primera part del concert per Marcelo Arnal al piano. Milonga sentimental, El último cafè, Cafetín de Buenos Aires, Sombras nada más i la conegudíssima A media luz, han retratat els ambients més sòrdids dels barris argentins, allà on es fusiona el ball amb l’espera dels homes que fan cua per poder gaudir d’alguna dona en clubs nocturns plens d’immigrants. S’ha dit en algun moment, que aquests van ser els que van iniciar la dansa a la qual es van incorporar les dones més tard. Cançons on es reprodueixen les emocions més humanes: l’amor, la pobresa, la tristesa, la solitud, les angoixes, els fracassos de tota mena, el dolor de la pèrdua; també la resiliència, la capacitat de continuar endavant i l’anhel d’esperança per sobre de tot.

La segona part del concert ha comptat amb la participació de Danilo Cernotto al bandoneó, una mena d’orgue portàtil nascut a les esglésies d’Alemanya al segle XIX i que va esdevenir l’instrument homenatge al tango. Cernotto ha fet emmudir el públic assistent amb el tema Milonga del Ángel, carregat de lirisme i sensibilitat. Impressionant també la interpretació de El día que me quieras, amb Guillermo Calliero a la trompeta, unint-se al teclat i al bandoneó. Altres temes han provocat els aplaudiments del públic per la seva potència, com ha estat el cas de Libertango o Che Bandoneón, on Hugo Colacho li ha cantat directament a l’instrument, El duende de tu son, che bandoneón,se apiada del dolor de los demás, y al estrujar tu fueye dormilón se arrima al corazón que sufre más.

Dos dels moments claus d’aquest homenatge a Carlos Gardel per part del grup Tango Sur, ha estat la presència a l’escenari de Silvia Lezcano i Rubén Dipi, ballant les notes de dos dels tangos més representatius de Gardel: Volver i La cumparsita. Volver, con la frente marchita, las nieves del tiempo platearon mi sien. Sentir, que es un soplo la vida, que veinte años no es nada, que febril la mirada errante en las sombras, te busca y te nombra. Vivir. con el alma aferrada a un dulce recuerdo que lloro otra vez.

Por una cabeza, compost per Carlos Gardel el 1935, el mateix any de la seva fatídica mort, ha estat el colofó a un espectacle que pretén, també, inaugurar el monument a Carlos Gardel a la plaça de l’Àngel de la nostra ciutat l’any que ve. El tema fa referència a les curses de cavalls i a la competència que s’hi crea, amb un clar paral·lelisme amb les relacions de les dones i la vida, i que Hugo Colacho ha interpretat de manera genial. En acabar, els assistents al concert s’han abraçat als protagonistes, prometent tornar a Sabadell amb motiu de la inauguració del monument a un Carlos Gardel que no va marxar mai de Sabadell.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

Foto de portada: un moment del concert en homenatge a Carlos Gardel. Autor: David Jiménez.