Entrades exhaurides en els dos concerts ja tradicionals de l’OSV i que serveixen per fer un repàs de les notícies més importants del 2025. Xavier Puig, el director, ha enllaçat música i actualitat de manera brillant, triant un repertori també adient al públic que ha aplaudit especialment les actuacions de Laura del Río i Tina Gorina.
Només dos dies després del tradicional concert de Cap d’Any a Viena, a Sabadell, l’Orquestra Simfònica del Vallès s’ha presentat a la Faràndula de manera espectacular. Sabadell no és Viena. Les comparacions són a vegades odioses i potser no cal fer-la. Xavier Puig té un tarannà particular en el Festival Valsos i Danses. El públic habitual ja espera amb impaciència l’anàlisi que farà de l’actualitat, mes a mes, extraient les notícies o els personatges més rellevants. Tot plegat, relacionant-lo amb la música. Puig assoleix en aquell moment un grau superior que traspassa els límits de la sensibilitat musical. Algú podria pensar que les seves explicacions oculten d’alguna manera la música; s’equivoquen completament. El lligam és tan fort, potser tan necessari, que tot flueix en un mateix itinerari.
Les casualitats de la vida han fet que el primer a ser anomenat fos Donald Trump. Poques hores després de l’agressió nord-americana a Veneçuela, Xavier Puig ha recordat que va ser el gener del 2025 quan el “Rei del Mambo” va prendre possessió del càrrec de president. Una crítica a la seva mà dura, a fer ballar al seu ritme a tota la comunitat internacional. El Mambo de West Side Story de Leonard Bernstein ha estat el tema triat en aquesta ocasió. Pel mes de febrer, Puig ha fet tota una dissertació sobre un tema que ens envaeix i que no passa desapercebut: cada dia de l’any està dedicat a alguna cosa, a la gent peculiar, als amants, als infidels, als enamorats, als preservatius… Un embolic que ell ha enllaçat amb l’obertura de l’opereta de Johann Strauss II El Rat penat, on les intrigues i les disfresses en una festa vienesa qualsevol acaben amb divertits equívocs.
El primer homenatjat de la nit ha estat el compositor de sardanes Juli Garreta. El gironí és un dels màxims exponents de la música catalana, no només pel seu vincle sardanístic, sinó també per les seves obres simfòniques. La sardana La mosca ha comptat amb la participació del públic que l’ha matat força vegades amb les palmes.
Un dels moments més interessants de la vetllada ha estat quan Xavier Puig ha fet referència a l’apagada general del mes d’abril, on ens vam quedar sense internet, sense WhatsApp, sense transport públic. Semblava que tot s’ensorrava, però la gent va sortir al carrer a parlar, a relacionar-se, a viure la música en directe. Ha reivindicat precisament aquest fet, el de la importància de l’originalitat, agraint de manera sarcàstica a Red Eléctrica Española i a Endesa que ens donessin l’oportunitat de gaudir d’aquelles hores. Ah! non giunge uman pensiero de l’òpera La sonnambula, de Vincenzo Bellini ha sonat espectacular, especialment per les veus de les sopranos Laura del Río (dissabte) i Tina Gorina (diumenge).
Les dues sopranos han estat molt aplaudides en el tema Il Bacio del compositor i violinista italià Luigi Arditi, que ha servit també per a reivindicar un gir més femení al Vaticà anunciant-les el mateix Puig al crit d’Habemus Mamam! No acabaven les sorpreses. El director de la Simfònica feia referència a un informe de la UAB que afirmava que la música feta mitjançant la intel·ligència artificial provocava més emocions en les persones que la composta per l’ésser humà. Segons sembla, havien tingut en compte gustos personals, el parpelleig de les pestanyes i la dilatació de les pupil·les. Puig s’ha preguntat en veu alta si els de la UAB no tenien altra cosa a fer que “estupideses artificials”. Aquesta fúria ha estat traslladada als pentagrames, amb el tema Furioso-Polka de Johann Strauss II.
El grup La Trinca també hi ha estat present a la Faràndula, amb un record molt emotiu cap al Toni Cruz, desaparegut al juliol de l’any passat. Xavier Puig l’ha presentat com l’ànima de tota una generació que esperava la sortida d’un nou casset per escoltar-lo al cotxe i aprendre’n totes les cançons. També ha al·ludit a les versions que el grup català feia amb música clàssica, l’Oda al paper de vàter, El Danubi blau, referint-se al Llobregat o, La Guerra de l’enciam. Aquesta última, ja sense broma, El sitio de Zaragoza de Critóbal Oudrid, ha donat el toc militar i sobri al concert. Immediatament després, En el Vallespir, de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls ha evidenciat novament la força vocal de les sopranos Laura del Río i Tina Gorina, que han estat molt aplaudides pel públic assistent.
El festival abordava el seu final, però era impossible que Xavier Puig s’oblidés que el 2025 havia estat un any molt trist, on el genocidi a Gaza i altres conflictes al món havien provocat un nombre de víctimes mai vist després de la Segona Guerra Mundial. Ha fet una crida per la pau, per enfortir la cultura de la pau, criticant la falsa treva a Gaza i enllaçant-ho tot plegat amb el Vals trist de Jean Sibelius, on a les seves notes tràgiques s’albiren altres plenes d’esperança.
Xavier Puig s’ha acomiadat del públic sabadellenc assegurant que el que dona sort durant tot un any no són ni el raïm, ni el color dels calçotets o de les calces, sinó l’assistència a aquest concert. Una nova intervenció de les sopranos Laura del Río i Tina Gorina amb El gener de Sabadell amb la música de El desembre congelat, Al bell Danubi Blau i la Marxa Radetzky (barrejada amb la melodia de la cançó Y.M.C.A. de Village People), han posat el punt final a un concert que ha estat novament característic i ple de simbolisme. Sense les intervencions de Xavier Puig no seria el mateix. Sabadell no és Viena, però potser tampoc no cal.
