Òmnium Sabadell ha completat la celebració del seu 50è aniversari amb una taula rodona de nivell al Casal Pere Quart. La consellera de Govern del Consell per la República, Carme García, i l’economista i activista sabadellenc Joaquim Clusa han valorat l’evolució de la delegació sabadellenca durant aquest mig segle des del punt de vista social i polític. L’acte ha estat moderat per l’actual president de l’entitat a escala municipal, Jordi Carbonell, i les reflexions compartides avui complementen l’exposició inaugurada dilluns passat.
L’exregidor sabadellenc Joaquim Clusa no és només un docent i activista, sinó que també va ser un dels artífexs de Ca n’Oriac entre el 1966 i el 1970 i un militant del PSUC en l’era postfranquista. Les arrels que va teixir amb un dels barris més obrers de Sabadell així com amb una de les institucions més influents en l’esfera local i comarcal, com és el cas de la Fundació Bosch i Cardellach, li van permetre fer una radiografia prou acurada de la gènesi d’Òmnium Cultural a Sabadell, que ha expressat 50 anys després al Casal Pere Quart.
“Als inicis, la Fundació Bosch i Cardellach era molt elitista i conservadora, però també era molt catalanista. Va participar, per exemple, en un acte de protesta molt important per la Casa Duran plantant cara a l’alcalde Marcet. La majoria de membres fundadors d’Òmnium Sabadell també eren membres de la Fundació i això és tot un indicatiu”, ha assenyalat Clusa.
Per la seva banda, l’actual consellera de Govern del Consell per la República, Carme García, ha recollit els fruits d’un projecte que es va iniciar l’any 1972 i, tal com també ha reconegut el president Jordi Carbonell, el que és ara Òmnium Sabadell ho han construït els mateixos veïns. García és ‘sabadellenca d’acollida’, ja que va aterrar a la ciutat l’any 1985, i assegura que l’entitat va arrencar amb la cinquena marxa posada.
“Els anys que jo vaig fer d’educadora social [a finals dels 80 i part dels 90] eren anys d’entrega i il·lusió a l’administració pública perquè estava tot per fer. I a Sabadell encara més: aleshores governava un alcalde de qui la majoria de tots nosaltres en guarda molt bon record”, ha expressat García fent referència a Antoni Farrés.
En aquest sentit, no és un detall menor que Òmnium Sabadell, una plataforma que defensa la llengua i cultura catalana per damunt de tot, es creés quan el dictador Francisco Franco encara era viu. I així ho ha continuat fent fins avui dia passant per tota mena de periples socials però sobretot polítics, com el Procés Independentista (més info: ‘Els moments més històrics d’Òmnium Cultural reviuen al Casal Pere Quart‘). Clusa ha destacat una data encerclada al calendari sabadellenc: el 27 de setembre de 1995, quan el conegut cantauror català Raimon va venir a cantar després dels afusellaments del FRAP i d’ETA.
Les vivències que García i Clusa han exposat en la ponència d’aquest dijous per celebrar els 50 anys de l’entitat han evidenciat que el camí per arribar als 10.000 socis actuals, segons les seves dades, no ha estat recte ni pla, sinó que ha hagut de superar múltiples crítiques i obstacles. De fet, García ha fet autocrítica i considera que hi ha hagut un aspecte on la societat catalana ha retrocedit: “Fa 10-15 anys, hagués estat impensable que algú amb molta responsabilitat dins un ajuntament català com el nostre escrivís sistemàticament amb català i amb castellà. O que si va a un barri comenci amb el castellà i després passi al català; a mi això em fa mal. No, no: parli català”.
Òmnium Cultural creix
Xavier Antich ha tancat la taula rodona d’aquest dijous assenyalant el que considera l’èxit d’Òmnium, tant en l’àmbit municipal com autonòmic: ser útil a la ciutadania, i la utilitat varia en funció dels temps. També ha destacat el creixement de les afiliacions i l’altruisme de les persones que formen part d’aquesta plataforma que va començar a operar de manera clandestina.
Foto portada: Taula rodona d’Òmnium al Casal Pere Quart. D’esquerra a dreta: Joaquim Clusa, Carme García i Jordi Carbonell. Autora: Lucia Marin
