Fa uns dies la sala gran del Teatre del Sol va acomiadar el Vània d’Anton Txèkhov amb un bon èxit de taquilla. Una versió molt clàssica i purista de l’obra, radicalment diferent al que la companyia Les Antonietes presentaven quasi al mateix temps al Teatre Lliure. També des de principis de març, la sala petita del Teatre del Sol acull Dansa d’Agost, de Brian Friel, un autor també present a la cartellera barcelonina amb l’obra Translations, traduïda pel sabadellenc Joan Sellent.
Però Friel i Txèkhov tenen una obra ‘en comú’, Afterplay, un text de l’irlandès basat en dos personatges de l’autor rus, la Sònia de L’Oncle Vània i l’Andrei de Les Tres Germanes. Un relat sobre la trobada fictícia d’aquests dos personatges 20 anys després de com els vam deixar a les seves obres respectives. El text, traduït per un altre sabadellenc, Jordi Fité (director entre d’altres del tradicional cabaret literari dels Il·lús Teatre a l’Espai Àgora) va estrenar-se amb gran èxit de crítica a la petita sala Atrium de Barcelona, i aquestes bones crítiques van fructificar en actuacions arreu de Catalunya. Arriben ara a la nostra ciutat durant tres caps de setmana per descobrir al públic sabadellenc què hi ha més enllà del que Txèkhov va escriure.
L’obra, molt minimalista en quant a escenografia però molt cuidada en la seva posada en escena (el vestuari està cedit pel Teatre Nacional, per exemple) està interpretada per Fina Rius i Toni Sevilla, dos rostres ben coneguts dels escenaris i de la petita pantalla, i dirigits per Imma Colomer. La primera temporada el paper d’Andrei va recaure en el terrassenc Pep Ferrer, que no ha pogut involucrar-se a la gira posterior per compromisos previs essent substituït per un Toni Sevilla que tot i que d’estil diferent, ha aconseguit repetir l’èxit de crítica del seu predecessor. Parlem amb la ‘Sònia’, Fina Rius.
Com va sorgir la idea de muntar Afterplay?
Era un text que l’Imma Colomer tenia de feia molt temps al calaix. L’Imma i jo havíem coincidit al Nacional fent Una vella, coneguda olor, obra de Benet i Jornet i teníem ganes de muntar quelcom plegades, tot i que havíem fet alguna cosa com recitals de poesia juntes. Afterplay era una ocasió i un text ideal. En aquells moments, però, l’obra s’estava fent a Madrid amb la Blanca Portillo i havia la possibilitat de que vinguessin a Barcelona, per la qual cosa no era factible muntar-la. Però finalment aquella possibilitat de venir a Barcelona no es va concretar i vam decidir que era el nostre moment.
I l’oportunitat de Sabadell?
L’Imma ja havia treballat al Teatre del Sol i coneixia en Ramon Ribalta. Com que la programació que tenien entroncava molt bé amb la nostra obra, van pensar que seria molt adequat incloure-hi Afterplay. Vam venir un dia a veure els Vània, als quals hem de felicitar, per cert, i ens va fer molta il·lusió la idea de treballar en aquest teatre, amb una proximitat molt maca amb el públic, i a una ciutat com Sabadell, amb una tradició teatral ben coneguda i un públic molt fidel.
Friel es manté fidel a l’esperit de Txèkhov a l’obra?
Sí, totalment. A més és una obra molt encertada en el sentit de que no és obligatori conèixer les dues obres d’on venen els personatges per entendre-la.
Quin creus que ha estat el secret d’Afterplay?
Per sort hem tingut molt bona acceptació de crítica i l’èxit ha estat rotund, i gran part de l’èxit és degut al boca-orella que ens ha permès portar-la de gira, i l’avantatge és que és una obra que s’adapta molt bé a tots els teatres, des dels més grans, com un bolo que vam fer recentment a Argentona, com als més petits com era l’Atrium. El millor no obstant és quan pots tenir el públic a prop i el Teatre del Sol és molt agraït en aquest sentit.
I en el teu cas, en quins altres projectes estàs immersa?
L’any passat, tant pel centenari Espriu com pel de la poetessa Joana Raspall, que era del meu poble (Sant Feliu de Llobregat) vaig tenir dos projectes: Flames a la fosca, basat en textos de Rosselló-Pòrcel, que vaig presentar al Grec 2013 i un altre basat en poemes de Joana Raspall. Ara que han passat els centenaris aquests espectacles tenen menys sortida però tot i així de tant en tant em surt alguna proposta per fer-los. I sobretot, seguim amb la idea de mantenir Afterplay tot el que puguem, de fet ja tenim propostes per actuar de cara a la tardor.
Afterplay es representarà els dies 22, 23, 29 i 30 de març, i els dies 5 i 6 d’abril. Les sessions de dissabte seran a les 21:30 hores i diumenge, en canvi, a les 18 hores.
