Amics, coneguts, antics alumnes, autoritats. Ningú no es volia perdre l’acte d’homenatge al Robert, l’ànima de l’Alliance Française i referent cultural i humà. En un espectacle senzill, han quedat paleses tant la seva implicació i activitat com l’orfandat en la qual ha quedat Sabadell després de la seva desaparició.
Potser un dels actes més emotius celebrats a Sabadell en les últimes dècades. Sense menystenir altres, la figura del Robert Ferrer és present a la ciutat, no només per la tasca incansable durant més de 40 anys, sinó perquè l’empremta que ha deixat és tan profunda, que es reivindica deu anys després de la seva mort. El Teatre Principal l’ha homenatjat de la millor manera possible, envoltat de desenes de persones que, d’una manera o d’una altra van compartir amb ell els desitjos de convertir Sabadell en un veritable pol d’atracció cultural. I bé que ho van aconseguir!
La veu de Georges Moustaki i el seu potent tema Le métèque han estat la base musical per fer una anàlisi biogràfica exhaustiva del Robert. Ell mateix ha explicat l’origen dels seus pares, el seu naixement, la guerra, l’exili, en una metàfora clara de la cançó de Moustaki. El Robert buscava, ja de ben petit, el seu lloc al món, després de néixer en una petita localitat d’Algèria on misèria, els ramats de bens i els camells eren els seus habitants. Com ell mateix ha explicat en els vídeos que el Rafael Uyà ha preparat per a l’ocasió, en arribar a Barcelona, sense saber parlar ni català ni castellà, es va veure com un estranger, com un ésser estrany que no encaixava amb els alumnes que assistien a l’Institut Francès on els seus pares el van inscriure. Malgrat aquesta adolescència d’adaptació complicada, el francès li va obrir les portes a una nova realitat, després de passar per feines que no l’omplien.
L’homenatge, elegantment conduït per l’actriu Rosa Renom i per l’actor Jaume Madaula, ha consistit a recalcar la trajectòria cultural del Robert, posant en relleu anècdotes diverses, com la de la presència del poeta francès Louis Aragon i de Rafael Alberti el 14 de març de 1980 on tots dos, ja molt grans, van ser “enganyats” per tal que poguessin venir a Sabadell. De fet, la llista d’escriptors, cineastes, músics, fotògrafs, pintors i altres artistes que van formar part de l’agenda cultural de l’Alliance Française és enorme: Jacques Tati, François Truffaut, Daniel Pennac o fins i tot el Nobel de literatura de l’any 2000, Gao Xianglian. El seu compromís amb la cultura era tan extens que va impulsar conferències, exposicions, debats, concerts i tota mena d’activitats que, a més, volien anar més enllà de les quatre parets d’una acadèmia d’idiomes.
Primer, de manera molt senzilla, al carrer de Les Paus, després a la Via Massagué i, finalment, a la Casa Taulé del carrer de Sant Joan, el Robert Ferrer, amb la seva energia i el seu compromís, amb el seu ordre en el pensament i una dosi pausada i prudent d’autoaprenentatge, va voler crear un vincle entre “nosaltres” (Sabadell) i l’exterior. Uns lligams socials que van abastar tota mena d’àmbits. Impossible destacar-ne aquí tots, ja que el seu treball intens va comportar tocar totes les tecles que en aquella època es movien a la ciutat. La col·laboració amb el Cineclub Sabadell i el reconeixement d’artistes d’arts plàstiques en són, segurament, uns dels més rellevants; també el cicle Elles, que es va desenvolupar durant alguns anys al pati de la Casa Taulé, escenari on van tenir lloc concerts de jazz i de música clàssica i on l’entitat Papers de Versàlia també va tenir un rol important.
La part musical de l’acte ha consistit en l’actuació de l’Ester Formosa i de l’Adolfo Osta a la guitarra, que han interpretat els temes Attendez que ma joie revienne, de la cantant francesa Barbara i Perquè vull de l’Ovidi Montllor. A més, el compositor sabadellenc Benet Casablancas va estrenar una peça, On revient toujours… Robert Ferrer In memoriam, interpretada al piano per la Glòria Peig.
L’Alliance Française va ser un pol cultural de primer ordre a Sabadell. El Robert va impulsar un centre d’idiomes amb projecció nacional on, a més del ja esmentat, a més de la simbiosi permanent amb entitats i persones de Sabadell, va voler transmetre la història de França amb destacats cicles de conferències com La Commune de Paris o el Maig del 68. Tot plegat, amb l’objectiu de consolidar un espai que no havia existit mai a Sabadell.
Activista, inquiet, compromès, pacient, amable. Aquests han estat alguns dels adjectius que han definit al Robert en aquest homenatge que s’ha dut a terme al Teatre Principal. Un referent singular, cosmopolita, obert al debat i a la crítica, que desitjava, amb senzillesa i humilitat, una ciutat millor. De fet, la reivindicació del seu llegat per part del Cercle Artístic Robert Ferrer ho és per la necessitat de no oblidar els seus valors, els del respecte i la cultura; també els de la pluralitat i l’autonomia.
“Els projectes culturals han de sortir de baix, del poble, i l’administració té l’obligació de facilitar-ne la realització. Cap ajut econòmic ni cap subvenció els dona dret per apropiar-se’n; no ens ho poden prendre! Vigila!”. Amb aquesta frase del Robert projectada a la pantalla i aplaudida intensament pel públic acabava l’acte, tot i que no la tasca que volen impulsar els membres de l’entitat. A la sortida, alguns dels assistents confessava que Sabadell moria una mica amb la desaparició del Robert. No els faltava la raó. Robert, chapeau!
