Bogeria per Miki Núñez a l’Eix Macià

Milers de persones, a falta d’una xifra oficial (l’artista les quantifica en 60.000 al seu Twitter), han assistit al macroconcert de Miki Núñez a l’Eix Macià aquest dissabte a la nit. El cap de cartell d’aquesta Festa Major ha entomat tots els seus èxits i algunes celebrades versions, fins i tot ha estrenat cançons, en un concert que ha omplert a rebentar l’Eix Macià de sabadellencs i vallesans de totes les edats.

Mai ha renegat Miki Núñez de ser triunfito ni del seu pas per Eurovisió. Però al llarg de la seva trajectòria ha demostrat que ha transcendit més enllà d’aquestes dues cotilles. A dia d’avui és un dels artistes catalans millor valorats, va ser dels que més van sonar durant el confinament per la covid. I per reblar el clau ha estat un dels copresentadors del major èxit de TV3 en dècades, Eufòria.

L’èxit de Miki Núñez (Terrassa, 1996) és tot un cúmul de bones decisions i la dosi justa de fortuna. A OT es va guanyar la simpatia de companys, professors i espectadors. Malgrat el seu pobre resultat, va defensar a Eurovisió 2019 amb encert la ballable La venda. Encara és un hit. El que més reproduccions li dona a Youtube. Es va notar a Sabadell quan va sonar. A l’acabar OT va traçar Escriurem, que en ple confinament va convertir en una cançó coral en benefici de la lluita contra la covid i un dels himnes d’aquell moment. I poc després quan encara estava tancat a casa va publicar Me vale, amb un videoclip pràcticament autoeditat des de casa, que també es va convertir en un dels himnes del moment i que van escoltar plegats pares i fills. Amanit amb altres èxits com Eterno verano, Celébrate, el recent 10 minutos, Sin noticias de Gurb o No m’ho esperava, va dibuixant una trajectòria de música festiva i optimista, on a més encadena amb total naturalitat èxits en castellà i català.

Simpàtic, alegre, senzill, ben plantat, atlètic, el terrassenc ja no només podria ser el gendre perfecte sinó també el germà, parella o amic. El caràcter intergeneracional del seu públic ha quedat de manifest a l’Eix Macià on s’han aplegat milers de persones de totes les edats: des dels 5 als 70 anys. A vegades fins i tot tres generacions d’una mateixa família. Amb puntualitat, i precedits pels sabadellencs Dtumbaga que s’han marcat tot una festa rumbera abans, el concert s’ha allargat prop de 100 minuts. Amb una camisa blanca i blava que recordava els colors de l’Egara Hockey, i els cabells oxigenats des de fa una setmana, el terrassenc s’ha reconegut “flipat” per la resposta del públic. Ha jugat en diverses ocasions amb la tradicional, i més simbòlica que real, rivalitat Sabadell – Terrassa. “Som veïns”, ha resumit, no sense recordar que quan es gravava OT van estar-se un mes a l’Hotel Sabadell o que l’any 2016 va fer un concert a la Festa Major de Sabadell amb la seva banda de versions, Dalton Bang. Tot abans del fenomen OT. “Algú hi va ser aquell dia?”, ha preguntat.

Davant d’una riuada de gent al llarg i ample de l’Eix Macià (“no veig el final, ha dit”), ha alternat diversos ritmes durant el concert, on també s’ha permès entonar diverses versions, des de La lluna a l’aigua de Txarango al global Depechá de Rosalía. Les dues molts celebrades. I fins i tot ha estrenat un parell de cançons. Tota una bogeria col·lectiva en un concert que ha recordat, pel nombre d’assistents i l’ambient, altres èpoques de la Festa Major.

Foto portada: Miki Núñez, a l’Eix Macià. Autor: David B.