ISabadell.cat
Versots: “Governants i oposició ràpid troben el consens quan molesta la calor”

Un dels actes amb més solera de la Festa Major -els Versots del Ball de Diables van per la 43ª edició-han tornat a ser espai per a la crítica social, tot i que amb menys contundència que en altres ocasions. L’entitat ha combinat com és habitual versos i pirotècnia amb diferents crítiques socials, en especial, al govern de la ciutat.

Foto portada: els Versots de Festa Major. Autor: D.Jiménez.
Foto portada: els Versots de Festa Major. Autor: D.Jiménez.
Foto portada: els Versots de Festa Major. Autor: D.Jiménez.
Els Versots de Festa Major. Autor: D.Jiménez.

Puntual a la cita, el Ball de Diables ha tancat la cercavila de la Festa Major des de la plaça Sant Roc. Poc abans de les vuit del vespre, i encara de dia, en un acte que s’ha allargat prop de mitja hora. Bona part dels regidors, de govern i oposició, sovint blanc de les crítiques, han seguit els Versots des del balcó consistorial.

Els Diables han carregat contra la suspensió del ple per la calor quan les llars d’infants superaven els 35 graus.

“A la sala de plens / governants i oposició / ràpid troben el consens / quan molesta la calor. Amb aire condicionat / i el lacai de torn que els venti / ja ho tenen tot ben muntat… i el poble, que rebenti”.

L’entitat de foc també ha criticat la política patrimonial de l’equip de govern, tant a la caserna de la Guàrdia Civil (“Ningú s’explica per què / ja no és nostra la caserna. Us ho dic, fou mala fe / del partit que ara governa”) com de la solució trobada a la Casa Grau. “D’aquest govern, som lacais / i els paguem més d’un sarau / fent privats alguns espais / com l’antiga Casa Grau”. No convenç del tot tampoc la solució al Passeig de la plaça Major:

“Hi ha un ferro molt estrany / just davant del Figuerola / on tal dia farà un any / m’hi van fotre una manola. Després hi ha els brolladors / per refrescar la mainada. / Falten uns estenedors / per penjar roba mullada. Tot seguit hi ha les terrasses / per si estàs assedegat / no pots fer ni quatre passes / entre tant piju mamat […] I encara hi ha qui està eufòric! / De veritat, jo me’n faig creus… / El que ha estat el centre històric / ara no té cap ni peus”.

Crítiques també a la saturació del Parc Taulí o la calor a les llars d’infants. Fora de la ciutat, defensa de la llengua catalana i dard a Aliança Catalana: “Parlem d’uns nous catalans / que van sempre amb barretina / Són devots de tots els sants / de la pàtria i la padrina. Però ai las! quan els sents / escopir amb altaveus / ràpidament els entens: feixistes de cap a peus”.

El Ball de Diables ha dedicat aquesta edició dels Versots -la 43ª- a Gustau Eril, membre fundador de l’entitat, i a Anna Serratosa, que van morir el passat mes de desembre.

Més informació: ‘Versots a la web del Ball de Diables‘.

Foto portada: un moment dels Versots. Autor: D.Jiménez.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa