Qui no recorda un dels destins turístics a Banyoles junt al llac, el famós i conegut Negre de Banyoles. De nom, Malowa VIII, era el cap d’una tribu sud-africana que va ser dissecat l’any 1830 per dos naturalistes francesos i traslladat a França. L’any 1916 va aterrar al Museu Darder d’Història Natural de Banyoles on va ser exhibit en una de les vitrines del museu. 75 anys després, enmig d’una gran polèmica, va ser repatriat i enterrat a Botsuana. El director sabadellenc Fèlix Colomer en recupera la seva històric al documental El negre té nom, on parla sobre la seva figura i mostrant el racisme científic d’aquest cas. S’estrena aquest divendres a l’Imperial.

Un dels titulars que ha deixat Colomer ha estat que el fet de la seva exposició i el nom atorgat de ‘Negre de Banyoles’ era una aberració i racisme científic. El propòsit del documental és una recerca de la seva identitat, indagant en la seva història, però amb una mirada antirracista: “tots tenim un nom en comptes de tractar-lo com a negre pels seus trets identitaris”. Una de les motivacions per realitzar la peça va ser l’intent d’entendre el context i el perquè era vist normal:

“Volia intentar entendre perquè aleshores era vist normal i que fos emblema de Banyoles. Em cridava molt. Però també perquè feia 25 anys del seu retorn a l’Àfrica i enterrament a Botswana, encara que no era d’allà”, ressaltava Colomer sobre l’origen del documental.

Un dels objectius d’aquest projecte segons el director és que algú demani perdó. Així també, es tracta d’entendre la mentalitat de l’època i el context, quan aleshores es veia normal, es realitzaven visites escolars i turístiques per veure’l exposat. La producció posa de manifest la vergonya que suposava la seva exhibició i una profunda investigació sobre la seva figura i com va arribar a trobar el seu nom original.

Documentació i rerefons del documental

Colomer ha afirmat que la peça ha tardat any i mig de preparació entre la ideació inicial i el muntatge final: “vaig anar allà i vaig parlar amb el cap de la tribu que era un rebesnet”.

Va explicar que el poble tenia arxius i informació amb 200 anys d’antiguitat: “van ser tres mesos de rodatge i un mig any de muntatge”. Segons Colomer, el repartiment el conformaven unes 15 persones, entre muntador, grafismes, investigadors i música.

“A l’hora de tractar aquest tema, s’ha d’anar amb bona fe i confiaran en tu. Si això aconsegueixes, posaran la seva opinió i informació a les teves mans. El periodista Miguel Molina sabia clarament com enfocar i tractar les entrevistes”, recalca sobre la delicadesa de tractar aquest tema.

El director exposa que la documentació provenia principalment de dues bandes: dels arxius del metge Alphonse Arcelín, encarregat de la repatriació de l’home, però també de l’alcalde Joan Solano, a qui agraeix per haver sigut obert en la qüestió, a més d’admetre que ha comès errors. D’altra banda, també ha seguit el fil de les investigacions del periodista Miguel Molina.

“És una aberració científica”

Una de les qüestions plantejades era el dilema ètic i científic d’aquest cas, al que Colomer qualifica “d’aberració científica”, però també titllant-lo de “racisme científic”. Ha detallat que la peça exposada no corresponia en res a la realitat ni com es vivia a la Sud-àfrica del segle XIX. Així doncs, ha anat evidenciant i desmuntant fil per randa les mentides: “no es vestien amb taparreps sinó amb pantalons.”

El sabadellenc revela tot un seguit d’enganys: se’l va pintar encara amb un negre més fosc per així fer-lo veure en clara inferioritat: “el van pintar i el tractaven de negre per així doncs veure’l amb inferioritat”. Va decidir també fer al·lusió a tots aquells científics que justificaven que els negres eren diferents, ja sigui per la seva tonalitat de “pell, vestimenta, si tenien un cervell més petit…”. Sentenciava la qüestió al·ludint que “era un muntatge i que la ciència pot ser mentida”.

Lliçons i reaccions del públic

Si més no el documental ja s’ha estrenat al Festival Fic-Cat que ha tingut lloc a Roda de Barà, al llarg del procés ha subratllat algunes lliçons que s’han après: “tots mereixem un nom, parlem d’una persona”. Ha assenyalat que ha sigut un aprenentatge molt bonic, també acompanyat del seu fill, qui també, coneixedor de la història, l’impulsava a posar-li un nom: “per què no fer-ho?, feia vergonya que se’l titllés de Negre de Banyoles”.

Pel que fa la reacció del públic, Colomer ja té un feedback de la projecció al festival, a la qual ha destacat les diferents reaccions segons la generació: “la gent més gran ja coneix la història i es van quedar impactats amb el rerefons del personatge i de com estava el relat esbiaixat, fent un muntatge per creure’ns que érem superiors”. D’altra banda, el públic jove, menys informat, al·lucinava amb el cas, perplex de com es tractava aleshores: “em va venir una persona gran i plorant em deia que es sentia culpable, amb una perspectiva d’arrepentiment”, finalitzava.

Així doncs, el documental de 3Cat i Producciones Ko, s’estrena demà divendres als Cines Imperial i estarà en la cartellera fins el proper dijous. La sessió d’estrena inclourà un col·loqui per part de Colomer i seran dobles sessions diàries, a les 20h i a les 22h. En el següent enllaç es poden anar adquirint les entrades.

Foto de portada: familiars descendents de Malowa VIII, conegut com el Negre de Banyoles, a Sud-àfrica. Cedida