-
El tradicional concert d’any nou dedicat al Rebost Solidari, omple la Faràndula.
-
Johann Strauss fill, ha estat el gran protagonista de la vetllada.
Un any més, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha ofert el seu tradicional concert de Valsos a la manera vienesa. Després del seu pas pel Palau de la Música de Barcelona, Rubí, Terrassa i Lleida, era obligat actuar a Sabadell. Amb un escenari sobri i potser una mica fosc, l’OSV, dirigida per un simpàtic Rubén Gimeno, va aportar grans dosis d’humor i d’optimisme amb alguna sorpresa a la segona part.
La proposta musical d’aquest any ha consistit bàsicament en un repàs a les obres clàssiques dels concerts de valsos, amb una preponderància cap a la família Strauss, tot i que l’OSV ha volgut fer una aposta més lúdica i menys estàtica que en d’altres concerts. És per aquest motiu que es rellança la idea de l’optimisme i l’ humor per tal de fer partícips els espectadors en la interpretació d’alguns fragments.
El concert ha començat amb dues peces conegudíssimes de Txaikovski, la Polonaise d’Ievgueni Oneguin, op.24 i una selecció del Trencanous. Aquesta última, estrenada al 1892 i encarregada a Txaikovski pel director dels Teatres Imperials, va tenir èxit des del principi, tot i que els diferents ballets estrenats a la dècada dels 60 i la incorporació que va fer Walt Disney a la seva pel·lícula Fantasia la va popularitzar de tal manera que s’ha convertit en un clàssic molt interpretat especialment per Nadal.
L’ obertura de l’opereta Cavalleria Lleugera, l’obra més famosa del compositor alemany F. Von Suppé ha obert la segona part i també pertany als tradicionals temes nadalencs. Malgrat ser poc conegut, Suppé compta amb 30 operetes i més de 180 obres entre ballets, farses i danses de tota mena, que gràcies a la seva incorporació a diferents bandes sonores de pel·lícules no han caigut sortosament en l’oblit.
No podia faltar en un concert d’aquestes característiques la família Strauss i ho fa amb quatre temes ben diferenciats que inclouen, una dansa, una polca i dos valsos, acabant amb Al Bell Danubi Blau. El director ha parat el vals als pocs compassos del seu inici per a desitjar un Feliç Any Nou. Abans, però, l’orquestra fa de les seves i impedeix que un trasbalsat Rubén Gimeno pugui fer la feina seriosament. Els músics fan el que volen, tiren les partitures i arraconen el director mentre interpreten Visca Hongria. Tot plegat aconsegueix el somriure del públic i, finalment, del propi director.
Per acabar, Rubén Gimeno ha demanat la participació dels espectadors en les dues peces finals. En El noi de la mare, cantant, i en la ja tradicional Marxa Radetski amb les picades de mans. Els aplaudiments han obligat a fer una segona interpretació d’una polca, amb un públic completament bolcat en la Simfònica.
Avui diumenge, a les 12 del migdia, segona oportunitat per a gaudir del Concert de Danses i Valsos al Teatre La Faràndula de Sabadell.
