Escenari minimalista amb presència simbòlica del cavallet i la camisa d’en Jordi Roca. Llums atenuades que ballaven entre la mitja foscor i la forta presència de la claror en moments cabdals, on la música de la Cobla Mediterrània es barrejava amb la passió lingüística dels rapsodes. Tot plegat, amb la indiscutible energia d’en Jordi Roca. La seva obra Gesta èpica d’arrels profundes, ha volat, ha calat, ha arribat al fons del cor dels presents al Principal.
Un dia, el 30 de gener de 2026, per recordar, no només en els llibres d’història de Sabadell, sinó en les ments d’aquells que estimen i valoren la cultura com a espai de llibertat. En Jordi Roca representa aquest esperit lliure, un tarannà que han destacat les tres persones que han pujat a l’escenari del Principal abans del començament de l’espectacle pròpiament dit.
En primer lloc, el regidor de cultura, Carles de la Rosa, que l’ha definit com a especial, com el millor homenatge possible, convidant els sabadellencs a gaudir del seu llegat, a mantenir viva la seva obra, a endinsar-se en el seu pensament, on la llibertat només s’albira mitjançant la cultura. De la Rosa ha recordat que en Jordi Roca, era un artista visual per excel·lència, ple d’enginy, escultor, pintor, obert a la natura. Finalment, ha manifestat que el concert era una manera de connectar amb ell, tot i que hi haurà més moments per fer-ho, en l’acte institucional que tindrà lloc el dia 25 de febrer al Saló del Principal i altres actes que s’estan preparant.
Per la seva banda, el compositor i amic personal d’en Jordi Roca, Josep Maria Serracant, n’ha destacat la part més humana, valorant el seu entusiasme, la riquesa dels ensenyaments rebuts, el seu sentit d’artista i la passió per Catalunya, en un vespre que esdevindria simbòlic. Serracant ha volgut també relacionar les qualitats de l’home i de l’artista amb la seva composició, amb els suports musicals que ell mateix va definir per tal de copsar i plasmar els sentiments i la racialitat de les lletres i de l’època històrica.
L’escriptor Jordi Lara ha anat a parar a la infantesa d’en Jordi Roca, a aquells anys trenta del segle passat a Ripoll on ja era marcat el seu caràcter fort, la seva disciplina, la ferma creença en el seu país, en la seva praxi, l’elevació constant en un compromís cívic omnipresent. En definitiva, una mena de litúrgia que el va portar a anar per lliure, a magnificar el poder dels símbols. Lara també ha recordat el pas d’en Roca per la presó on segurament va construir els versos de ferro forjat tan personals. La seva intervenció, plena de metàfores i simbolismes, com si volgués acostar-se encara més clarament a l’artista homenatjat, ha parlat del gust d’embrutar-se d’en Roca, en una clara acceptació del seu naturalisme.
La Cobla Mediterrània, dirigida per Bernat Castillejo, acompanyada per la mezzosoprano Marta Valero, ha iniciat l’acte poètic-musical anomenat Un record perenne. Tots els pobles que no sentin orgull per ser com són, el temps els esborrarà dels mapes sense deixar-ne rastre. Un inici espectacular que ha comptat amb la participació de l’actor Enric Arquimbau, de l’actriu Gisela Figueras i de Biel Rigol, en un paper d’una senzillesa extraordinària, i que ha sobtat per la seva posada en escena, pels moments de gran simbolisme que s’han mostrat dalt de l’escenari, com quan ha pintat un colom en un paper que després ha penjat al cavallet d’en Roca; o quan ha repartit una branca d’olivera entre els altres rapsodes, baixant a platea per donar-l’hi una a la Joana Soler; o quan, al final de la dramatització de Gesta èpica d’arrels profundes, ha sortit corrent pel passadís de platea cridant Alerta! Tot el temps del món és nostre!
Gesta èpica d’arrels profundes és un clam per la llibertat, pel dret dels pobles a decidir el seu futur. Una rauxa i un seny que es mimetitzen amb la força dels mots que en Jordi Roca empra delicadament. Un vocabulari excels i potent que s’endinsa en el més amagat del vocabulari de la llengua catalana. Alguns el critiquen per ser difícil d’entendre, per la utilització de paraules obsoletes, allunyades del llenguatge quotidià, la qual cosa pot dificultar la seva comprensió. No entenen res del tarannà d’en Roca. Precisament les arrels han de ser cuidades, regades permanentment. El català és arrel i tronc, diu en algun moment. La llengua és cabdal per aconseguir un nou estat; també ho afirma. De fet, tot plegat la llengua, els mots utilitzats, ho són per tal d’afirmar aquest sentiment patriòtic, gairebé romàntic, en la qual no s’amaga un sentiment d’impotència, d’utopia. El text del poema no fuig dels evidents aspectes ideològics. Aquest himne d’alçament patriòtic demana, clarament, estar alerta, continuar el camí, mirar enrere quan calgui, però, especialment, potenciar l’orgull com a poble, no deixar de sorprendre’ns per aquells que volen la destrucció de la pàtria catalana. La veu en off del mateix Jordi Roca ha sonat forta i contundent: Glòria, catalans!
Pel que fa a la música, l’omnipresència del flabiol i de les campanes, la converteixen en un embolcall indiscutible i que recorda en alguns moments la d’Eduard Toldrà. Serracant entén molt bé la idiosincràsia d’en Roca i tracta, amb la pulcritud de les seves melodies, amb la seva atmosfera, de no interferir en el text. Es podria dir que tant text com música utilitzen el mateix mètode, la llibertat. I, de manera gairebé màgica, tots dos conviuen plenament. La complicitat i la naturalitat són tan evidents que la música final esdevé gairebé un himne amb aquella picada d’ullet tan clara als Segadors. La cobla Mediterrània ha interpretat, per acabar, la sardana Visions paradisíaques que Josep Maria Serracant va escriure el 2007 i que va dedicar al Jordi i la Joana. Estrenada a Gisclareny, la melodia recorda més a un cant, a una glosa, pel seu tractament més orquestral, gairebé simfònic.
El públic assistent ha aplaudit fortament aquesta primera proposta cultural d’homenatge a Jordi Roca. Abans i després, la seva esposa, la Joana Soler, ha rebut l’afecte de nombroses persones, moltes d’elles també amigues de l’homenatjat. És només el principi. El dia 25 de febrer, l’acte institucional, i més endavant altres propostes que s’aniran anunciant.
