Les previsions meteorològiques, que finalment només van acomplir-se a la nit de dijous, van obligar a traslladar la ubicació de l’Embassa’t des dels Jardinets i el Mirador del Museu del Gas fins a Ca l’Estruch, amb la conseqüent sorpresa per alguns veïns de la Creu Alta que no es van assabentar fins el moment de les proves de so divendres al migdia.
La nova ubicació resolia el problema de possibles inclemències meteorològiques ja que els concerts es feien a la sala interior de la fàbrica i a una carpa instal·lada al pati, però el festival, per plantejament, dates i emplaçament ha canviat notablement des de la seves primeres edicions a l’entorn de la Bassa de Sant Oleguer quan es concentrava en un sol dia d’actuacions i l’aforament era també molt superior. El que no ha variat ha estat l’esperit artístic, amb l’ànim de portar a escena els noms emergents de la música pop, folk i electrònica posant un especial èmfasi en propostes de proximitat barrejades amb noms de relleu a la música catalana actual i alguna proposta de fora de les nostres fronteres, ara, però, amb un ambient que defuig les massificacions per mantenir-se com a festival de petit format.
En aquesta setena edició l’Embassa’t comptava com a noms destacats al cartell amb Joan Miquel Oliver, l’exlíder dels desapareguts Antònia Font que està sent un nom recurrent al circuit de festivals estiuencs al nostre país, Pau Vallvé, que repetia pas pel festival, Núria Graham (una altra característica de l’Embassa’t és l’aposta habitual per les veus femenines més interessants del panorama, com ha sigut el cas a edicions anteriors de Maria Coma o Joana Serrat), els britànics Is Tropical, arrossegant fans que van gaudir amb ganes del concert de dissabte nit i el cantautor Adrià Puntí, que amb el seu piano fou el protagonista de la nit de divendres i també el nom més transversal pel que feia a les edats del públic assistent. El dissabte, a banda d’Is Tropical, van ser molt ben acollides les actuacions de Olde Gods i El Último Vecino, un grup barceloní de pop eclèctic a qui s’ha comparat amb El Último de la Fila, però que proposen un ritme bastant més potent i actual que el mític duo. Com sempre, una selecció de DJ’s amenitzaven l’espera entre concerts amb música ballable i electrònica. Recordem que pel mateix dissabte estava previst al Bar de Ca l’Estruch el concerts d’Euclydes Mattos i Cristina Carrasco que finalment es va integrar a la programació, fent compatibles ambdues propostes pels que aixó ho desitgessin.
Com ja és tradició fa uns anys, l’Embassa’t posa en marxa el Petit Embassa’t amb tallers, actuacions i jocs infantils. Aquesta edició l’estrella ha estat Dàmaris Gelabert, la música i pedagoga que causa furor entre els més petits de la casa i que fa poques setmanes va omplir la Plaça del Gas amb un concert que fou molt aplaudit. Precisament aquest Petit Embassa’t havia de celebrar-se al Mirador del Museu del Gas però a penes unes hores abans es va canviar l’emplaçament al mateix Estruch, així com l’hora (les 19 en lloc de les 18). No foren poques les famílies que no van assabentar-se del canvi i que a l’arribar al Gas van haver de fer un passeig fins l’Estruch per gaudir del concert, que això sí, va satisfer plenament grans i petits.
En aquesta ocasió els organitzadors van preveure també una festa post-tancament que es va perllongar fins a les sis del matí a un conegut bar musical del centre de la ciutat. I és que la ubicació de l’Estruch té com a contrapartida una menor oferta de bars i restaurants que el centre. Això sí, dins el recinte comptaven amb caravanes al l’estil de la Van Van Food que últimament triomfa arreu.
