Ja va delectar-nos amb la seva primera novel·la, Siete Islas, un apassionant thriller que transcorria a les Canàries, i ara Jonás Ramírez Molina (Sabadell, 1975) torna amb el seu nou títol, Tres tristes tigres lloraban (Aliar Ediciones), on ens explica una història que barreja misteri, ciència-ficció i fenòmens paranormals en 318 pàgines plenes d’intensitat i dinamisme.

“Tot i tenir alguns punts en comú amb Siete Islas, són llibres totalment independents i no cal haver-ne llegit un per entendre l’altre, ni cal llegir-los en un ordre concret. Estan ambientats en el mateix univers fictici i tenen algun personatge secundari en comú, però són molt diferents. Siete Islas començava molt més pausadament, descriptiu, i anava pujant poc a poc; aquest arrenca ja molt fort des del mateix pròleg i és molt addictiu, pel que m’han dit els lectors”, ens explica l’autor, que, a mode d’agraïment als lectors de Siete Islas, n’ha introduït alguns “Easter eggs” (referències amagades) dins Tres tristes tigres lloraban.

La novel·la s’estructura en dues parts, mostrant el punt de vista de dos dels protagonistes. Comença ambientada als anys 90 a la costa de Llevant, però després va ampliant els escenaris a altres èpoques i indrets. Dues amigues adolescents que volen sortir de festa sense permís dels pares, i el germà petit d’una d’elles, són segrestats per una organització sense escrúpols. L’aparició d’una secta i el desenvolupament d’una macabra cerimònia obren la porta a un món de forces sobrenaturals.

La idea de l’argument li va venir mentre escrivia una escena de la seva anterior novel·la.

“En realitat hi ha dos punts de partida, un conscient, aquesta escena de Siete Islas, i un inconscient. Com molta gent de la meva generació, vaig quedar marcat per un fet que va succeir quan era adolescent: el cas Alcàsser. Allò va marcar per a molts joves la pèrdua de la innocència, ens vam adonar de la perversitat del món i a mi m’ha acompanyat sempre. I no em refereixo només a l’assassinat en si, sinó als programes de televisió, el morbo, el circ mediàtic, l’espectacle del dia que van trobar els cossos… són coses que a mi em van marcar per sempre. I volia escriure sobre això, amb uns altres personatges, però partint d’aquest cas. Llavors vaig introduir també elements sobrenaturals i una secta, i hi ha un capítol, el quart, que a mi personalment em va fer haver de parar d’escriure uns dies, perquè per la seva intensitat em va afectar emocionalment  i alguns lectors també m’han comentat com els ha afectat aquest capítol. No obstant això, tot i la intervenció de fenòmens paranormals i altres elements, vull deixar clar que en cap cas és un llibre de terror, simplement és un llibre molt intens emocionalment.”

Ramírez diu que, tot i que al principi tenia por d’encasellar-se en el gènere del thriller, els lectors que han pogut gaudir de les seves dues novel·les han valorat que són molt diferents entre sí.

“A més, en aquest llibre també he volgut donar molta importància als personatges femenins, no només perquè tenen protagonisme, sinó també molta força. Un dels meus temors com a escriptor masculí era aconseguir que fossin creïbles i que estiguessin ben construïts. Per això vaig buscar molt feedback de lectores zero femenines. Per a mi, el més important és la coherència interna dins la història, i això s’aconsegueix treballant molt els petits detalls. De la mateixa manera que el final ha de ser coherent, encara que no sempre sigui el que algunes persones s’imaginen.”

El llibre acaba amb un petit poema, escrit també per Ramírez, que és un record i homenatge a les tristament famoses tres nenes d’Alcàsser.

Jonás Ramírez ja està treballant en la seva tercera novel·la, un altre thriller del qual ens diu que serà molt emocional i psicològic, però que encara està en fase molt primigènia, amb la idea que surti publicat a la primavera del 2026.

L’autor serà present a les signatures del dia de Sant Jordi al Racó del Campanar, en horari de 18 a 20 h.

Foto de portada: Jonás Ramírez, en una imatge d’arxiu. Autor: cedida.