iSabadell.cat
Jordi Campoy recull el Prudenci Bertrana per ‘Fer cantar els arbres’

El músic i escriptor sabadellenc Jordi Campoy Boada, guanyador del 59è Premi Prudenci Bertrana, s’endinsa en la bellesa de la imperfecció i el poder de l’art amb Fer cantar els arbres. Partint del dilema d’una lutier sobre si tallar un arbre o no per fer-ne un violoncel, Campoy contraposa “un ofici tan lent amb el món d’ara on tot vol velocitat”. I teixeix una novel·la on prioritza “el què” -la història- per damunt del “com” amb l’objectiu de posar en relleu que “construir-nos la vida, com també passa amb un instrument, no es fa maquillant mancances i frustracions”. El Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, que s’han lliurat a l’Auditori.

El productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc Jordi Campoy Boada s’ha endut el Bertrana -dotat amb 30.000 euros- per la novel·la Fer cantar els arbres. És el tercer relat que surt de la ploma d’un escriptor que encara es considera un autor novell, i que dedica anys a pensar les seves històries. La idea d’escriure li va venir el 2019, quan mentre adaptava lletres per al disc de La Mataró de TV3, va adonar-se que un violoncel “que sonava com els àngels” tenia la fusta plena de nusos i ratllades. Quan va demanar al músic si l’instrument era molt vell, la resposta el va sorprendre: “Em va dir que el violoncel tenia quinze anys, però que la fusta de la que estava fet en tenia 300”. I aquesta idea de donar una segona vida a una fusta centenària va ser l’embrió de Fer cantar els arbres, una novel·la que arrenca quan una lutier de 70 anys -la Carlota- es debat entre tallar un avet roig de mig segle per construir un violoncel o bé deixar-lo créixer perquè algú altre en faci un instrument encara més extraordinari.

Mentre intenta decidir quin és el camí correcte (un dubte que plana damunt tota la novel·la), la Carlota veurà com el passat torna i la condueix fins a la història de la seva família, una nissaga de lutiers marcada per l’amor a l’ofici, els silencis i les ferides que traspassen generacions. Amb la novel·la, escrita en primera persona, Jordi Campoy subratlla que se centra amb una protagonista “que no és cap heroïna, perquè té dubtes i contradiccions, però també una gran capacitat d’estimar i molt sentit de l’humor”.

Fer cantar els arbres és un relat amb què el músic i escriptor ha volgut contraposar un ofici pausat amb les corredisses del món actual, prioritzant sobretot la història -el com- per damunt del què. “Sempre he pensat que un estil meravellós no suplirà les mancances d’una història mal construïda; però per contra, una història brutal pot suplir una escriptura no diré desastrosa, però sí correcta”, subratlla el guanyador del Bertrana.

“Per això, intento que als meus personatges els passin moltes coses, que el lector se sorprengui i introdueixo misteris per donar velocitat a la novel·la”, precisa Jordi Campoy. Però més enllà de la història, que transita entre Itàlia i Barcelona, amb Fer cantar els arbres el músic i escriptor ha volgut fer un cant a la bellesa de la imperfecció. Perquè com explica, de la mateixa manera que les vetes, els nusos i les esquerdes de la fusta en marquen el seu passat, “les persones no som valuoses malgrat les nostres imperfeccions, sinó precisament gràcies a elles perquè ens fan únics”. “I construir la nostra vida, com també passar amb un instrument, no va de maquillar les mancances i les frustracions, sinó de conviure-hi”, subratlla.

Tercera novel·la de Campoy

Fer cantar els arbres arriba després de La noia del violoncel (2019) i La cantant de fado (2021). Tot i que no comparteixin argument, Jordi Campoy admet que el denominador comú a les seves novel·les és que “la música sigui un personatge més”, perquè la porta “incrustada a l’ànima”. Rebre el Premi Prudenci Bertrana d’aquest 2026, el seu primer guardó literari, assegura que és “la cosa més grossa” que li ha passat a la vida.

Tercer Prudenci Bertrana sabadellenc en pocs anys

Campoy afegeix el seu nom a altres sabadellencs que han guanyat el Prudenci Bertrana en els darrers anys. Es tracta de Montse Barderi, amb La memòria de l’aigua l’any 2019 i Jordi Solé amb L’any que vaig estimar Ava Ava Gardner l’any 2023.

Comparteix

Icona de pantalla completa