L’escriptor sabadellenc Jordi Solé torna a les llibreries després de L’any que vaig estimar Ava Gardner, novel·la amb què va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 2023. Ho fa amb Ikunde, una novel·la negra ambientada a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial que arriba envoltada de polèmica, després que li retiressin el Premi Ferran Canyameres de novel·la, que organitza Òmnium Terrassa per una aspra disputa amb Pagès Editors.
Ikunde és un barri de Bata, la capital continental de Guinea Equatorial, colònia espanyola a l’Àfrica fins al 1968. La més oblidada, lluny del record de la caribenya Cuba, l’exòtica Filipines o el Sàhara Occidental. “Guinea és un escenari fantàstic per muntar una novel·la”, diu Solé.
Tot arrenca amb l’assassinat de la filla del coronel Quiroga. És un dels homes més poderosos d’una colònia que no tenia ni destacament militar. “Un tiu molt fatxa”. I l’enviament d’un inspector per investigar els fets. És Martín Marín, una mena d’impostor amb ànima grisa i addicte a l’alcohol a la grisa Espanya de finals dels anys 40. “Un fals heroi de guerra, el pitjor policia del món i una de les pitjors persones; un frau, que arriba a Guinea i es troba que tothom pensa que l’assassí és un negre. Però entre els seus molts defectes no hi ha el racisme”, explica Solé.
“El racisme era fastigós. Amb les dones, molt més. A les dones negres les explotaven els homes negres i els homes blancs. Tothom tenia una mirinda, l’amant que tots els homes blancs tenien allà. No la podien tenir, menys a l’Espanya catòlica o la Guinea controlada pels claretians. Però si no feies ostentació no passava res. O com a molt una petita multa i prou. L’única persona expulsada de la colònia va ser una dona que es va embolicar amb negre. L’home podia tenir dues o tres mirindas“.
Solé ha trigat set anys a acabar Ikunde. “Es va quedar molts anys en un calaix guardada. M’ha donat molta feina però estic molt satisfet del resultat”, reconeix.
La polèmica
Solé va guanyar amb Ikunde el Premi Ferran Canyameres de novel·la, que convoca Òmnium Cultural Terrassa dins la Nit del Misteri. Està dotat amb 5.500 euros i el va guanyar per unanimitat, segons relata. Abans tenia un acord verbal -“que no un contracte”- per publicar-lo amb l’editorial especialitzada en novel·la negra Llibres del Delicte. Però el premi portava aparellada la publicació amb Pagès Editors. “Vaig veure que a les bases ho posava. Vaig pensar que tampoc seria un problema. Interpretava que la publicació era part del premi, no em semblava que fos tan important que fos Pagès. El dia que vaig anar a recollir el premi vaig parlar amb la presidenta d’Òmnium i li vaig exposar que estava molt content, però que no volia publicar amb Pagès. Tenia molt males referències”.
Per què? Solé assegura que Pagès no cuida el producte. La mostra, segons el seu relat: que les cinc darreres novel·les guanyadores del Ferran Canyameres han venut, en global, menys de 500 exemplars, segons les dades que exposa. “Entre les cinc! De l’última en concret van vendre 49 exemplars”, diu. “Per una banda: una cosa que he trigat tan temps a fer-la no la llegiria ningú. Per l’altra, si et dediques a la feina d’escriure, el que mira una editorial per decidir si et publica un llibre és veure que has venut de l’últim. Si arribo a una editorial amb unes vendes de 49 exemplars ho tinc molt difícil. Per mi acceptar el premi era pan para hoy y hambre para mañana. Un suïcidi”.
A més, 1.500 dels 5.500 euros del premi els cobraria en concepte “d’avançament”. “Així que dels primers 1.500 euros de venda jo no cobraria res. Els regalava la novel·la i ells la cremarien perquè treuen 100 llibres al mes i en venen poquíssims. Tot eren desavantatges, tu!”. De tal manera que va mirar de comprar els drets a Pagès, i obrir una negociació amb ells, que no va ser possible. “No deien res; al final els vaig trucar i em vaig trobar una actitud hostil, una conversa molt desagradable. M’he trobat un mur”, insisteix, acusant Pagès de “pressionar Òmnium perquè em treiessin el premi”. Pagès Editors va rebutjar aquesta versió. En un comunicat difós després de la retirada del guardó, van assegurar que no van intervenir en la decisió d’Òmnium i que aquesta respon “exclusivament” a l’incompliment de les bases.
Finalment, Òmnium li va retirar el premi i el guardó va quedar desert. “No tinc res en contra d’Òmnium; és cosa de Pagès”, diu Solé, qui ha perdut la dotació de 5.500 euros. Però Ikunde ha arribat igualment a les llibreries de la mà de Llibres del Delicte. En les properes setmanes en farà presentació a la Setmana del Llibre. Solé assegura que alguns companys de professió l’han entès i li donat suport mentre que d’altres li han comentat que ha incomplert les bases i que si no estava disposat a publicar amb Pagès millor que no s’hagués presentat. “Reconec que coneixia les bases, que em podria no haver presentat. Però no era conscient del suïcidi que implicava. Però fas una novel·la, et costa feina i temps i per un dia que guanyes un concurs et diuen que has de dir sí a tot o que millor que no et presentis. Pensava que els premis eren per promocionar la llengua, un autor, un bon llibre, la lectura. No puc entendre que sigui tan important que el publiqui una editorial determinada, que publica 100 llibres al mes. I no entenc com ells prefereixen perdre uns diners abans que comprar uns drets. Els 5.500 euros m’haguessin anat de nassos. Però m’ha costat 15 anys arribar fins aquí. I prefereixo perdre els 5.500 euros abans que posar en risc aquest temps i publicar amb Pagès que té 27.000 títols al seu catàleg, en publica 100 cada mes. Si hagués sabut això abans, no m’hagués presentat, de debò”.
