-
Durant el matí, l’alumnat visitava llibreries i escriptors, mentre que els mitjans cedien el seu temps a alguns autors.
-
A la tarda, els lectors buscaven els autors per demanar la dedicatòria mentre els carrers s’anaven omplint.
El dimarts passat fou la diada de Sant Jordi, que enguany tornava al Mercat Central després d’un breu parèntesi a la plaça Doctor Robert. La gent sortia al carrer per passejar entre les parades de les llibreries de la ciutat, tant les més veteranes com les noves d’aquest any, i s’acostaven a tots els escriptors, sense importar si eren novells o molt experimentats.
Aquest ha estat el meu segon Sant Jordi, i el primer a la plaça del Mercat. Amb més d’una lliçó apressa, ja tenia preparat tot el que necessitava des del dia abans, i revisat dues vegades, no fos cas que em deixés quelcom. Així que em vaig poder llevar amb tranquil·litat i sense presses, disposat a afrontar la diada amb optimisme.
El temps acompanyava tot i la mica de vent que feia, el matí era clar i el sol lluïa sobre Sabadell i tot Catalunya (segons deien per la radio). L’ambient de festa nacional es palpava al carrer, i a mesura que m’acostava al Mercat Central, es feia cada cop més patent. Totes les llibreries i entitats ja tenien la parada preparada, i els primers col·legis ja les recorrien. Arribant a l’hora acordada, vaig ser un dels primers autors en prendre lloc, seient al costat de companys encara més puntuals, i aviat vam ser-hi tots els escriptors locals, disposats a viure l’aventura del dia del llibre.
El matí s’anava animant a poc a poc, però sense pausa, dedicant a algun llibre i intercanviant sensacions amb el lector, mentre els alumnes de les escoles s’acostaven a tots els autors demanant-los les seves firmes que, amb afecte, estampàvem als adhesius i punts de llibre que portaven sobre Sant Jordi. Els mitjans de comunicació locals també ens visitaven, amb els que vam poder intercanviar impressions i desitjar-nos molta sort. Inclús Ràdio Sabadell convocà a diversos autors a col·laborar en les seves tertúlies en directe, inclús vaig tenir el plaer de participar en una.
Ben entrat el migdia, tocava fer un descans per dinar. I després d’un àpat lleuger mentre veia les notícies del dia, i un cafè pres durant la predicció meteorològica, tornava al Mercat amb energies renovades.
El dia s’aguantava perfectament tot i l’aire que ocasionalment corria, i mentre la tarda s’anava animant, els escriptors ens donàvem a conèixer els uns als altres, parlant de les aventures que havíem passat per poder arribar a publicar. Ja no hi havia col·legis, que gradualment foren substituïts pels alumnes d’instituts i universitats que anaven plegant. I el punt àlgid arribà a mitja tarda, quan la gent sortia dels seus llocs de treball i s’acostava a les parades de llibres i d’autors. Va ser una gran oportunitat no només per signar més llibres, sinó també per retrobar-me amb gent que feia molt temps que no veia, inclús un any clavat, com companys d’estudis que havien marxat a l’estranger per treballar i tornaven a la terra per Sant Jordi, o amics dels qui la vida t’havia fet perdre la pista però per Sant Jordi també sortien a buscar el llibre. I entre dedicatòria a un apreciat lector, amb el que sempre em vull sentir pròxim, i salutacions i records cap a amics i coneguts que el pas del temps me n’havia apartat, les ombres s’anava allargant i el vespre arribava.
Vam acabar la diada amb una foto conjunta de tots els autors, un record per la posteritat. I prometent-nos que al proper Sant Jordi ens tornaríem a trobar, perquè sé que més d’un, entre els que m’incloc, tenen el pròxim llibre a mig acabar, i desitjant-nos que els dies ens siguin propicis, encara que només fos un prec per a la salut de la cultura en general i la literatura en particular.
