El sabadellenc Miquel Borrell ha dedicat la seva vida a l’hostaleria. Els clients més fidels de l’Urpí el reconeixeran fàcilment per la seva constitució prima i la seva energia desbordant, que encara manté als seus 86 anys d’edat. I és que durant més de quatre dècades va ser el cap de sala del restaurant de l’hotel, per on van passar personalitats com Adolfo Suárez, José María Aznar o Jordi Pujol, entre d’altres. “El millor del meu ofici? No m’he fet ric ni milionari, però he gaudit de la meva feina fins a l’últim dia”, assegura.
El periodista creualtenc Manel Camps Bósser ha recuperat les memòries del carismàtic restaurador en un llibre titulat Taula per a quants? Vida i miracles de Miquel Borrell, històric i popular maître de l’Hotel Urpí. “Vaig anar a buscar el Manel perquè tenia una història amagada que volia ser descoberta”, apunta el protagonista. “Si bé es tracta d’una obra sobre la vida del Miquel, també és el retrat d’un temps en què l’ofici de cambrer ennoblia i diferenciava els establiments restauradors i hostalers”, descriu l’autor.
Borrell va fer les seves primeres passes en el món de la restauració a l’antic Restaurant Catalunya, situat a la Rambla, on ara hi ha el Zara. Tenia només 13 anys i era amic del fill dels Palà, la nissaga que regentava el local. “A casa em volien col·locar al sector tèxtil, com tots els joves de la ciutat, però jo tenia clar que volia ser cuiner”, rememora. Tot i la seva passió pels fogons, va començar d’aprenent de cambrer. “Guanyava 25 pessetes cada setmana, en tenia per anar al cinema les vegades que volgués”, explica entre riures.
Els cafès de les estrelles
Després de dos anys, Borrell va marxar a Mallorca, on va treballar de cambrer en ple ‘boom’ turístic de les Illes Balears. Allà va agafar experiència en un hotel de cinc estrelles abans de fer el salt a l’Hotel Ritz de Barcelona, considerat un dels més exclusius del món. Com a bàrman del Ritz, el sabadellenc va servir còctels i cafès a les cares més conegudes de la faràndula: des de l’actriu Ava Gardner fins a la soprano Maria Callas, el futbolista Ladislau Kubala o l’estrella del western John Wayne.
D’aquella època en guarda anècdotes entranyables. Una de les més destacades és quan va atendre per primera vegada en Salvador Dalí, un dels clients habituals de l’hotel conegut entre els companys pel seu mal caràcter. Segons recorda Borrell, el geni del surrealisme va demanar que li portés un ‘soldat’, tot deixant-lo desconcertat. “Què és un ‘soldat’? Cafè amb gasosa? D’això a Sabadell en diem un suau!”, li va respondre Borrell. “A partir d’aleshores, va ser el seu cambrer de confiança”, escriu el periodista.
Més endavant, amb motiu del servei militar, Borrell va anar destinat a l’Àfrica i va fer de cambrer dels alts comandaments de l’exèrcit. La seva etapa més longeva, però, va ser a l’Hotel Urpí, on va convertir-se en cap de sala del restaurant i va contribuir a posar en marxa activitats exitoses com la discoteca Sak’s, el càtering per a empreses, els banquets de casament o les sessions anuals del ‘Quinto‘, que apleguen cada nadal centenars de jugadors.
En total, van ser 43 anys de professionalitat al servei de Sabadell i la seva gent. “Hem fet ‘miracles’ com servir àpats calents per a 550 persones i que tothom sortís content”, diu orgullós. Com a maître de l’Urpí, a més, va tenir l’oportunitat de tractar amb figures que han passat a la història del país, com els presidents Adolfo Suárez, Jose María Aznar i Jordi Pujol. També artistes de primer nivell com Sara Montiel, Lola Flores o Tony Leblanc.
El secret d’un bon hostaler
La presentació del llibre va tenir lloc dilluns passat a l’Hotel Urpí coincidint amb el 86è aniversari de Borrell i va aplegar desenes d’amics i excompanys. Minuts abans de l’acte, vam aprofitar per fer-li una darrera pregunta: quin és el secret per ser un bon cambrer?: “l’ofici de la restauració i l’hostaleria és un dels més llargs d’aprendre… no n’hi ha prou amb un any o dos. Per arribar a ser un bon cambrer es necessiten cinc anys com a mínim amb un gran esperit de treball. I per arribar a ser cap de sala, abans has de ser un bon cambrer”.
Foto de portada: Miquel Borrell, amb el llibre que recull les seves memòries. Autor: Jordi M.
