El 10 d’agost de 2024, la generació daurada del waterpolo femení culminava el seu brillant palmarès amb l’anhelada medalla d’or als Jocs Olímpics de París. La selecció va tombar Austràlia a la final del torneig amb un paper molt destacat de les jugadores del Club Natació Sabadell, columna vertebral del conjunt de Miki Oca. Entre les protagonistes estava la boia Paula Leitón, que amb només 24 anys aixecava el títol més important per a qualsevol esportista.
Amb 1,88 metres d’alçada i 96 quilos de pes, la jove terrassenca havia sigut una peça clau per a l’equip. Però el moment més emotiu de la seva trajectòria esportiva va venir acompanyat d’una pluja de crítiques sobre el seu físic. Persones amagades darrere d’un perfil a les xarxes posaven en qüestió el seu estat de forma com a atleta professional. “Tinc l’esquena prou ampla perquè em rellisquin els comentaris”, va respondre en aquell moment.
Arran dels atacs, Leitón ha esdevingut una inspiració per a moltes persones en la lluita contra la grassofòbia. Aquest dimecres ha presentat al Gremi de Fabricants el seu llibre XXL, editat per Plataforma Editorial, on narra la seva història de superació. Les experiències personals, però també les interminables hores a la piscina fins a assaborir la glòria a la capital francesa. “És un llibre honest, on es veu una persona que parla des del cor”, ha descrit Montse Barderi, conductora de l’acte.
La waterpolista ha explicat que “aquests comentaris no em van fer mal perquè estava molt segura de tot el que el meu cos m’havia permès aconseguir”. En aquest sentit, ha aprofitat aquests episodis negatius per intentar ajudar altres persones que pateixen aquest tipus de discriminacions en el seu dia a dia. “Penso en aquella nena que va començar a jugar molt jove, que ha sacrificat molt per aconseguir el seu somni”, ha dit emocionada.
Al llarg de la presentació, Leitón ha posat en valor totes les coses positives que ha viscut gràcies a l’esport: “el waterpolo m’ha ajudat a créixer en un entorn segur on m’he trobat còmoda amb el meu cos”. Així mateix, ha destacat que es tracta d’una disciplina on diferents tipus de cossos tenen cabuda, ja que cada posició exigeix unes característiques. “Has de preparar-te físicament, però també mentalment. Si el teu cos està treballat, però el teu cap no, no hi arribaràs”, ha afirmat.
Més enllà de les victòries i les derrotes, la waterpolista assegura que el botí més important han estat les relacions que ha teixit durant el camí. “Em sento molt orgullosa de les meves companyes”. També el suport de la seva família en els moments més complicats. “Sempre els hi estaré agraïda perquè sense aquestes primeres passes res no hauria estat possible”. Convertida en una icona, se li han obert portes que no vol desaprofitar: xerrades a escoles, trobades amb empreses, modelatge… en definitiva, altaveus per contribuir a una societat millor. “Un consell que he après de l’esport? Gaudir sempre del dia a dia”.
