La prèvia de Sant Jordi 2026 continua amb la seva atapeïda programació a cura de Montse Barderi, i aquest dimecres 11 de març ha ofert una nova sessió dedicada al talent local, amb quatre escriptors sabadellencs que, durant un quart d’hora cadascun, han presentat els seus respectius últims treballs a la sumptuosa seu del Gremi de Fabricants (C. Sant Quirze, 30).
D’una banda, el col·laborador d’iSabadell i professor jubilat Josep Asensio ha parlat del seu llibre de relats En el cielo no hay jamón y otras historias (Ediciones Carena), el seu debut literari, un recull de 17 contes, il·lustrats per la seva filla Esther, i que parteixen de la vida quotidiana per explorar emocions i experiències molt reconeixibles -la pandèmia, el racisme, la desesperança, la solitud-… Asensio ha aprofitat per llegir una part del pròleg, obra de l’escriptor sevillà Juan Carlos Pérez, guanyador de més de 300 premis de relats. La majoria de contes són escrits en primera persona tot i que el narrador no sigui un personatge que respongui a les característiques reals de l’autor pel que fa a gènere o edat. Asensio ha comentat que el llibre està tenint molt èxit entre clubs de lectura i fins i tot serà lectura de batxillerat a un institut d’Aguilas (Múrcia).
Seguidament, el prolífic -15 llibres publicats, la majoria de terror, ciència ficció, fantasia i del subgènere Steampunk- José Antonio Bonilla, amb Lady Detective (Reino de Cordelia), un assaig -el primer d’aquesta temàtica en tot l’Estat, segons ha comentat l’autor- on recupera la figura de les primeres dones detectiu i restitueix el protagonisme femení en una professió que durant molt de temps es va considerar territori exclusivament masculí. Bonilla, bioquímic de formació, és un exemple palpable que es pot conjugar la passió per la ciència amb l’amor per l’art i la literatura. El llibre està prologat per la doctora lingüista forense Sheila Queralt, habitual dels programes de ràdio i televisió dedicats a la crònica negra. Durant la seva exposició ha enumerat algunes de les protagonistes dels seus relats, tant reals com de ficció, i resumit algunes de les seves trajectòries.
Per la seva banda, la filòloga Mercè Cabrera Fosch, autora de La pau que ens ofegava (Bromera), la seva primera obra publicada, una novel·la cuinada a foc lent, ambientada al Sabadell tèxtil del 1945, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, on construeix una història sobre la postguerra emocional, el pes de la culpa i la possibilitat de tornar a ser lliure – partint de la base que la idea de llibertat és molt diferent segons la persona – després d’anys de silenci. Cabrera, que ha confessat que va escriure el llibre sense pretensions de publicar -lo, l’ha presentat fent preguntes al públic sobre què farien en la situació de la protagonista, i sobretot ha animat la societat a llegir més, i ha avançat que ja està treballant en un segon llibre.
Finalment, la multipremiada Carme Falguera Sanz ha presentat Cafè amb lletres (Cal Siller), el seu quart llibre publicat, formalment un llibre de relats però que Falguera defineix com a “novel·la coral”, guardonat amb el I Premi de narrativa de La Quar, que aborda temes com la violència de gènere des d’una mirada sensible que també reivindica l’esperança i la sororitat. Els relats estan inspirats en casos reals de dones maltractades amb qui l’autora es va entrevistar. Falguera ha reivindicat la importància de la xarxa de suport entre dones, la preocupació pel masclisme que avança entre les generacions més joves i com els rols de gènere marquen les criatures des del naixement.
El programa complet per a les properes dates es pot consultar a Lletres i pensament.
