El pati del Casal Pere Quart ha rebut els músics participants en la 37a trobada amb obres de Weber, Schumann i Txaikovski en un recorregut romàntic on ha destacat la intervenció del violinista vigatà Joel Bardolet.
Amb tota seguretat, el pati del Casal Pere Quart no és el lloc adient per a un concert d’aquestes característiques on la música fuig i no s’aprecia en tota la seva magnitud. Malgrat tot, l’esforç i el treball de gairebé setanta músics dirigits pel Jordi Mora, s’han vist reflectits des del primer moment. Vinguts de diferents llocs de la geografia espanyola, de Múrcia, de Galícia, d’Astúries, de Cantàbria i fins i tot de fora de les nostres fronteres, d’Àustria o Mèxic, per exemple, han assajat a l’auditori del Centre Cívic de Sant Oleguer des del dia 3 de juliol.
En aquesta ocasió, en un viatge que volia ser una mostra del romanticisme des dels inicis fins al final, el director, Jordi Mora, ha apostat, en primer lloc, per l’Obertura Euryanthe, Op. 81 del compositor alemany Carl Maria von Weber, la penúltima òpera de Weber, composta poc després de l’enorme èxit que havia tingut el 1821 la que ha quedat com la seva obra mestra: Der Freischütz (El caçador furtiu).
Molts analistes coincideixen a assegurar que un dels encerts més evidents de Weber en les seves òperes va ser haver aconseguit fondre el seu temperament lírico-dramàtic amb un claríssim pensament simfònic. Ambdues coses es donen simultàniament, traduint-se això en l’alt valor de les obertures de les seves òperes com a peces simfòniques separades. Els membres de l’orquestra han fet palesa la seva gran riquesa orquestral que mostra aquesta obertura, amb belles melodies plenes d’emoció i que poden evocar narracions d’històries, fins i tot, un gran dramatisme. L’obra de Weber mostra la seva habilitat per compondre música tècnicament exigent i molt expressiva on el clarinet n’és una peça fonamental.
El Concert per a violí, Op. 35 de Txaikovski ha comptat amb l’extraordinària participació com a solista del violinista Joel Bardolet. A la gran intensitat orquestral s’ha afegit el virtuosisme de Bardolet que ha captivat el públic assistent. Un repte que ha superat de manera brillant, en una bogeria de sonoritat, gairebé d’acrobàcies rítmiques que feien impossible quedar al marge de tanta impetuositat. Fins i tot en els moments més lírics o melancòlics, el violí parla, literalment, oferint contrastos harmoniosos de diferent classe. L’entrada del violí de Bardolet confereix al tema principal unes bellíssimes cadències, amb staccatos brillants, magnífics arpegis, ràpides escales i trins unit tot plegat al caràcter vigorós de l’orquestra. En el segon moviment, la flauta i el clarinet també deixen percebre el seu ressò, amb delicades sonoritats fins a constituir un diàleg amb el violí d’encantadors contorns. Uns detalls que, units a l’expressió melòdica, fan d’aquest passatge un dels instants més bells i inspirats de la partitura. En l’últim moviment s’aprecia la força de les danses eslaves a través dels potents accents orquestrals i de les sonoritats del violí, que arriben a pinzellades espectaculars als passatges que tanca l’obra.
Els aplaudiments del públic han tingut com a resposta el tema In nomine, del compositor hongarès György Kurtág i del que Joel Bardolet n’és un gran admirador, fins al punt que ha analitzat tota la seva obra per a violí.
Per acabar, la Simfonia núm. 4 en re menor, Op. 120 de Robert Schumann, quatre moviments que s’interpreten de manera unida. El plantejament que Schumann feia servir a l’obra seria una aportació molt moderna que anuncia l’etapa final del romanticisme. La introducció lenta dona pas a un Allegro mitjançant una acceleració gradual del tempo. Els temes presentats en aquesta secció inicial tenen un paper fonamental a l’arquitectura de tota l’obra. Així, el motiu malenconiós de la introducció reapareix en els moviments centrals, transformat de tres maneres diferents. En el moviment següent, transformat en un cànon invertit, aquest mateix motiu defineix el caràcter agrest i vivaç de l’Scherzo, per després experimentar un canvi radical mitjançant subtils variacions cromàtiques esdevenint tot plegat en un conjunt ple d’un gran lirisme.
L’èxit del concert ho ha estat també, com ha dit un membre de l’orquestra, gràcies a la generositat i l’hospitalitat de les quaranta famílies que han allotjat a part dels participants durant aquests dies d’assajos, de complicitat i de feina intensa. Agraint també el suport de Joventuts Musicals de Sabadell i de l’ajuntament, ha qualificat aquesta trobada com “un acte d’amor a la música, a la cultura i a fer comunitat”.
