Amb motiu de la diada de Sant Jordi, i amb el patrocini d’Abacus, iSabadell va realitzar la passada primavera la 12ª edició del concurs de microrelats. Durant el mes d’agost, publicarem una selecció d’alguns dels relats presentats, i millor valorats pel jurat, formats pels membres de la secció de cultura del diari, Edu Beltran i Josep Asensio, i coordinat pel director d’iSabadell, Jordi de Arriba.
Aquest relat va ser el segon més valorat pel jurat en llengua catalana, empatat amb un altre text, que publicarem la setmana vinent. Aquest es titula El borratxo. El va enviar Carmen Gracia.
El borratxo
Aquells ulls perforaven les seves pupil·les com agulles calentes. Tot el seu posat feia olor de gresca. La nit havia esdevingut un viatge erràtic pels bars del barri antic amb la colla i que va acabar tot sol. Ja li estava bé. Li agradava beure en solitud, observant com el personal anava perdent l’oremus a mesura que s’anava emborratxant. Ho trobava patètic.
-No seria millor que marxessis cap a casa, Martí? -va dir la cambrera del «Soterrani» quan li va demanar la tercera cervesa.
-A tu què collons t’importa! Au, ves a remenar la pitrera a un altre lloc.
-Que et bombin, imbècil! -va cridar ofesa.
Ell va fer que sí amb el cap, mentre s’allunyava. I ara, per acabar la nit, aquest carallot, amb una camisa com la seva, el mirava amb ganes de batussa. No podia ni pixar tranquil. Se’l va mirar per últim cop abans de llançar el puny contra la seva cara. Millor atacar que defensar-se, va pensar. Els artells van aterrar sobre un objecte dur. Va sentir l’esclat del mirall en trencar-se. Un líquid calent li relliscava entre els dits, mentre, el borratxo, el mirava de fit a fit amb la mà ensangonada.
