Els Pastorets de La Faràndula tancaran la temporada aquest diumenge, quan l’actor que representa Satanàs entregarà les banyes per sempre. Miquel Roselló ha ostentat aquest paper durant 25 anys i ara fa un pas al costat per donar pas a farandulers més joves. No obstant això, l’actor continuarà obert a altres oportunitats teatrals i vinculat a la Faràndula, que ve de celebrar els tres quarts de segle i la Creu de Sant Jordi.
Miquel Roselló és un actor d’Els Pastorets de la Faràndula que va representar per primera vegada Satanàs quan l’entitat celebrava el 50è aniversari. Aquest diumenge farà la seva última funció i creu que és una manera de tancar una etapa de 25 anys. En aquesta entrevista explica com ho ha viscut i com afronta els seus últims Pastorets.
Vostè sempre ha encarnat el ‘dolent de la pel·lícula’: Satanàs. Ja és el que volia o hagués preferit representar un altre personatge?
La meva història és la que acostumen a tenir molts farandulers: segueixes un escalat de papers. Primer comences fent de pastor, després passes a dimoni, de dimoni a pecat i aquí ja et bifurques; alguns passen a fer de Lluquet i Rovelló si agafen responsabilitat dins Els Pastorets i, altres, van cap a Sant Miquel i Satanàs.
Jo vaig anar seguint totes les pautes i va arribar un moment, l’any 1997, que van obrir un càsting de Satanàs. Em vaig presentar i la directora en aquell moment em va donar el paper. I sembla que la cosa ha agradat! Jo cada any, quan acaba el Nadal, els entrego les banyes i demano que ningú es vegi obligat o pressionat a res, però veig que els diferents directors d’Els Pastorets m’han anat donant aquesta confiança durant 25 anys.
I jo, encantat de fer-ho.
Com s’ha anat fent seu el personatge al llarg d’aquest temps?
Satanàs és un personatge que primer el veus, després el vius i, finalment, te’l fas teu. Tot i que ja hi ha uns estàndards de com ha de ser aquest personatge, quan hi ets intentes aplicar matisos per donar-li més profunditat.
El Satanàs és el metrònom d’Els Pastorets i s’ha de ser molt conscient d’això. Els pastors són el fil conductor, sí, però Satanàs és qui porta el ritme.
Jo he provat de fer això; no sé si ho he aconseguit, però almenys ho he provat.
Si hagués de destacar un moment, amb quin es quedaria?
Mira, te’n destacaré tres. Un és més sentimental, si vols dir-ho així, i és el suport incondicional de la meva dona, la Marta, durant 25 anys. Fer aquest tipus de paper en aquest tipus d’espectacle són moltes hores i també són moltes funcions en dies familiars, on en Miquel s’havia d’aixecar de la taula a l’hora del cafè per anar a La Faràndula.
I els moments més màgics també són personals, però ja són damunt de l’escenari. Un és el dia que vaig poder fer Els Pastorets amb el meu fill petit, l’any 2003. Ell va fer de nen Jesús i jo de Satanàs. I l’altre, l’any 2018, quan vaig tenir la immensa sort de fer dos papers protagonistes amb el meu fill gran, que feia de Lluquet. Se’m trenca la veu, va ser molt emocionant.
De tots els papers que ha representat com a actor, el de Satanàs ha estat el més especial per a vostè?
Sense cap mena de dubte. Fins i tot per la transcendència a peu de carrer, eh. Et trobes gent que et diu ‘Mira, el Satanàs’ i aquest any molta gent m’ha dit que em vindria a veure perquè serà l’última vegada que faré el paper. És molt emotiu tenir aquest impacte i això m’omple de satisfacció.
Vostè va assumir aquesta responsabilitat quan La Faràndula complia el 50è aniversari i la deixa quan arriba als tres quarts de segle. Què ha significat aquesta etapa dins l’entitat per vostè?
Això és el que m’ha fet reflexionar i pensar que deixar ara el paper de Satanàs és la manera de tancar un cicle, una etapa. Que, per cert, ha estat molt bonica amb l’aniversari dels 75 anys i l’entrega de la Creu de Sant Jordi. Per tant, crec que val més deixar les coses quan estan a dalt que no pas intentar-les allargar massa. La Faràndula forma part de la meva vida; en sóc conseller i estaré aquí sempre que em necessitin.
Per tant, no es desvincula del teatre.
No, no! Deixo el paper de Satanàs, però estaré obert a altres oportunitats que es puguin donar.
Què li recomanaria al seu successor?
Fer de Satanàs és un somni per molts farandulers, però cal tenir-li molt de respecte. Més que aconsellar com fer de Satanàs, crec que hauria d’evitar portar ningú cap al meu Satanàs. M’explico: jo puc donar consells, la meva opinió, ajudar en el que faci falta, però cada actor ha de fer el seu personatge. No s’hi val en imitar-ne un altre. Aquest no és l’objectiu.
Jo, per exemple, sóc una persona grossota i amb veu; i això ha ajudat a fer creïble el paper. Però qui l’agafi ara, que no sé qui serà ni quines qualitats tindrà, ha de potenciar les seves virtuts i fer el seu Satanàs.
El consell és que no imiti, sinó que se’l cregui i que li tingui respecte, sobretot.
Diumenge entregarà les banyes per sempre. Què sent ara mateix? Està nerviós?
Intento governar sempre les meves emocions, però és difícil. De fet, mira, l’altre dia em van fer un homenatge la consellera de Cultura i el conseller de Territori, que no me l’esperava per a res, i vaig intentar que no afectés la funció.
Per tant, intentaré fer-ho el millor possible i evitar que l’emoció se m’encomani massa perquè una part del públic sí que sabrà què passa aquell dia, però, una altra part, no. I per respecte al públic, quan s’abaixi el teló ja sortiran els plors i les abraçades, però l’actuació s’ha de fer com correspon.
I els nervis sempre hi són. Jo sempre dic que el dia que no els tingui, malament. Després de 25 anys, 30 segons abans de trepitjar l’escenari em pregunto que carai faig aquí pintat d’aquesta manera. Però una vegada trepitges l’escenari, ja està. I aquest últim dia crec que passarà el mateix, però els nervis es barrejaran amb emoció. Ara no són nervis d’actor, sinó nervis de persona.
Té pensat algun detall o comiat especial una vegada s’abaixi el teló?
No tinc pensat res en especial; no sóc una persona de fer grans històries. L’únic que vull és que la gent se’n recordi i per mi això ja és l’orgull que podia buscar.
Foto portada: Miquel Roselló, qui ha representat Satanàs durant 25 anys, en una entrevista aquest dimarts. Autor: David Jiménez.
Pingback: Tot un èxit ‘Els Pastorets’ de la Faràndula