-
Èxit rotund amb un repertori immortal.
-
John Williams, un dels protagonistes de la nit.
“Este concierto va a ser la hostia”, va sentenciar l’actriu i dobladora Mercè Montalà pocs instants abans que el director de l’Orquestra Simfònica del Vallès, Ruben Gimeno, aixequés la seva batuta per tal de donar inici a uns dels concerts més esperats de la temporada: Els immortals del cinema.
Feia un mes que les entrades estaven exhaurides i el públic tenia ganes de fondre’s amb els músics i gaudir d’una música força oblidada en els calaixos però que indiscutiblement forma part de la nostra vida. De fet, les pel·lícules no serien igual sense aquella banda sonora que les enalteix, enriquint-les. És més, diria que moltes vegades la música supera l’acció interpretativa dels actors i actrius i llavors esdevé immortal.
La Simfònica portava un repertori ben triat. Els músics seien a l’escenari que s’havia quedat petit. Una gran pantalla oferia imatges de la pel·lícula mentre que les notes sonaven i els actors de doblatge Mercè Montalà i Salvador Vidal posaven les seves veus als protagonistes dels films. Tot plegat un conjunt molt reeixit, tenint en compte que se n’havien de buscar aquelles on els dos haguessin treballat junts.
El concert comença amb la música de Pulp Fiction, del compositor Dick Dale amb aires plenament àrabs i que demostren, no només la simpatia de la Mercè i del Salvador, sinó també que la nit serà llarga i encisadora. Seguidament és el torn del tema Gabriel’s Oboe de la pel·lícula La Missió, on el compositor Ennio Morricone va demostrar una vegada més la seva genialitat. L’oboè solista de la Simfònica, Oscar Diago, fa emmudir l’auditori amb la seva interpretació delicada i plena de sentiment. En un concert d’aquestes característiques no podia faltar un dels més prolífics compositors de bandes sonores com és John Williams i ho fa en primer lloc amb la marcial i vibrant melodia de la pel·lícula El Patriota. Després vindran Jurassic Park, La Guerra de les Galàxies i La Llista de Schindler. Precisament, amb aquesta última torna a fer-se un silenci sepulcral davant la magnífica interpretació del concertino Christian Chivu, que es manté fins a pocs segons després de l’acabament de la peça.
Malgrat la importància de determinats compositors en tot el món de les bandes sonores de pel·lícules, on hi destaquen Ennio Morricone, John Williams, Danny Elfman, Hans Zimmer, Henri Mancini i d’altres, no s’ha de menysprear la feina feta per d’altres que van saber deixar la seva empremta, com ara John Kander, a Chicago, Stanley Myers, a El Caçador i Jerry Goldsmith a Instint bàsic. Una dada que no passa desapercebuda per a la Simfònica que ha sabut tenir-los en compte. El toc d’humor de la vetllada ve, una vegada més, dels dos dobladors que, amb la veu dels actors de Pulp Fiction, John Travolta i Uma Thurman, acaben per explicar un acudit que havia quedat en suspens a la primera part del concert.
Els continus aplaudiments del públic obliguen a Ruben Gimeno a posar-se novament davant de l’orquestra per finalitzar amb una de les obres més importants de John Williams, la banda sonora d’Indiana Jones. La seva força i vitalitat dona per acabat un concert que ha agradat i molt. El comentari general és de satisfacció absoluta, però també d’estranyesa i d’incredulitat en el sentit de no entendre el perquè aquest concert no s’ha fet a La Faràndula.
Com sempre, l’OSV ha dedicat el recital a una entitat solidària, en aquest cas al Rebost Solidari de Sabadell. També s’ha repartit publicitat de l’actuació que tindrà lloc a l’Auditori Fòrum de Barcelona la nit del 31 d’octubre, una aposta de ben segur triomfadora de la Simfònica amb l’objectiu d’arribar a tota mena de públics. Més a prop, el divendres, dia 29 de maig, aquesta vegada a la Faràndula, s’interpretarà la Simfonia del Nou Món, d’Antonin Dvoràk.
