- Enèrgica cloenda del XXV Festival Internacional de Música de Sabadell
- Multiculturalitat i ritme per una música amb arrels tradicionals
El Festival Internacional de Música de Sabadell, organitzat per Joventuts Musicals, ha posat punt final a aquesta vint-i-cinquena edició amb la Barcelona Gipsy Balkan Orquestra, un conjunt format per músics de diferents països i que interpreta melodies tradicionals dels Balcans. Una proposta que ha agradat a un públic que havia exhaurit les entrades des de feia dies.
Impossible no rendir-se a la màgia de la música que la Barcelona Gipsy Balkan Orquestra ha portat al pati del Casal Pere Quart. Últim concert d’aquesta edició que ha captivat un públic que ha gaudit de l’energia de les melodies, de la força dels instruments, de la simpatia dels músics i de la gran veu de la italiana Margherita Abita. Tot plegat amb un ambient clarament festiu que ja ha pogut comprovar-se amb Hora la Kaval, tema instrumental provinent de Romania i on el clarinet de la mà del català Xavi Pendón ha tingut un paper preponderant.
La Barcelona Gipsy Balkan Orquestra venia a Sabadell amb una trajectòria impressionant. Potser no s’esperaven l’èxit que han tingut durant aquests tretze anys d’història, però els més de quaranta països visitats i els milions de visites a les xarxes de públics d’edats i nacionalitats molt diferents, corroboren el triomf d’una música multiètnica i multicultural que, en paraules del contrabaix del grup, Ivan Kovačević, “no entén ni d’himnes ni de fronteres”, un al·legat humanista indiscutible.
L’atractiu d’aquest desafiament musical, rau en la seva particular manera de barrejar diferents tradicions musicals, aconseguint un producte que arriba a l’ànima de l’espectador, de l’oient, del públic que assisteix als seus concerts. Per a molts, un descobriment ple d’una intensitat que porten tots els instruments, el clarinet, sense cap mena de dubte, però també el violí, el contrabaix, la guitarra, l’acordió i la percussió. El violí, per exemple, és decisiu a Marijo, deli bela kumrijo, cançó originària de Macedònia, però també a Bint Al Shalabiya, tema d’origen àrab, de la zona del Líban i Palestina, i que comença amb el clarinet, s’afegeix poc després el violí del català Pere Nolasc, la guitarra del francès Julien Chanal, per acabar tots plegats en un ball melodiós i infinit, acompanyats pel percussionista català Albert Enkaminanko.
La cantant del grup, Margherita Abita, ha fet la seva aparició a l’escenari amb una cançó eslovena que parla de l’amor com a força que perdura sempre, malgrat les frustracions i viatges que no tenen destinació, Zrejlo je žito. La italiana ha estat genial també a Constantine Constantine, i que ha estat una de les sorpreses de la vetllada, la presència del sabadellenc Daniel Carbonell al clarinet. Carbonell ha mostrat un gran domini de l’instrument i una simbiosi amb la banda impressionant. De fet, ell n’havia format part al voltant del 2015. Al tema instrumental klezmer Dancing with the rabbi, Carbonell, director actual de l’Escola Municipal de Música de Barberà del Vallès, ha fet un solo de clarinet que ha aixecat els aplaudiments d’un públic que s’ha anat endinsant de mica en mica en l’ambient festiu de la música de la BGKO. Fins i tot, n’hi ha que s’han atrevit a ballar en l’espai que quedava lliure al costat de les cadires. La connexió del clarinet del Daniel Carbonell i l’acordió del basc Fernando Salinas ha estat genial en aquesta melodia.
L’altra sorpresa del concert ha estat la interpretació d’un tema original de la banda, Tisom Tiše, no només pel missatge de la lletra que és una crida a curar la tristesa amb música, sinó perquè entre el públic es trobava la compositora i autora de la lletra, Iva Knežević. N’hi ha hagut més; almenys una que ha tornat a mostrar la gran veu i l’enorme versatilitat de Margherita Abita quan ha cantat el tema Ay, Carmela, cançó amb una llarga història i de la qual, la BGKO n’ha fet una particular versió, aquesta vegada en directe amb la participació novament del Daniel Carbonell al clarinet. Cal destacar també la cançó turca Uzum Ince Bir Yoldayim, una petita pausa després de tanta energia i que, malgrat no entendre la lletra, és plena d’emocions, en consonància amb el que havia dit poc abans en to d’humor Ivan Kovačević, en el sentit que encara no acabaven d’entendre com la gent s’emocionava sense comprendre ni una paraula del que deien. Això és, sense cap dubte, la màgia de la música.
El concert ha acabat amb Cu ti lu Dissi, una de les cançons més conegudes de Sicília, i Ciganski Rastanak, tradicional que no pertany a un país específic sinó que és patrimoni cultural de tota una regió, una expressió de la cultura balcànica. No podia triar-se una de millor per expressar l’esperit multicultural i de pau de la Barcelona Gipsy Balkan Orquestra. Els agraïments de la banda a tothom que ho ha fet possible ha estat respost pel públic amb nombrosos aplaudiments. Un colofó als vint-i-cinc anys del Festival Internacional de Música de Sabadell que obliga a fer-ne vint-i-cinc més.
Foto de portada: un moment del concert. Autor: David Jiménez.
