Cinc músics, cinc instruments de corda clàssics i una obsessió per la música rock, fins i tot heavy metal. Amb arranjaments del seu company i amic, el compositor Jordi Font, l’espectacle fascina per la seva intensitat, per la seva fusió i, no cal dir-ho, per una explosió de ritmes que ha captivat el públic assistent al pati del Casal Pere Quart.
Tarda xafogosa i preocupant, pel foc que cremava a tocar de Sentmenat. De fet, en algun moment queien sobre el pati del Casal Pere Quart petits bocins de cendra i es veien passar els avions i els helicòpters. Era el tema de conversa del públic poc abans d’endinsar-se en una de les sorpreses d’aquest Festival d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Sabadell.
Ja des del primer tema, Fear of the dark, d’Iron Maiden, s’ha pogut observar el virtuosisme dels integrants de la Barcelona Rock Strings, Pere Nolasc a la viola, Marçal Pàmies i Eva Monroy al violí, Núria Conangla al violoncel i Ivan Kovacevic al contrabaix. La majoria procedeixen de l’ESMUC i d’estudis clàssics, però als cinc els uneix una passió per la música en el sentit més ample del terme. Tots tenen vincles o bé amb el jazz o amb la música de bandes sonores o contemporània, amb el folk o fins i tot amb el flamenc. Aquesta versatilitat i l’haver estat una mica “trapelles” quan estudiaven, ha desembocat en un treball rigorós i apassionant.
Han sonat, entre altres, David Bowie, amb el tema The Man Who Sold the World, Scorpions, amb Rock You Like a Hurricane i I Was Made for Lovin’ You, de la banda nord-americana Kiss. Sweet Child O’ Mine”, original de Guns N’ Roses, ha estat especial, perquè s’ha iniciat amb un solo del Marçal Pàmies que, per cert, feia el seu debut al quintet a Sabadell. Pels més entesos en aquesta banda, el so del violí ha recordat la veu de l’icònic membre del grup, Axl Rose. Espectaculars també els arranjaments dels temes de Queen, I want It All, i Message in a Bottle, de Police, aquest últim amb tota mena de sons com pizzicatos, cops a la fusta dels instruments i altres efectes de percussió. Perquè la Barcelona Rock Strings no és només un grup que adapta temes de música moderna amb instruments clàssics, sinó que treu tot el suc a aquests últims, elaborant estratègies harmòniques que van més enllà d’un simple traspàs de notes. Per això és important la percussió en tot plegat, perquè, no només reinventa i ajusta una música concreta a uns instruments no normalitzats en ella, sinó que en aquesta lluita constant entre els dos, aconsegueixen segellar una pau que certifica l’èxit total.
De fet, el Pere Nolasc ha confessat que, parlant amb altres músics de clàssica, asseguren que els encanten aquests arranjaments i perquè deixen espais als solos, a la improvisació, per jugar-hi, en definitiva. Un punt de trobada que els cinc integrants de la Barcelona Rock Strings han sabut esprémer de manera genial.
En els últims compassos del concert hi ha hagut també lloc per a un grup espanyol, Extremoduro, amb el tema La vereda de la puerta de atrás i per la banda de Thrash metal Megadeth de la discografia de la qual, els músics han triat el tema escrit el 1992 Symphony of Destruction. Més antiga encara, del 1980, Ace of Spades, de la banda britànica Motörhead, ha sonat espectacular, així com els dos últims, Medley, d’AC/DC, i The Trooper, d’Iron Maiden.
Aquest agermanament entre els instruments de corda i la història del rock no té límits per a la Barcelona Rock Strings, en un viatge que continua de manera exitosa gràcies, no només a l’arranjador per excel·lència, el Jordi Font, no present al pati del Casal Pere Quart, però recordat pel Pere Nolasc en una de les seves intervencions. Al format reduït a la manera simfònica, s’uneix una empenta i una il·lusió desbordants, pal de paller de noves experiències. En acabar el concert, alguns assistents, molts d’ells assidus a concerts de música clàssica, comentaven les similituds existents entre aquesta última i les bases del rock, anant a parar a l’època del classicisme i a compositors com Beethoven, Bach o Mozart. Segur que aquests van influenciar de manera cabdal la música rock en general. El que no hi ha dubte és que a la Barcelona Rock Strings sí que ho ha fet. Bona simbiosi.
