Un altre repte per a l’Orquestra Simfònica del Vallès, aquesta vegada amb la Missa Solemnis de Beethoven, una obra sacra escrita en els últims anys de la seva vida i que indaga en la potencialitat i la immensitat del compositor alemany. Considerat el millor treball pel mateix Beethoven, el concert de Sabadell comptarà amb la presència de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana tot plegat sola la direcció de Xavier Puig.
És, sense cap mena de dubte, una oportunitat única pels sabadellencs de gaudir amb una de les obres més importants de Beethoven. Una música que va més enllà dels estereotips ja coneguts del geni alemany i que, en canvi, traspassa les línies naturals dels pentagrames per endinsar-se en una espiritualitat, en un concepte de Déu com a amant de la humanitat. Uns sons que surten del cor per arribar al cor i a la ment. Uns instruments que s’entrellacen amb les veus del cor sempre omnipresent, en un llatí que també vol penetrar en aquest homenatge a l’existència humana, a aquest viatge que comença i sempre acaba.
Escrita alhora que la Novena Simfonia, la Missa Solemnis va ser escrita entre 1819 i 1823, però estrenada per primer cop a Sant Petersburg l’abril de 1824, quan la sordesa de Beethoven era pràcticament total. Tot i haver rebut una educació catòlica, sempre havia menyspreat la música sacra dels seus contemporanis i preferia apreciar molt més la de genis com Händel o Bach. Aquests van ser la base d’inspiració de la Missa Solemnis, això sí, amb un estil més modern, completament religiós i on la part coral és acompanyada d’una escriptura que és més un itinerari que un suport melòdic, enaltint el text en llatí. Tot plegat, amb una evident intencionalitat, que fa que l’obra sigui més apropiada per a ser interpretada en una sala de concerts que en una església.
Missa Solemnis
La Missa Solemnis tindrà a Sabadell la participació de la soprano Marta Mathéu, de la mezzosoprano Mireia Pintó, del tenor Roger Padullés, del baríton Joan Martín-Royo, així com dels cantaires de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Tots ells s’integraran al model i a la personalitat de Beethoven on el cor és tractat de manera orquestral, àmplia. Per la seva banda, els solistes són considerats com un quartet de cambra on cada veu mostra una expressió independent. En definitiva, una obra molt especial i diferent que mostra aquesta versatilitat de la unitat dins de la diversitat i que el compositor alemany va dividir en cinc parts (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei). Timbals, majestuositat, simbiosi total entre cor i orquestra, el simbolisme de la flauta com a colom de la pau, el Judici Final representat pels trombons, plegaries, lirisme, fins i tot fragments de música militar. Tot hi cap en aquesta immensa obra.
La Missa Solemnis de Beethoven, divendres, dia 21 de novembre a les 20 hores al Teatre La Faràndula, sota la direcció de Xavier Puig.
