És el tercer cop que hi actuen, i han repetit amb la fórmula habitual dels concerts tributs clàssics: vestuari i caracteritzacions imitant –amb més o menys fortuna- els artistes reals, repertori basat en grans èxits sense cap concessió als temes menys coneguts, un públic amb ganes de passar-s’ho bé sense gaires pretensions més i, en definitiva, una nit de nostàlgia per rememorar himnes musicals que han marcat sobretot a les generacions X i boomers, que en aquesta ocasió no han deixat ni un seient buit a la sala, demostrant que els tributs de grups mítics són una aposta segura a la programació.
Els temes que han sonat aquest vespre han estat majoritàriament una selecció no exhaustiva -i no necessàriament en el mateix ordre- dels que van configurar el The Magic Tour del 1986, l’última gira del grup en vida de Freddie Mercury, amb algun afegit obligat com Don’t stop me now, Play the game -un dels temes on el vocalista de Bulsara aconsegueix aproximar-se més a la veu original-, Killer Queen, I want It all, The show must go on o Somebody to love. Seria injust demanar, i de fet gairebé impossible d’aconseguir, arribar als registres vocals de Freddie Mercury. El repertori busca més la diversió i complicitat del públic que el lluïment personal del cantant.
Una petita incidència amb una corda trencada de la guitarra (a diferència del concert anterior a la Cava, ara sí una rèplica de la Red Special de Brian May tot i que en versió per a esquerrans) ha obligat el grup a improvisar amb el públic mentre esperaven el retorn del guitarrista. Un cop fet això, han reprès el repertori previst, i els espectadors han començat a animar-se de valent a partir de llavors, especialment amb temes com A Kind of magic o I want to break free. Una altra incorporació al setlist (“des de fa molt poc” segons ha explicat el cantant) ha estat Fat Bottomed Girls, -la lletra de la qual, per cert, segurament seria molt criticada si hagués estat escrita en els nostres temps actuals i no en 1978-. Tant en aquest tema com en alguns altres destaquen les harmonies vocals però a diferència dels Queen originals, Bulsara donen molt més protagonisme en les segones veus al seu baixista, tasca que John Deacon no va assumir mai.
Han acabat, com era previsible, amb els dos temes que generalment tancaven també els concerts de Queen: We will rock you i We are the Champions, i al moment de la salutació la versió gravada del God save the Queen, l’himne del Regne Unit amb arranjaments de Brian May que el grup va incloure al disc A night at the Opera de 1975.
La propera cita al calendari de la Cava Urpí serà divendres 2 d’octubre amb un concert del sabadellenc Miquel Gomà, que presentarà el seu nou disc.
