- Músics de la Franz Schubert Filharmonia interpreten obres de Bach i Les quatre estacions de Vivaldi.
- La concertino Maria Florea sorprèn per la seva virtuositat.
Entrades exhaurides des de feia dies al Principal en l’inici de la temporada de concerts de cambra de Joventuts Musicals. El motiu no era un altre que copsar en directe la qualitat dels músics de la Franz Schubert Filharmonia mitjançant dos petits concerts de Bach i Les Quatre estacions de Vivaldi. L’èxit, d’altra banda, previsible, ha estat encara més patent amb els aplaudiments del públic.
Gran concert dijous al Principal que ja era palès des de feia dies que s’havien exhaurit totes les entrades. Feia goig veure entrar la gent en una riuada sense parar i adonar-se que, efectivament, era tot ple. Els organitzadors d’aquesta nova temporada de concerts de cambra de Joventuts musicals havien triat els catorze músics de la Franz Schubert Filharmonia per interpretar obres de Bach i Vivaldi. Abans, però, s’ha sentit per megafonia un comunicat mostrant el rebuig a les vulneracions dels drets humans a Palestina i el genocidi, reivindicant el diàleg, l’esperança i la pau, amb el Cant dels Ocells de fons musical.
El concert ha començat amb el Concert per a dos violins i orquestra en re menor, BWV 1043 de Bach, on ha actuat com a solista el violinista Miguel Ángel Castillo, acompanyat de la concertino Maria Florea. Un autèntic diàleg entre els dos violins amb un esquema clàssic ràpid-lent-ràpid creant un so bellíssim amb gran capacitat expressiva.
Bach també ha estat el protagonista en el segon tema, aquesta vegada el Concert per a violí, oboè i orquestra en do menor BWV 1060R, amb una construcció clara i perfecta (Allegro-Adagio-Allegro) i una presència del pizzicato força important en el segon moviment. Pau Roca ha estat l’encarregat de donar visibilitat a aquesta obra de Bach amb el seu oboè, en la qual hi ha un perfecte equilibri i un repartiment de tasques pel que fa al diàleg entre els instruments, una entre els dos solistes i una altra entre ells i l’orquestra. Els estudiosos d’aquesta obra no es posen d’acord en l’any de creació d’aquesta composició, però coincideixen a assegurar que probablement va ser escrita entre el 1717 i el 1723. Alguns, però, la situen l’any 1730. En qualsevol cas, és una de les millors creacions de Bach, comparable, fins i tot, als seus cèlebres Concerts de Brandenburg.
Després d’una petita pausa, ha estat el torn de Vivaldi. Contemporani de Bach, el compositor italià s’ha fet visible al Principal amb la seva obra més icònica, més coneguda, segurament més taral·lejada per tothom, Les Quatre estacions. Enginy, vitalitat, expressivitat, tota mena d’adjectius positivistes hi caben en aquesta obra cabdal dins la història de la música. La primavera, amb el cant dels ocells característics en un diàleg impressionant amb tots els violins que, de manera magistral mostren la llum i la frescor en un paisatge on es poden captar tota mena de sentits. L’estiu, amb un ritme ràpid, molt intens, on no en falten les tempestes. Una escena on al moviment lent del tram central s’afegeixen les energies explosives de les tempestes.
La concertino Maria Florea té en aquesta part del concert un paper preponderant, amb una habilitat especial per transmetre aquestes dues situacions. La tardor, amb una barreja molt particular de danses i alegria per la collita que comença i un segon moviment que evoca escenes de caça, amb una melodia que recorda el so dels corns. Alegria i serenor en un mateix tema. I l’hivern, on la utilització de tons nítids i aguts utilitza les cordes per crear la sensació de vent i paisatges freds, on també queda palesa la pau i la tranquil·litat de la llar en escalfor mentre fora el fred fa la seva feina anual.
Val a dir que Les Quatre estacions venien acompanyades d’un poema descriptiu escrit pel mateix Vivaldi, una motivació més del compositor italià que volia demostrar les seves habilitats com a escriptor, però, especialment per tal de definir aquesta simbiosi entre poesia i música. La concertino Maria Florea ha llegit la versió catalana dels sonets abans de cada estació. Som a la primavera i els pardals la reben, riallers, amb cant cofoi mentre amb el respirar del ventijol flueixen fonts en mormoleig suau, s’inicia el poema a la primavera. En la dura estació que el sol encén, home i ramat llangueixen i el pi crema. Projecta enllà, el cucut, la seva veu, canten la tórtora i la cadernera, l’essència de l’estiu. Celebra el camperol amb balls i cants de la feliç collita el bell plaer, i amb el licor de Bacus abundant els gaudis se li tornen somnolents, per suggerir la tardor. Entre les neus gelades, tremolant, sota el sever bufar d’un hòrrid vent, córrer picant de peus a cada instant i, pel fred excessiu, petar les dents, evidentment, l’hivern.
Els forts i incansables aplaudiments del públic han fet que els músics de la Franz Schubert Filharmonia tornessin a interpretar l’últim moviment del concert dedicat a l’estiu.
31 d’octubre: Trio Fortuny
El pròxim concert de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell tindrà lloc el dia 31 d’octubre amb el Trio Fortuny i obres de Salvador Brotons, Amy Beach i Piotr Ilitx Txaikovski.
Foto portada: concert d’inici de la temporada de cambra de Joventuts Musicals. Autor: D.Jiménez.
