La directora murciana dirigirà divendres que ve a la Simfònica del Vallès a la Faràndula, en un concert molt especial amb la col·laboració de l’actor de doblatge Luis Posada i que tindrà com a protagonistes a diferents compositors de bandes sonores de pel·lícules com Hans Zimmer, Ennio Morricone o Andrew Lloyd Webber. A més, comptarà amb la participació del Cor Ciutat de Tarragona, del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i del Dríade Grup Vocal i Cor Jove Athene Noctua.
Rubio ha concedit una entrevista a iSabadell amb motiu d’aquesta segona visita a la nostra ciutat, després de dirigir Les noces de Fígaro l’octubre passat.
Quins van ser els teus primers inicis musicals? Què és el que va provocar que estudiessis direcció d’orquestra.
Vaig començar els estudis de percussió al Patronato Musical Aguileño “Francisco Díaz Romero” a Águilas. Allà només hi havia en aquell moment percussió i vent i vaig agafar el primer perquè tenia una lesió al timpà, de la qual cosa no em penedeixo. El pas cap a la direcció va ser a conseqüència dels meus estudis de percussió al conservatori de Múrcia. Notava que em faltava alguna cosa. Un curs celebrat un estiu a Águilas va ser el detonant perquè estudiés direcció d’orquestra. Allò va significar un abans i un després en la meva vida musical.
Com definiries la teva relació amb l’OSV?
L’OSV és un grup humà molt especial. Amb altres orquestres puc tenir diferents afinitats, però amb l’OSV ja vaig notar des del primer moment una cordialitat i una sintonia molt fortes. Jo diria que es tracta d’una relació natural, d’un respecte mutu incontestable.
No és habitual veure dones dirigint orquestres de música clàssica. S’està normalitzant una mica la situació?
Cada vegada més. Ja va sent més normal i cada vegada n’hi ha més dones en aquesta funció. Malgrat tot, encara no és un fet natural que la dona tingui llocs de lideratge, tampoc en el de direcció d’orquestres. L’evolució és positiva, però s’ha de millorar.
Què creus que s’ha de fer per tal d’atraure gent jove als concerts de música clàssica?
Res en concret. Cuidar el que tenim i el que no tenim. Oferir qualitat i respecte. No hem de predisposar-nos a pensar que no vindran. Els joves consumeixen més música clàssica del que pensem. Penso que només cal fer bé la nostra feina com a músics.
Quin valor li dones al tracte directe amb el públic?
Absolutament tot. És molt important parlar i connectar amb el públic, que és el que paga i el que ens escolta. El públic és l’objectiu. A Sabadell, divendres, el concert és molt diferent perquè compta amb la participació de Luis Posada i assumeixo que hauré d’estar callada, però en altres concerts no puc estar-me d’agafar el micròfon i parlar. El concert de Cap d’Any, per exemple, és ideal per mostrar aquest acostament a públic assistent.
Quins són els teus referents musicals?
En primer lloc, els meus professors de tota l’etapa d’estudi, José Alberto Marquina i José Miguel Rodilla. A escala general el director estonià Paavo Järvi i Leonard Bernstein, al que considero un músic complet.
Mirant el teu currículum, és impressionant la quantitat de feina feta sent tan jove. Quines són les teves metes més immediates?
[Riu] Poder estudiar tot el que porto entre mans, tenir temps per superar els reptes diaris. De manera més immediata, portar a bon terme el Cicle d’orquestres Joves que es desenvolupa a Águilas i en el que hem posat molta energia, amb l’objectiu que es mantingui en el temps. És molt important la projecció d’orquestres joves juntament amb la creació d’espais perquè puguin desenvolupar-se.
A vegades, l’espectador pot tenir la sensació que l’orquestra va sola. Què els diries als que pensen això?
Hi ha una diferència entre les orquestres amateurs i les professionals. Les primeres no poden funcionar soles, necessiten un director o directora. Les segones poden anar soles, però un mal director pot fer que una orquestra bona funcioni malament i un bon director pot fer que una de dolenta acabi funcionant bé.
Sembla que és força insuficient el contacte dels més petits amb la música clàssica. Les pantalles ho inunden tot. Què en penses al respecte?
Treure els espais de la música dolenta en tots els àmbits, recolzar la cultura en general, més hores de música a l’escola, no només per aprendre a tocar la flauta.
Has dirigit fora d’Espanya. Quines diferències has trobat entre el públic espanyol i la resta?
No gaire, no et pensis. Per exemple, vaig dirigir fa poc a una orquestra a Polònia i podem pensar que són freds, balcànics… Molt al contrari, van mostrar-se molt càlids, generosos i agraïts. A tot arreu hi ha de tot.
Et vas criar en una banda i has evolucionat cap a l’orquestra. Quines diferències has trobat tenint en compte que Espanya és un país de bandes?
La banda la porto a la sang. No puc evitar mirar els saxofons quan n’escolto alguna. M’hi sento com a casa. Són dues agrupacions iguals amb instrumentals diferents. És en el repertori on rau la diferència.
Per quin motiu no veiem en directe a les diferents orquestres simfòniques que hi ha arreu per Espanya en altres comunitats autònomes?
Ho ignoro, però per això mateix valoro molt la tasca de l’OSV que sí que és capaç de viatjar per tot Catalunya, al contrari d’altres formacions que no es mouen de la seva seu.
El concert de divendres a Sabadell té com a protagonistes a diversos compositors de bandes sonores de pel·lícules. Creus que aquest tipus de música pot atraure un públic més jove a la música simfònica?
És clar que sí, perquè han viscut aquest present. Hans Zimmer, per exemple, és un compositor viu, actual. La gent vol coses vives. Això no vol dir que també s’acostin a Mozart, però no veuen que aquella cultura hagi evolucionat. Tot al seu moment.
Què els diries als sabadellencs perquè assistissin al concert divendres que ve?
Doncs que és un esdeveniment èpic i únic, amb una gran veu, l’actor de doblatge Luis Posada. També que hem fet una gran feina, un gran esforç, entre el qual vull destacar el dels cors, que han treballat molt intensament. Estic convençuda que serà un gran concert.
Moltes gràcies, Isabel.
