- El cantant barceloní presenta Feeling Good.
- L’espectacle esdevé una crida a somiar amb la música.
Joan Vázquez ha passat per Sabadell per presentar el seu últim disc, Feeling Good, una barreja de temes que ens recorden moments fílmics. I ho ha fet en anglès, català i castellà, amb una simpatia irresistible i demostrant, una vegada més, que l’escenari és un lloc on se sent particularment a gust.
Joan Vázquez s’ha ficat al públic a la butxaca només sortir a l’escenari. Els músics (Dani Campos al piano, Josema Martín a la bateria, Oriol Roca al contrabaix, Albert Abad al saxo i flauta i Aleix Triadó a la guitarra) han iniciat el tema que dona nom a l’àlbum, Feeling Good, i poc després, el cantant ha sortit amb aquella força que el caracteritza, amb una veu imponent i demanant la col·laboració dels assistents en una cançó amb innumerables versions i que va fer famosa especialment Michael Bublé, tot i que va ser escrita pel musical de 1965 The Roar of the Greasepaint – The Smell of the Crowd. Vázquez s’ha mostrat molt content de tornar a Sabadell després de molts anys (ja ho havia fet a Twitter dies abans) i s’ha reivindicat com un romàntic, convençut que cal imaginar, somiar i enamorar-se; també tornar a ballar junts, galta amb galta, mirant-se als ulls.
El concert ha mostrat un Joan Vázquez coneixedor i competent en el món de l’espectacle. Guanyador de diversos premis, entre ells, el Premi com a millor Actor Destacat en la 11a. edició dels Premios de Teatro Musical, ha tingut el privilegi d’actuar a Londres, a Broadway i a Nova York i de participar en musicals com Hair i Mamma Mia. Per això, el cantant català ha triomfat en aquesta manera seva tan particular de fusionar la música amb el teatre, movent-se per l’escenari de manera calculada, establint una conversa continuada amb el públic, conduint-lo per racons on la sensibilitat esdevenia música. Fly to the Moon ha sonat fantàstica, amb el saxo de l’Aitor Franch, així com Cheek to Cheek, amb aquella força que el cantant ha sabut donar. A My Funny Valentine, The Way You Look Tonight i el tema principal del musical La, La, Land, Vázquez ha demostrat el seu talent i la seva particular veu en les cançons purament melòdiques i lentes, però també amb la magnífica interpretació de Nature Boy, on ha confessat la seva fascinació pels estranys, per aquella gent que segurament ja no tornarem a veure mai més. The Lady is a tramp, un dels més clars exemples d’estàndard de jazz pertanyent al musical Babes in Arms, estrenat al 1937, i I Love You Baby han sobtat per la seva rapidesa, en unes versions molt diferents a les més conegudes.
Vázquez ha deixat l’orquestra sola dalt de l’escenari i ha aprofitat per canviar-se de vestit i d’estil. Ha sorprès amb la cançó en català Em posen molt més els teus ulls i amb Ay amor! Bola de nieve, escollida per Pedro Almodóvar per a la seva pel·lícula La Flor de mi secreto, a duet amb el guitarrista Aleix triadó i amb un solo de flauta de l’Aitor Franch que ha fet emmudir el públic per la seva gran sensibilitat.
El concert ha acabat amb el tema Creep de Radiohead, amb el públic aplaudint i un Joan Vázquez que ha demostrat una vegada més la seva versatilitat, la seva bona veu i la seva alegria. Ha animat els presents a continuar somiant, a viure la vida, a superar la pandèmia amb la música. Amb la seva forta personalitat ha triomfat a Sabadell, amb unes cançons que formen part de les nostres vides i que ha volgut que siguin com una sortida al llarg túnel que ens ha acompanyat aquest últim any. Vázquez s’ha sentit bé i ha fet sentir-se bé als que l’han acompanyat al Fresc Festival. We’re feeling good!
