La banda icònica del rock català Sau torna aquest dissabte al Teatre La Faràndula amb un espectacle que combina música en directe, imatges d’arxiu i escenes del biopic que s’estrenarà a la tardor. Aquest nou espectacle arriba un quart de segle després de la mort de Carles Sabater i del final de la mítica banda de rock català, i coincidint amb el rodatge de la pel·lícula Els de Sau, una obra biogràfica sobre la trajectòria de la banda
Amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes, el vocalista i guitarrista Pep Sala reivindica en aquesta entrevista el vincle especial del grup liderat per l’enyorat Carles Sabater amb Sabadell, on van viure “un dels concerts memorables” de la seva trajectòria, i celebra la resposta d’un públic que continua cantant totes les cançons tres dècades després.
Un concert de pel·lícula. Què ofereix aquesta experiència?
Arran que es fa una pel·lícula, un biopic, sobre la nostra trajectòria, va sortir la possibilitat de fer una gira amb la banda original de Sau, els que vam començar l’any 1987 a Vilanova de Sau i vam enregistrar els primers discos. Fem un concert amb imatges en una pantalla enorme en la que es passen imatges sincronitzades amb la música que fem a baix. Hi ha des d’imatges inèdites d’arxiu, fins a unes que ens han fet la gent de la pel·lícula. Això fa que hi hagi moments amb els actors fent de nosaltres a la pantalla interpretant una cançó i nosaltres interpretant-la de veritat a l’escenari mentre sona la veu del Carles Sabater. Són tres coses diferents sincronitzades i fan que siguin moments molt especials dins del concert.
Aquesta gira va començar l’octubre de l’any passat a Valls. Dissabte arribeu a Sabadell. Una ciutat que coneixes bé perquè col·labores tot sovint amb Andi.
Soc molt amics dels Cracs d’Andi des de fa més de 20 anys i seguiré col·laborant amb ells mentre m’ho demanin. Són gent meravellosa i m’emociona.
Quina és la relació de Sau a Sabadell?
Entre les imatges d’arxiu que sortiran hi ha imatges del concert que vam fer l’any 1995 al parc de Catalunya. Va ser un any que també vam fer el pregó de la Festa Major i des del balcó de l’Ajuntament vam cantar a capella el Love me tender, Sabadell. Va ser un concert fantàstic, una bestiesa, una burrada de gent. Va ser un dels concerts memorables de la història de Sau. Un dels millors concerts que vam fer mai.
Fa mesos que gireu. Quina valoració en feu? Com encareu la recta final?
Havíem d’acabar a finals d’any però està funcionant tan bé que hem prorrogat perquè a més l’estrena de la pel·lícula s’ha retardat una mica. Hi ha molts espais que ens demanen anar-hi, molts teatres que ens volen tenir. A més hem esgotat les entrades per tots els concerts. Fa un mesos o dos que les entrades estan esgotades per dissabte a Sabadell. I la gent està encantada, canten totes les cançons i fins i tot repetim en molts teatres – a Vic, a Terrassa, a Inca, a les illes…-. Està funcionant molt i molt bé. I és molt curiós perquè ens trobem gent que repeteix: al primer concert miren la pantalla i volen veure’l de nou per fixar-se més en el directe.
Com és revisitar les cançons de Sau en viu després de tants anys? Què noteu a la pell del públic?
Les sensacions amb la gent són realment increibles. Esperàvem que el Boig per tu, El tren de mitjanit o Envia’m un àngel serien cançons molt cantades. Però és que les canten totes! Se les saben totes! És meravellós que cantin cançons que no són tan conegudes. Pensàvem que la gent recordaria algunes cançons, però les recorden totes. La gent ens ve emocionada, ens diu que han cantat, han saltat, han ballat, han plorat i han rigut. Estem molt satisfets i la reacció és realment increïble.
Quina evolució ha tingut el vostre públic? Hi ha noves generacions?
Sau sempre havia tingut un públic molt transversal. Havíem fugit de fer un producte amb les modes, amb el corrent del que es portava. Fèiem una música més atemporal i ja ens permetia tenir un públic més transversal. I seguim. Ara tenim molts dels que ens seguien, amb 40, 50 o 60 anys però s’ha incorporat molta gent més jove que ha descobert la banda després, gent que la va descobrir després de la mort del Carles i que portaven anys pensant que no podrien veure Sau en directe. Evidentment no és un concert de Sau al 100 per cent perquè el Carles no hi és tot i que soni en algunes cançons. Però és el més semblant que es pot viure a un concert de Sau.
Com es gestiona a l’escenari la figura, el llegat i l’absència del Carles Sabater, més en una gira que té tota una part de nostàlgia?
El Carles ha estat present sempre a la nostra vida. No és una persona que hàgim oblidat i ara el traiem del calaix. Sempre ha estat present. En la meva carrera en solitari he tingut sort i m’ha anat molt bé però sempre he fet cançons de Sau i sempre he revisitat Sau. Ara potser les estem fent més properes al que era l’original. Ara hem reproduït molt la sonoritat original. Sempre hem tingut molt present el Carles. I en aquest concert hem recuperat la formació original amb tres artistes que ens ajuden. Un és el Jonathan Arguelles, que havia estat amb nosaltres i hi col·labora d’una forma o una altra. L’altre és el Fredrik Strand, que va començar amb Eufòria, que és d’origen suec però nascut a Llançà [curiosament és la localitat on està enterrat Carles Sabater] i té un talent increïble. I l’Aurelio Morata, fundador de Los Rebeldes. És un músic, gran amic meu de fa molts anys, i és fantàstic fer coses plegats. A més a més, sempre convidem un convidat local, específic, vinculat a la zona on som.
I qui tindrem a Sabadell?
No ho podem anunciar per mantenir el factor sorpresa.
Revisitant les cançons mítiques, amb el pas del temps has vist alguna cosa que no havies sabut veure fins ara en la discografia de Sau?
Hi ha cançons que tenies com mig obligades i un bon dia l’escoltes i dius ‘ostres, guau, està bé això’ i la recuperes. Això ens ha passat amb aquesta gira. Fins i tot en la gira anem fent petites variacions de l’espectacle perquè surten cançons i ens demanen d’altres. Fem petits canvis. L’espectacle va evolucionant. El repertori de Sau és tan ample que tenim on escollir.
Què t’agradaria que el públic s’endugués sortint dissabte de la Faràndula?
M’agradaria que la gent passi dues hores oblidant els seus problemes. Hi ha una part nostàlgica que no volem amagar. Que recordin el que feien, aquells temps, el Carles… i que hagin passat una bona estona saltant, cantant, picant de mans, emocionant-se, plorant i rient. És saludable i són totes les emocions que poguem oferir en dues hores i mitja. Que tinguin un record de la petjada que va deixar Sau en la seva vida, i la revisquin i tinguin un record collonut. Sabadell és especial per nosaltres i serà un dels concerts que recordarem d’aquesta gira.
