Dijous d’estrena de la temporada de concerts de cambra que organitza Joventuts Musicals de Sabadell. La Quarta Simfonia de Gustav Mahler ha sonat una mica diferent. L’arranjament fet pel músic austríac Erwin Stein el 1921 ha sobtat tant per la seva exuberància com per la seva elegància.
Minuts abans de l’estrena d’una nova temporada de concerts de cambra, Joventuts Musicals atorgava la Batuta d’Honor a iSabadell i Diari de Sabadell. La seva presidenta, Joana Soler, insistia en els 70 anys d’història de l’entitat i en la importància de donar a conèixer les activitats programades. La feina incansable d’ella com de tota la junta, anima a continuar endavant, a fer noves propostes, en definitiva, a aconseguir que més públic es faci ressò de la música que sona a Sabadell.
Ha estat la Quarta Simfonia de Mahler la triada per aquesta posada de llarg de Joventuts Musicals. Però una versió de petit format molt particular que Erwin Stein va compondre el 1921. En essència, comparteix tots els elements d’una gran orquestra, ja que no perd en cap moment la seva naturalesa. Amb una instrumentació reduïda a violins, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet i piano, així com instruments de percussió com les campanetes i l’harmònium, s’aconsegueix una bella i breu simfonia. Es podria dir que es tracta del so indiscutible i únic de Mahler, però en miniatura.
Abans hi ha hagut una petita sorpresa: el Nocturn de Vistes al mar d’Eduard Toldrà. La Quarta Simfonia de Mahler, acabada el 1900, va seguir l’exemple de les tres anteriors i va significar un respir després de l’enorme esforç fet amb la Primera, Titan, la Segona, Resurrecció, i la Tercera. De fet, el so dels cascavells del primer moviment ja fa preveure que hi ha un viatge a un món diferent, més lleuger, més ballable, fins i tot, amb una clara intencionalitat d’arribar més directament al públic.
De fet, en el segon moviment, l’eix central el compon aquesta mena de ball entre el violí solista, una Maria Florea magnífica, i la resta de l’orquestra, on es pot apreciar perfectament que les cordes estan afinades un to més alt que el que és habitual, perquè Mahler volia representar a la mort.
Cal destacar que aquesta és l’única simfonia de Mahler on no utilitza ni tuba ni trombons. Això fa que el so sigui més alleugerit i que el protagonisme recaigui en la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot, però també en el clarinet baix. El seu so ha estat espectacular. A més, la percussió juga un paper importantíssim, com també la veu de la soprano Katja Maderer en l’últim moviment interpretant el lied Das himmlische Leben (La vida celestial).
La particularitat d’aquesta versió de la simfonia per a orquestra de cambra és que la soprano pot interpretar la seva part sense haver de lluitar d’alguna manera per sobresortir d’entre l’orquestra. Aquest format més íntim, permet gaudir més acuradament de la seva veu. Això mateix es pot dir dels instruments que, en una gran orquestra potser quedarien més apaivagats. D’aquesta manera, es pot apreciar cada instrument individualment.
No és la primera vegada que la Franz Schubert Filharmonia actua a Sabadell. La seva elegància, la seva posada en escena i, especialment, la seva delicadesa en la interpretació musical, brillant en tot el seu conjunt, permeten considerar-la una de les formacions més exitoses del nostre país. La seva qualitat i el seu acurat equilibri han quedat paleses en el concert al Teatre Principal.
Proper concert: 23 d’octubre
La Temporada de Cambra continuarà el pròxim 23 d’octubre amb el Trio Fortuny i Cristina Mateo amb obres del compositor estonià Arvo Pärt i del francès Olivier Messiaen.
