Quatre dècades després, per iniciativa de DJ Angelito, artífex dels ‘tardeos’ sabatins que aquest estiu tenen lloc en la sessió Guatekke de la sala La Píkkara, diversos artistes adscrits al fenomen musical del Sabadell Sound es van reunir el dissabte 12 de juliol, en l’escenari d’aquesta sala de Barberà del Vallès —gestionada pel grup Sweet Box—, per evocar aquells temes discotequers d’inconfusible regust espagueti, però elaborats i assaonats en la capital del Vallès Occidental, i que es van convertir en autèntics omplepistes a mitjans dels vuitanta.
El terme ‘Sabadell sound’, encunyat per Diari de Sabadell en 1985, feia referència a l’eclosió de grups i solistes que, inspirant-se indissimuladament en l’italodance imperant en la pistes de ball de l’època, brollaven com a bolets a la ciutat, i passaven a engrossir el catàleg de ‘maxisingles’ de segells discogràfics especialitzats en música ballable com Max Music, Blanco y Negro o Don Disco.
La diferència era que, en lloc de procedir de la península apenina, aquestes produccions, encara que poguessin passar per foranes, tenien el seu obrador a Sabadell i voltants. Van sorgir fins a una dotzena d’artistes representatius d’aquest moviment, quatre dels quals, van ser reclutats per a aquest festival ‘Sabadell Sound’ del dissabte 12 de juliol. Ens estem referint a Lenroy, Cristina Manzano, Pedro Morales i Alan Cook.
Tot i que la tarda anunciava alerta per la dana a Catalunya, la convocatòria va ser un èxit, després d’evidenciar-se que les pluges no arribaven al Vallès. Així que la festa es va desenvolupar tal com estava planejada, i els esmentats artistes van poder pujar a l’escenari d’aquest complex discotequer a l’aire lliure.
En una primera aparició, Cristina Manzano, la veu del grup Squash Gang, va pujar a l’escenari al costat de Pedro Morales, de Daydream, per rememorar cançons d’aquest últim grup, com In the night i Crazy. Angelito, com no podia ser d’una altra manera, va fer de mestre de cerimònies, i va al·ludir a discoteques de Sabadell que van ajudar a activar aquest corrent musical, com la mítica Albatros, i a productors musicals que van assistir a l’esdeveniment, com Tony Costa.
El públic, veterà de la nit, va celebrar aquest exercici de nostàlgia, i va rebre amb expectació la segona actuació de la vetllada. Com si el temps no hagués passat, Lenroy va aparèixer en l’escenari i va rememorar les seves velles cançons, de tall més melòdic, especialment l’encomanadissa Ciao, ciao, gígolo, que va ser taral·larejada pels assistents. La vetllada va prosseguir amb l’actuació d’Alan Cook —Xavier Carbó per als amics—, qui, igual que la resta dels quals integraven el cartell, segueix actiu en el sector, encara que majorment com a productor musical. Bad dreams i Do you want to stay van ser els èxits que, gairebé 40 anys després, va treure Alan Cook del bagul dels records. Com a colofó a la festa, Cristina Manzano va tornar a pujar a l’escenari per a retre homenatge a Squash Gang —un dels emblemes del ‘Sabadell Sound’— amb els temes I want an illusion i Moving your hips, però sobretot per reivindicar-se com a cantant solista amb temes de nou encuny com Baila sin parar o Paradise, que ha presentat en diferents festivals europeus i a Mèxic. Cert que en aquest tribut no estaven tots els que eren, però eren tots els que estaven.
Un dels absents, Jordi Cubino —David Lyme—, l’iniciador d’aquest fenomen amb Let’s go to Sitges o Bambina juga en una altra divisió i ja no es prodiga com a cantant, i Octavi Cruz (Steve Clark) també s’ha centrat en la producció musical. D’altres artistes que van formar part d’aquest corrent, com Norman, Closed o Green Ice, no hem tingut més notícies, encara que ens consta que Closed, el duo format per Gabriel Tintó i Elisabet Parera, fins fa poc seguia en actiu i editant cançons.
Malgrat l’inexorable pas del temps, el ‘Sabadell Sound’ no pot considerar-se un fenomen fútil; la prova és que, fa poc més d’un any, la discogràfica barcelonina Blanco i Negre, que ha sobreviscut a modes i avatars musicals, i la companyia holandesa I Venti Records —de reminiscències italianes— es van aliar per reeditar les cançons que van donar solera i esplendor a aquest fenomen ochentero. En dos compactes recopilatoris es troben els seus temes més representatius, encara que per emplenar els CD s’han inclòs algunes cançons d’altres grups que, si bé van coincidir cronològicament amb el ‘Sabadell Sound’ i puguin assemblar-se estilísticament, no s’adscriuen a l’àmbit geogràfic, com és el cas de Vicio Latino, Charly Danone o Jules Tropicana. La joia de la corona d’aquesta col·lecció és un tercer àlbum, Sabadell Sound megamixes, produït per Eddy Mi i Sergi Elías, que ha sortit a la venda en format vinil i també en CD. De les mescles s’han encarregat DJ Funny (Alberto Costa) i Mixing Boys (Javi Vílchez i Carlos Pérez). El resultat és un nostàlgic homenatge a una època en què la música de Sabadell, igual que que l’equip arlequinat, militava a Primera Divisió.
Text original: Xavi Rosell
