Joan Miquel Oliver. Autor: David b.

Sabors mallorquins amb Joan Miquel Oliver

El compositor i guitarrista d’Antònia Font, Joan Miquel Oliver, torna a Sabadell, aquest cop en solitari, per oferir un concert íntim i de proximitat a la Cava Urpí.

El 2021 va deixar la grata sorpresa pels fans del grup mallorquí, del retorn d’ Antònia Font després de vuit anys de separació. Però aquest retorn no ha significat que els seus membres hagin aparcat els seus projectes en solitari, i prova d’això ha estat la visita de Joan Miquel Oliver a la nostra ciutat . Acompanyat només de la seva guitarra elèctrica, d’un blau mediterrani – i a les acaballes del concert, d’un refrescant mojito -, el músic de Sóller ha interpretat vint-i-tres temes en setanta-cinc minuts de concert. Temes despullats de solos i acompanyaments, extractes només en la seva part més bàsica – lletra i melodia – però suficientment presentats perquè el públic els coregés i aplaudís. Val a dir que totes les cançons que han conformat l’actuació son de l’etapa en solitari d’Oliver, que no ha versionat cap dels èxits d’Antònia Font – ni tan sols els conegudíssims Alegria o Wa Yeah!, tot i ser també de la seva autoria-. De tant en tant, alguna pausa per explicar anècdotes simpàtiques amb les que ha aconseguit la complicitat del públic que omplia pràcticament per complet les localitats de la Cava Urpí

El concert ha començat amb els tema Hipotèrmia i Elektra, ambdós del disc Elektra (2018) – més tard sonaria Per a totes ses mamàs, del mateix àlbum-, seguit per cançons com Pegasus, Marès a Radial, Flors de Cactus o Fèmurs, del disc Pegasus (2015) ; Final feliç,  Marcianet de Mart, Somiers , Jo diria cine,  Ryanair , Dins un avió de paper i Lego, de l’àlbum Bombón Mallorquín (2009) – de lluny, el  treball que ha tingut més presència al concert-, el single Hansel i Gretel (2007), Agricultors ingràvids i Rumba del temps, del disc Atlantis (2017), i Surfistes en càmera lenta, que donava títol al seu àlbum debut en solitari (2005), disc del qual també han sonat La mujer que mordió un piano, Foto o M’encanta París. Als bisos també ha recitat -sense música – el poema Inventari pis carrer Missió, número 3 2a, que va formar part del disc poemari Odissea trenta mil, de l’any 2003, i que tot i ser anterior a Surfistes a càmera lenta, no se sol considerar el seu àlbum de debut per ser estrictament un disc recitat.  Un concert doncs amb un repertori de música pop ple de lletres oníriques i poètiques, amb moltes mencions a temes recurrents en les seves composicions: elements astronòmics, colors, viatges o cinema, per anomenar-ne algunes. 

Foto portada: Joan Miquel Oliver, en un moment del concert. Autor: David B.

Comments are closed.