Un turc i un rus dins el mateix concert. Res de nou. L’Orquestra Simfònica del Vallès té el do especial de saber conjugar compositors i melodies diferents en un mateix programa. No serà l’única singularitat. El públic sabadellenc tindrà, a més, la gran sort de gaudir de la sensibilitat de la violoncel·lista Camille Thomas, interpretant l’obra Never give up, composta pel turc Fazil Say per a ella mateixa.
És sabut que moltes vegades els humans ens fem ressò de les coincidències que travessen les nostres vides. N’hi ha tantes, que creiem que són fruit de l’atzar, i per això, no valorem la seva força. Potser no és casual que en aquests temps convulsos que corren la Simfònica del Vallès hagi programat un concert per a violoncel molt especial. Never give up, del compositor i pianista turc Fazil Say va ser escrit especialment per a la violoncel·lista Camille Thomas, estrenant-se al Théâtre des Champs-Elysées de París l’abril de 2018 com a resposta als atacs terroristes patits a la discoteca Bataclan i a altres llocs de la capital francesa, però també a Istanbul.
Tres moviments (No et rendeixis, Terror i Cançó d’esperança) on el violoncel és utilitzat en diversos moments com a instrument de percussió en el primer, amb un gran dramatisme. En el segon, podrà sentir-se el soroll de les metralladores, els atemptats tal qual. En l’últim, l’esperança, representada amb sons que imiten els ocells. Melodies contemporànies que barregen aires mediterranis i orientals de manera virtuosa però, sobretot, compromesa. En definitiva, un clam amb l’objectiu que el món acabi amb la violència, una música que convida a lluitar per la pau, a no renunciar a la bellesa com el camí per a aconseguir-la.
Schéhérazade
En el mateix programa, potser una de les peces més estimades i escoltades de tota la història de la música, Schéhérazade, del compositor rus Rimski-Kórsakov. L’obra conté en ella mateixa tots els ingredients de l’èxit que acumula: una gran musicalitat, melodies i instruments que representen personatges i temes específics, i una història, la de Schéhérazade que, per no ser assassinada pel monarca que busca esposa, inventa una història cada nit, precisament per mantenir la intriga. Passats mil i un dies, la noia ja no en té més, però per a aquell moment, ell ja s’ha enamorat d’ella.
Schéhérazade és molt probablement, la figura femenina més important de la col·lecció de contes populars de l’Orient Mitjà coneguda com Les mil i una nits. Tot i que la suite simfònica va ser escrita per Rimski-Kórsakov el 1988, la història data del segle VIII.
Pel que fa al vessant musical, cal remarcar que en els seus quatre moviments s’hi reflecteixen les històries de la noia, combinant elements folklòrics de la música russa amb altres d’orientals amb estructures rítmiques força complexes. No obstant això, és en el primer on s’introdueixen moltes de les melodies principals que s’hi mantenen al llarg de tota la peça, unint-les. Cal destacar els moments de caos melòdics que no són més que les lluites de poder entre els moviments del mar i la nau de Simbad, el so dels metalls i el contrabaix representant al monarca, i el violí, la veu de Schéhérazade.
La suite simfònica de Schéhérazade és tan rica que és impossible assenyalar tots els aspectes melòdics que en formen part. Vibratos, solos de diferents instruments, especialment del fagot, del clarinet, de trompeta i de trombó, spiccatos… Tot plegat amb un final esplendorós, el del Festival a Bagdad, que serà el del clímax i el de la resolució de la història.
El concert per a violoncel Never Give Up de Fazil Say i Schéhérazade, de Rimski-Kórsakov, divendres dia 23 de febrer a les 20 hores al Teatre La Faràndula, sota la direcció d’Andrés Salado.
