Les ciutats cada cop s’assemblen més entre elles, i els paisatges urbans que estaven tenyits per comerços genuïns i autòctons estan deixant pas a marxes forçades a unes grans multinacionals que homogeneïtzen els carrers. A Sabadell, el col·lectiu Patrimoni Gràfic Sabadell ha optat per intentar que aquestes estampes no caiguin en l’oblit, si bé no poden evitar que una merceria de tota la vida pugui ser substituïda per una cafeteria o una botiga on fan les ungles. Des de fa un any, s’han proposat salvar els rètols de botigues amb solera de la ciutat, la majoria coincidint amb el seu tancament. Aquest mes de setembre exposaran part del patrimoni rescatat al Museu d’Art de la ciutat.
L’aventura del col·lectiu va començar ara fa just un any, el setembre de 2025. En plena Festa Major de Sabadell, en Pol Abran passejava pel passeig Manresa, i quan passava davant del Frankfurt Permanyer, conegut a la ciutat com el Frankfurt Guarro, li va cridar l’atenció que sortia de dins del local.
“L’amo estava parlant amb el tècnic que havien canviat el rètol antic per un de nou, i li deia: ”Sí, sí, sí, llença’l”; em vaig aturar i li vaig dir que m’ho quedava, i així va néixer Patrimoni Gràfic Sabadell, explica en una entrevista a l’ACN.
Projecte salvació
El col·lectiu es mou quan detecta que hi ha un establiment que està a punt de tancar o que té intenció de canviar els seus rètols per uns de més moderns. Si el local està obert és més senzill: “Vas, parles amb els amos, els expliques el què, i normalment la resposta és força positiva, la part complicada és quan els locals estan tancats”, explica Abran, que destaca que mai despengen els cartells sense permís dels propietaris.
“Fem aquesta tasca perquè les ciutats estan canviant a un ritme molt ràpid, amb uns tipus de comerços que el que fan és fer que les ciutats siguin totes iguals, multinacionals, cadenes de forns de pa… hi ha una mancança de personalitat”, relata Judit Carcolse, membre del col·lectiu. Posa com a exemple el recent tancament de La Bolle, una botiga de brioixeria i llaminadures de barri a tocar de l’Escola Pia i que ha vist passar generacions d’alumnes, i que ha abaixat la persiana per jubilació amb la fi del curs escolar.
Una exposició per a reunir els cartells
El col·lectiu ha apostat per tornar a posar part del seu material als ulls dels sabadellencs, a través d’una exposició que obrirà portes aquest pròxim 2 de setembre al Museu d’Art, coincidint amb els primers compassos de la Festa Major. S’emmarca en la mostra I de la ferida sentir que un jardí floreix, una retrospectiva amb diferents artistes participants en algunes de les convocatòries que des de 2012 fa SBD Obert, una iniciativa de suport a la pràctica artística a la ciutat.
Un d’aquests artistes és en Guillem Celada, membre de Patrimoni Gràfic Sabadell, i que va ser escollit per una participació prèvia en una exposició de 2023 al mateix equipament. “De fet, jo havia salvat alguns rètols al llarg dels anys, que havia tingut ocasió de poder-los preservar, i va ser en aquest moment en què se’m va ocórrer que la millor opció era cedir el meu espai d’exposició perquè aquest col·lectiu pogués mostrar la feina que havien fet els darrers sis mesos”, relata.
Entre el material escollit, hi ha dos rètols de Ràdio Grau, especialitzada en electrodomèstics i electrònica des dels anys 30 i ubicada a la Rambla, però també el cartell del Frankfurt Permanyer, amb què tot va començar, i el d’establiments que han abaixat la persiana recentment, com la merceria La Moda, del passeig de la Plaça Major, la botiga d’objectes de festa Vidal Papers, del carrer Sant Pere, o La Bolle, al carrer Estrella. “Un cas molt concret que va ser el rètol de la Casa Homedes, que teòricament estava ja protegit, juntament amb la façana d’aquell establiment”, explica Celada.
La mostra és, ras i curt, un viatge al passat urbà de Sabadell, un passeig que es pot fer a través dels records que aboquen uns cartells que en el dia a dia sovint passen desapercebuts, però que la seva desaparició, en algunes ocasions d’un dia per l’altre, suposen la pèrdua d’una part de la quotidianitat i, de retruc, de la pròpia identitat dels nostres pobles i ciutats.
